"Buscant l'oremus", una gimcana apassionant i seriosa

La primera vegada que el Pere López i jo mateixa ens vam interessar per les immatriculacions fetes per l'Església catòlica va ser el juliol del 2017. Hi vam treballar un parell de setmanes per començar a preparar un documental del "Sense ficció". El mes següent, l'agost del 2017, va estar marcat pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Així que, al mes de setembre, l'equip que havíem de treballar sobre les immatriculacions vam proposar deixar-ho aparcat i dedicar-nos a fer una nit especial del "Sense ficció" sobre els atemptats. La primavera del 2018 ens vam tornar a posar a treballar sobre les immatriculacions. El tema semblava molt mort, sobretot aquí a Catalunya. En altres llocs de l'estat continuaven apareixent algunes xifres i seguia viva la polèmica sobre la immatriculació més famosa: la de la mesquita de Còrdova. I a Catalunya? Però què passava a Catalunya? Costava aconseguir informació i el terreny es prometia aspre: la paraula "immatriculació" a tothom li sonava estranya. "Immatricular" vol dir inscriure per primer cop una finca al Registre de la Propietat. Però parlar de registres i lleis hipotecàries resultava francament antitelevisiu. S'ha de reconèixer que quan vam començar a treballar no sabíem que hauríem de fer tants colzes per estudiar dret civil, per entendre una terminologia enrevessada, per comprendre les diferents interpretacions que es poden fer d'un mateix article de la llei hipotecària o d'un reglament. I la dificultat no era només entendre-ho nosaltres mateixos, sinó ser capaços d'explicar-ho d'una manera prou pedagògica per no avorrir sobiranament els espectadors. Estàvem convençuts que el tema era d'interès públic i que, precisament perquè era difícil, li corresponia a una televisió pública tractar aquest tipus de problemàtica de manera tan rigorosa com fos possible. Portes tancades La del Ministeri de Justícia ha estat una de les moltes portes que ens hem trobat tancades per fer el documental. Tampoc no han volgut parlar-nos la Conferència Episcopal Espanyola, ni el Col·legi de Registradors d'Espanya (sí que ens ha parlat el de Catalunya), ni diferents bisbats de Catalunya, ni els advocats del bisbat de Mallorca, que té diferents litigis judicials oberts. El silenci de l'Església és el més sorprenent. Ens resultava difícil comprendre la raó de no donar explicacions. I així ho vam transmetre: si tot s'ha fet seguint la llei, per què no es pot explicar què s'ha fet, si més no per evitar acusacions d'opacitat? Però és veritat que la llei també protegeix aquest silenci. Així que els mateixos ajuntaments no han estat informats que l'Església ha posat al seu nom catedrals, esglésies, capelles i ermites que són al seu terme municipal. També han quedat al marge quan el que s'ha immatriculat ha estat un antic cementiri parroquial que ara ja no és cementiri o un antic hort rectoral que ara ja no és cap hort sinó un camp d'esports. Seguir la pista o intuir tot el que pot estar immatriculat és una missió impossible, no ja només per a l'equip de "Buscant l'oremus" sinó també per a molts ajuntaments. Vam escriure dues vegades a tots els ajuntaments L'equip de "Buscant l'oremus" vam escriure a tots els ajuntaments del país. Una tasca que el nostre productor Joan Carles Villacreces va efectuar en dues ocasions. No tots els consistoris ens van respondre, però dels correus rebuts podem constatar que la majoria no han fet cap moció municipal per recollir informació i no tenen cap notícia d'una possible immatriculació. Això no vol dir, evidentment, que no se n'hagi fet cap. Poder mantenir contacte directe amb alguns ajuntaments ens ha facilitat molt la feina. El nostre agraïment a tots. Seguiment d'algunes immatriculacions sorprenents Entre les primeres respostes rebudes hi havia un correu del regidor de Cultura i Patrimoni de Bellcaire d'Empordà. Feia pocs dies que havien descobert que el bisbat de Girona havia immatriculat la parròquia del poble, que és l'antiga sala major del castell de Bellcaire, un conjunt monumental amb una llarga història i declarat bé cultural d'interès nacional. L'Ajuntament, que ocupa altres dependències del castell restaurat, estava més que sorprès i tot just començava a moure's per saber què podia fer. Vam decidir fer un seguiment del seu cas. Seguint la pista d'altres casos d'immatriculacions amb conseqüències sorprenents vam decidir desplaçar-nos a Artà, a Mallorca. Allà la immatriculació conflictiva no és la de cap església sinó la de les Murades del poble i les esplanades que hi ha a l'interior del recinte. Mentre fèiem el rodatge, es va saber la sentència de l'Audiència de Mallorca que capgirava la primera sentència emesa pel Tribunal de Manacor. El primer judici donava la raó a l'Església, el segon la donava a l'Ajuntament. Vam ser testimonis de l'alegria i de la cautela de l'Ajuntament en veure que podia recuperar les Murades, que sempre s'havien considerat de titularitat municipal. Calia esperar 20 dies perquè la sentència fos ferma. Però no va fer falta esperar el termini legal. El bisbat de Mallorca va anunciar que anava al Tribunal Suprem. I aquí hi ha ara el litigi que pot encara durar anys. S'obre alguna porta El cas de Joan Casajoana, al Bages, i la immatriculació de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i la polèmica que va generar ens ha obert algunes portes. I al final, per exemple, el mateix bisbat de Vic ens va facilitar el llistat de les més de 300 immatriculacions que ha realitzat entre el 1998 i el 2015. Amb l'arquebisbat de Barcelona vam viure una experiència curiosa. Quan vam entrevistar el seu delegat d'economia, Antoni Matabosch, van preferir no donar-nos la llista de les immatriculacions, només ens en van donar uns 4 o 5 exemples. És el mateix que va fer el bisbat de Girona. Però unes setmanes després, a finals d'octubre del 2018, l'arquebisbat va canviar de posició. I la llista d'immatriculacions es va enviar als mitjans de comunicació. Un mapa d'utilitat pública Amb totes les dades recollides, l'equip de "Buscant l'oremus" i del portal 324.cat hem elaborat un mapa interactiu. Miracle Tous i Montse Enrubia han treballat un munt d'hores per geolocalitzar cada església, cada capella, cada ermita immatriculada de la qual tenim notícia. Possiblement alguns ajuntaments s'assabentaran que hi ha immatriculacions al seu municipi consultant aquest mapa, que creiem que és d'utilitat pública. El resultat visual fa evident que bona part de Catalunya està a les fosques, és a dir, no tenim detall del que han fet els bisbats corresponents. Esperem que aquesta imatge sigui, precisament, un incentiu perquè la informació de les immatriculacions es faci pública i sigui accessible als ciutadans. L'equip de "Buscant l'oremus" estem disposats a actualitzar el mapa quan calgui. És la manera d'entendre la nostra feina de servei públic. .

"Buscant l'oremus", una gimcana apassionant i seriosa

La del Ministeri de Justícia ha estat una de les moltes portes que ens hem trobat tancades, així com la de la Conferència Episcopal Espanyola, el Col·legi de Registradors d'Espanya i diferents bisbats de Catalunya