"Balandrau, infern glaçat", una tragèdia de muntanya i un documental d'èxit irrepetible

"Balandrau, infern glaçat" és un documental d'un èxit extraordinari, que van veure 523.000 espectadors a l'estrena al "Sense ficció", el maig de l'any passat, i que més de 180.000 persones han vist des d'aleshores a la carta. Dirigit per Guille Cascante i produït per Televisió de Catalunya en coproducció amb Goroka i Lastor Media, SL, el documental, que també ha estat candidat als Premis Goya, ha participat en diversos festivals nacionals i internacionals, després d'estrenar-se com a projecció inaugural del Docs Barcelona. Reconstrucció dels fets ("Balandrau, infern glaçat", de Guille Cascante) Dotze hores d'infern imprevisible El matí del 30 de desembre de l'any 2000, Josep Maria Vilà, un bioquímic de 27 anys, enfila cap al cim del Balandrau fent esquí de muntanya amb la seva xicota i tres amics. Com ells, el Pirineu està ple d'excursionistes, esquiadors i alpinistes que volen gaudir d'un dia esplèndid i de l'abundant quantitat de neu acumulada aquell final d'any. "Feia sol. Feia una temperatura bona. I estàvem, la veritat, tots molt contents d'estar allà i començar un dia d'excursió.", Josep Maria Vilà, supervivent Al migdia, una sobtada ràfega de vent de més de 100 quilòmetres per hora escombra al grup del Josep Maria i la resta de persones que hi ha a la muntanya. Ningú no s'espera una tempesta, les prediccions meteorològiques no ho anunciaven. Estirats a terra, pensen que aquella violència no pot durar: "Som al Pirineu, això no és l'Himàlaia". Però aquell vent no té intenció d'aturar-se i no ho farà en les següents dotze hores. No saben que el pitjor encara està per arribar. Quan el vent comença a arrossegar la neu acumulada, es transforma en el torb. La sensació tèrmica cau fins als 30 graus sota zero i tot l'espai queda tenyit d'un blanc impecable i immers en un soroll ensordidor. Sense poder veure ni sentir res, els excursionistes es desorienten, mentre el vent i la neu no paren de colpejar-los violentament. Es congelen i, si no fan alguna cosa, moriran d'hipotèrmia. En un instant, el que havia de ser una plàcida activitat de muntanya es convertirà en una lluita extrema per la supervivència. Un torb és un fenomen meteorològic en què el vent aixeca la neu, dificulta la visió i la sensacio&#769; te&#768;rmica passa de 2 o 3 graus negatius fins als 30 o 40 sota zero. Aquell fatídic 30 de desembre, deu persones van perdre la vida al Pirineu intentant escapar del torb, en el que avui es recorda com un dels accidents més greus de la història del muntanyisme. "Balandrau, infern glaçat" és el relat en primera persona dels supervivents d'una tragèdia que els canviaria la vida per sempre. Més que sobreviure, aquell dia van tornar a néixer. 'Una cosa ja era lluitar contra un vent, l'altra el fred i l'altra és ja lluitar contra la hipotèrmia i la mort.', Josep Maria Vilà, supervivent de la tragèdia del Balandrau. Fitxa tècnica Direcció: Guille Cascante Producció executiva: Tono Folguera, Sergi Moreno i Guille Cascante Direcció executiva TV3: Montserrat Armengou Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Guió: Enric Álvarez i Jordi Morató Direcció de fotografia: Tomás Ybarra Edició: Carlos Prieto Basat en el llibre "Tres nits de torb i un Cap d'Any. Crònica d'una tragèdia al Pirineu", del meteoròleg Jordi Cruz (Símbol Editors). Edició en castellà: "Viento salvaje. Crónica de una tragedia en los Pirineos" (Volcano). Una producció de Televisió de Catalunya en coproducció amb Goroka i Lastor Media, SL. &#128242; #BalandrauTV3

"Balandrau, infern glaçat", una tragèdia de muntanya i un documental d'èxit irrepetible

Candidata a Millor Pel·lícula Documental dels Premis Gaudí, és la història de la tragèdia de muntanya més gran viscuda al Pirineu català, amb el relat en primera persona de la tempesta de torb que es va cobrar deu vides el 30 de desembre del 2000