Canviar la llengua "és letal"

"Tu no ets d'aquí" Moltes vegades, el fet de canviar de llengua és percebut com una manera de dir: "Tu no ets d'aquí. Tu no ets català", ens recorda Junyent. Hi ha molta gent que ho percep així i és una experiència molt dolorosa. Rosario Palomino Otiniano ho va viure en primera persona quan va venir del Perú: "Arribava rabiosa a casa, plorant, perquè no entenia per què em canviaven la llengua". Es va arribar a qüestionar la seva fesomia i a perdre autoestima: "Estava farta de que em canviessin la llengua per tenir cara de peruana. Si fos rossa i blanca no em canviarien la llengua. Els autòctons han de ser conscients que quan ens canvien la llengua ens fan sentir malament. Estem orgullosos de sentir-nos catalans". "No ens estan fent cap favor. Entenc perfectament que els autòctons volen facilitar-nos la integració, volen facilitar-nos que ens adaptem a Catalunya, però sense la llengua és impossible que ens adaptem.", Rosario Palomino Otiniano, impulsora de la campanya "No em canviïs la llengua" (CCMA) Racisme encobert "Òbviament hi ha una part de racisme", denuncia Long Li Xue. Aquest creador de continguts de família xinesa també s'hi ha trobat moltes vegades treballant al restaurant familiar. "Per què ens sobta tant que un xinès parli bé el català?" Ara bé, reconeix que ell mateix també ho fa: "Jo, com a persona xinesa, com a persona racialitzada, moltes vegades sóc el primer en adreçar-me a una persona que veig que té trets físics de fora en castellà. Jo també tinc aquest problema. Tots tenim inculcat aquest problema, per molt que ens costi. Hem de fer aquest canvi de xip." "Quan la gent ve a un restaurant xinès o oriental, automàticament canvia de llengua i utilitza el castellà. Això és una cosa que m'ha passat sempre, tota la vida.", Long Li Xue, creador de continguts digitals (CCMA) Catalans de tots colors L'objectiu de la campanya "No em canviïs la llengua" és conscienciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua quan creuen que el seu interlocutor no ha nascut a Catalunya. Des que es va presentar, l'any 2019, s'hi han afegit catalans nascuts arreu del món (CCMA) Palomino no s'ha quedat de braços creuats i abans de la pandèmia ja va impulsar la campanya No em canviïs la llengua. L'acompanyen l'actriu Carme Sansa, els escriptors Matthew Tree i Aleix Renyé i l'actor Toni Albà. Van als pobles on els criden, reuneixen la comunitat migrada i reclamen que es valori l'esforç d'aprendre la llengua: "Sense la llengua és impossible que ens adaptem". Canviant de llengua no es valora l'esforç que han fet les persones que han après el català. "Quan ells volen parlar-lo resulta que nosaltres no els hi parlem. Pensem que som maleducats. Sempre hi ha hagut tants prejudicis cap a la llengua que moltes vegades ens sentim violents per fer una cosa tan natural com parlar la nostra llengua", recorda Junyent. "Aquesta és una injustícia però ens ha tocat". Palomino se sent orgullosa de sentir-se catalana i recorda que: "Catalans n'hi ha de tots colors". Rodatge del "Sense ficció" "El futur del català" amb l'actriu Carme Sansa, els escriptors Matthew Tree i Aleix Renyé i l'actor Toni Albà i Rosario Palomino Otiniano (d'esquena), impulsora de la campanya "No em canviïs la llengua" (CCMA) La immigració, una oportunitat per créixer Les dinàmiques de la globalització han accentuat la minorització del català, segons Marina Massaguer. Aquesta sociolingüista de la UB destaca que quan reps molta nova població de fora, com és el cas dels territoris de parla catalana, amb els membres de la mateixa comunitat catalanoparlant no n'hi ha prou. Per tant, cal sumar nous parlants entre les persones que no tenen aquesta llengua com a inicial. El gran repte és fer la llengua suficientment útil i atractiva perquè a qui no parla català com a llengua inicial li surti a compte invertir-hi. Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística, recorda que: "L'any 2019 és l'any de tota la història que més gent va arribar a Catalunya". Més de 210.000 persones, la majoria de les quals no sabien català. Més, fins i tot, que a començaments del mil·lenni. "Aquest discurs que els nouvinguts, els immigrants o els catalans d'arreu som els responsables del retrocés de la llengua catalana s'està generalitzant, i és molt injust", denuncia Rosario Palomino. És un "gran error", que segurament es deu a la poca educació sociolingüística de la gent, segons Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. El futur dependrà dels nouvinguts "Si estàs a Catalunya, has de parlar el català, has d'aprendre el català. Millor per a tu per a feina i per a la comunicació.", Baks Tunkara (CCMA) "El català té la vitalitat que té en bona mesura gràcies als forasters que han anat arribant a Catalunya al llarg del temps, especialment al segle XX." Branchadell recorda que hi ha molts exemples de catalanoparlants habituals que tenen pares o avis originaris d'altres regions de l'Estat espanyol. "El que ja ha passat amb la immigració de l'Estat està passant, passarà o ha de passar amb la immigració de la resta del món". Palomino destaca que hi ha milers de persones que estan fent classes de català: "Quan sortim de les nostres classes necessitem practicar la llengua. Entenc perfectament que els autòctons volen facilitar-nos la integració, però sense la llengua és impossible que ens adaptem. Només a través de la llengua catalana podrem formar part d'aquesta societat. Sense la llengua catalana és impossible". Una de les claus del futur és que els nouvinguts vegin que la llengua és útil, que serveix per fer coses interessants. Per l'escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, s'ha de lligar el català a la feina: "És com el requisit de saber anglès. Es fa antipàtic l'anglès? Quan t'obliguen a tenir el títol de metge per exercir com a metge, es fa antipàtic el títol de metge? En la mesura que entre els requisits per trobar feina hi hagi el català, avançarem". La solució, a les nostres mans Carme Junyent creu que es pot resoldre "fàcilment". Si aguantem durant dos mesos sense canviar de llengua. Després, ja surt de manera espontània. El malestar que sentim quan aguantem la llengua, es deixa de sentir. Donem el millor que tenim, és a dir, la nostra llengua, si els altres no ho valoren, potser és el seu problema i no el nostre.