Cada barri, cada poble té el seu documental, només cal ser-hi, mirar i escoltar

Una mirada dels veïns -bé, d'alguns veïns- sobre el seu barri, sobre aquest paisatge en transformació on primer són espectadors, però que a la llarga en seran protagonistes.

Mireia Pigrau i Josep Maria Porta

Directors del documental "Gent del barri"

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Fa tres anys, TV3 va fer una sèrie titulada "El retrovisor", on s'explicava com havia canviat la societat en aquests últims 30 anys. El plató escollit, una antiga fàbrica del Poblenou. L'entorn de la fàbrica era un lloc devastat i ruïnós. Entre les runes i en edificis que queien, hi vivien comunitats d'immigrants que havien portat costums i tradicions. Era habitual trobar homes o dones netejant peix en grans poals, petites fogueres i catifes cobrint les voreres.

 

Una imatge molt similar al material d'arxiu que hi havia a TV3 de feia 30 anys, només que els protagonistes havien canviat i les condicions s'havien deteriorat més. Ja no eren les barraques de la Perona o del Camp de la Bota, ara eren solars amb cabanes de cartró, ferros i fustes arreplegades i transportades en carretons de supermercat. Avui estaven en un solar, però l'endemà els havien fet fora.

Tres anys després, en passar pel mateix lloc, la imatge s'havia transformat radicalment: havien crescut grans edificis d'oficines i hotels, amb una voràgine d'excavadores i grues que s'ho carregaven tot . On havien marxat els immigrants? I la resta del barri, com vivia aquesta situació?

 

D'aquí neix "Gent del barri", una mirada dels veïns, bé d'alguns veïns, sobre el seu barri, sobre aquest paisatge en transformació on primer són espectadors, però que a la llarga en seran protagonistes.

Ser al barri, passar hores i hores parlant, escoltant, fent cada dia la ruta per solars on potser aquell dia o l'endemà podria començar l'enderrocament d'una casa ja desocupada o una antiga nau convertida en un rocòdrom que preparen les maletes per marxar.

I així, estirant el fil, una persona et porta a l'altra i comences a compartir vivències. Les veïnes de 87 i 94 anys es converteixen en les teves àvies. Cada vegada que les visites, per fer un rodatge, et fan sentir que ets a casa.

L'Assumpta s'ha convertit en testimoni de Jehovà. Cada dia llegeix un munt d'hores asseguda al seu balancí i està elaborant una filosofia pròpia de la vida.  Parlem, insisteix a convertir-nos en testimonis.

La gent et comença a saludar pel carrer:
- "Tu ets poblenovina?.-, pregunten".
-"Sí, de fa dos mesos!".
- "Doncs ja saps més coses que tots nosaltres"
També hi ha persones que et miren amb recel:
-"Aquí no sou benvinguts", diuen els que treballen per les noves empreses.
D'altres tenen un recel basat en la por. Viuen en la clandestinitat i els han comunicat que han de marxar. O potser es la  humiliació perquè els graves en aquestes condicions. On deu ser ara en Yunus, i en Mamadú?

En fi, coses de gent, coses del barri.  

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut