"Astrid", la història de la medallista paralímpica catalana Astrid Fina, a "Sense ficció"
Astrid Fina és una pionera en snowboard femení paralímpic a Catalunya. El seu somni es va fer realitat l'any 2018, quan va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pyeongchang. El documental narra la història d'adversitat i superació que hi ha fins a arribar a aquell moment culminant.
"Astrid", la història de la medallista paralímpica catalana Astrid Fina, a "Sense ficció"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció" explica com la vida li va fer un gir en partir un accident de moto

"Astrid", la història de la medallista paralímpica catalana Astrid Fina, a "Sense ficció"

Astrid Fina és una pionera en snowboard femení paralímpic a Catalunya. El seu somni es va fer realitat l'any 2018, quan va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pyeongchang. El documental narra la història d'adversitat i superació que hi ha fins a arribar a aquell moment culminant.

TEMA:
Som dones

La vida de l'Astrid Fina es va truncar l'any 2009 en patir un accident de motocicleta. Una greu lesió en el peu dret la va mantenir tres anys a l'hospital. Fins llavors la seva vida havia transcorregut tranquil·la a Barcelona, amb la seva mare i amics. Havia estudiat infermeria i treballava com a dependenta en una joiera. Mai res no seria com abans.

Després de tretze operacions i diverses complicacions en la recuperació, un bacteri hospitalari li va produir una infecció a l'os. L'Astrid es va veure obligada llavors a prendre una de les decisions més difícils de la seva vida: 

 

"Em van venir un dia i em van dir que no podien matar aquest bacteri i que tenia dues opcions: o treure tots els ossos del peu i que et quedés un peu inútil de per vida, o tallar. Aleshores havia de prendre la decisió jo sola, havia d'anar a l'hospital i dir al metge: ‘Vull que em tallis el peu.' I va ser la decisió més dura de la vida.", Astrid Fina

 

"Astrid", de Marc Galver

 

Quan encara estava aprenent a caminar amb la pròtesi, un amic la va convidar a provar l'snowboard. Tot i la seva inexperiència, va quedar fascinada amb aquest esport:

 

"Va ser una sensació brutal, perquè portava tres anys en un llit, en una cadira de rodes, i de sobte lliscar, estar a l'aire lliure i fer una cosa que no havia fet en ma vida... Aquest "subidón" que em faltava per dir: ‘A partir d'ara, m'anirà tot bé.'", Astrid Fina

 

Poc després, es va presentar a les proves de l'equip paralímpic de snowboard. Era l'única dona i la van acceptar. Al cap d'un mes estava vivint a la Vall d'Aran, entrenant vuit hores, acumulant una fatiga que no sabia ni que existia i competint per primera vegada a la Copa del Món. Tot i que va ser un debut desastrós, com recorda ella mateixa, es va adonar que havia encertat el camí:

"A mi, l'esport adaptat em va ajudar a superar l'amputació. Jo recordo la meva primera competició que vaig al·lucinar bastant, perquè veies la gent traient-se els braços, traint-se les cames, i els veies feliços. I somrient. I jo pensava: ‘I per què no puc fer jo el mateix?'. I això va ser un dels motius que em van ajudar a superar-ho,  veure que tothom ho portava amb normalitat, i que érem feliços i que fèiem de tot.", Astrid Fina

 

La seva vida havia canviat de rumb, però no seria pas un camí de roses. Caigudes, fissures òssies, esgotament, més operacions i l'enorme sacrifici d'una vida dedicada plenament a l'entrenament i les competicions que comporten formar part de l'equip nacional paralímpic.

Els següents anys, amb un entrenament i esforç majúsculs, l'Astrid es va convertir no només en una professional de l'snowboard, sinó en un referent en l'esport paralímpic espanyol. Va passar de no poder baixar una pista sense caure a l'alta competició. El seu objectiu era aconseguir una medalla en els Jocs Paralímpics de Corea del 2018. Després de quatre anys entrenant-se, s'ho jugaria tot en tres baixades.

 

"Astrid", de Marc Galver

 

Premis
Millor documental esportiu, BKK DOC,  Festival Internacional de Documental de Bangkok, Tailàndia, 2020
Menció especial, Buenos Aires Indies Festival, Argentina, 2020
Millor llargmetratge documental, Festival Inclús Barcelona, 2020
Premi del públic, We Cam Fest, Colòmbia, 2020 

 

Festivals
FICTS, Federation Internationale Cinema Television Sportifs, Itàlia, 2020
Festival Inclús, Barcelona, 2020
Festival Zoom, Barcelona i Igualada, 2020
We Cam Fest, Colòmbia, 2020
Melbourne Lift-Off Film Festival, Austràlia, 2020

 

Fitxa tècnica
Direcció: Marc Galver
Guió: Marc Galver i Ernest CahuÉ
Realització: Marc Galver
Producció: Patricia Lallo, Marius Georgescu i Marc Galver
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Direcció de fotografia: Marc Galver i Cesc Nogueras
Muntatge: Guillermo A. Chaia
Direcció de producció: Patricia Lallo
Música: Artlist
Grafisme: Codea Studio
2020

Una producció d'Avisualconcept en coproducció amb Lavinia Audiovisual; la col·laboració de Televisió de Catalunya, ICECC (Institut Català de les Empreses Culturals), Consell Català de l'Esport, Institut Ramon Llull i el suport del Comitè Paralímpic Espanyol, FEDDF (Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física), Baqueira Beret i Futbol Club Barcelona.

 

Marc Galver, director
(Barcelona) Després de llicenciar-se en Comunicació Audiovisual per la Facultat de Comunicació Ramon Llull, estudia Cinematografia a l'ECIB, Escola de Cinema de Barcelona. Després de treballar per a diferents empreses, el 2012 crea un estudi audiovisual. Ha compaginat la realització de documentals i la publicitat. Ha treballat per a La Caixa, Women's Secret, Budweiser, Nike, Futbol Club Barcelona, Oxfam Intermón i Pepsi, entre altres marques.

Filmografia
"Astrid" (2020), director i director de fotografia. Documental sobre Astrid Fina, una snowboarder paralímpica catalana.
"Road to Qatar" (del 2019 fins ara), director de fotografia. Sèrie documental sobre la Copa Mundial de futbol.
"The european not United" (2020), director de fotografia. Documental sobre la Covid-19 a Europa.
"Ajutsi" (2018), director i director de fotografia. Documental sobre la situació de la dona al sud de l'Índia.
"El privilegio de elegir" (2018), realitzador. Curtmetratge documental per a Oxfam Intermón.
"Fans Meeting Fans" (2017), realitzador. Curtmetratge documental per al Futbol Club Barcelona.
"Un minuto con Roberto" (2014), realitzador. Curtmetratge documental per a La Caixa.
"Hermanos en el ruido" (2010), director. Projecte de final de carrera.

ARXIVAT A:
Som dones

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut