"Anar a la guerra", l'experiència de la guerra en primera persona

Homes i dones que formen o han format part del Cos de Marines dels Estats Units i han combatut en diversos conflictes b&egrave;l&middot;lics a l&#39;estranger -el Vietnam, B&ograve;snia, l&#39;Iraq, l&#39;Afganistan- parlen en aquest documental sobre com els ha transformat l&#39;experi&egrave;ncia de la guerra i del combat. La vida en aquest m&oacute;n paral&middot;lel regit per la disciplina, l&#39;obedi&egrave;ncia, la camaraderia i la lleialtat a unes normes que poc tenen a veure amb les de la vida civil. &quot;Anar a la guerra&quot; explora els canvis interns, irreversibles, que provoca l&#39;entrada en aquest m&oacute;n paral&middot;lel, desconegut en la vida civil, i recull els dubtes, les reflexions i les pors dels qui l&#39;han viscut. &quot;Ens agrada pensar que la guerra &eacute;s una aberraci&oacute;, per&ograve; amb prou feines trobem una cultura o una &egrave;poca on no hi hagi hagut guerra. &Eacute;s universal . Quan parlem de guerra parlem del que significa ser hum&agrave;.&quot;, Sebastian Junger S&oacute;n paraules d&#39;un dels testimonis del documental. &Eacute;s aix&iacute;, realment? &Eacute;s cert, que l&#39;experi&egrave;ncia d&#39;un guerrer hom&egrave;ric, la d&#39;un soldat de Napole&oacute; o la d&#39;un marine d&#39;Oklahoma tenen molt m&eacute;s en com&uacute; del que ens pensem? &quot;L&#39;experi&egrave;ncia d&#39;un soldat franc&egrave;s de l&#39;ex&egrave;rcit de Napole&oacute; no &eacute;s diferent de l&#39;experi&egrave;ncia d&#39;un marine d&#39;avui. El terror i l&#39;excitaci&oacute; que els soldats senten en combat formen part de la guerra des dels primers humans&quot;, Karl Marlantes (Documental &quot;Anar a la guerra&quot;) La guerra que ens retrata aquest documental comen&ccedil;a als camps d&#39;entrenament militar, uns camps que deixen all&ograve; que Stanley Kubrick retratava a &quot;La jaqueta met&agrave;l&middot;lica&quot; com un joc de criatures. Veiem com hi arriben els futurs marines, nois gaireb&eacute; adolescents, a qui des del primer moment els instructors criden, insulten i humilien a consci&egrave;ncia fins a reduir-los a una massa obedient, amb prou feines capa&ccedil; de contestar &quot;S&iacute;, senyor!&quot; o &quot;No, senyor!&quot;. Proves dur&iacute;ssimes que busquen anul&middot;lar la individualitat i eliminar els m&eacute;s febles del proc&eacute;s de selecci&oacute;. &quot;No pensava a ser patriota o a defensar el meu pa&iacute;s, nom&eacute;s si seria capa&ccedil; de sortir-me&#39;n&quot;, diu un dels aspirants. &quot;B&agrave;sicament intenten que abandonis, intenten desfer-se dels febles. Et destrossen f&iacute;sicament i an&iacute;micament&quot;, Dennis Mosley (Documental &quot;Anar a la guerra&quot;) &quot;Ens van tractar com a gossos, ens van recloure i ens van prendre la nostra identitat. Ens van convertir en un &eacute;sser col&middot;lectiu&quot;, explica un altre. I, efectivament, uns i altres responen, en aquest documental, com si fossin un de sol. Les respostes s&oacute;n sovint intercanviables. L&#39;experi&egrave;ncia de la vida militar i la guerra els ha tocat de manera similar, sent molt diferents: la dona que va deixar marit i fills per allistar-se, el veter&agrave; del Vietnam que no pot oblidar els ulls del guerriller del Viet Cong a qui va abatre, el periodista que va voler tastar la guerra per entendre-la. De la majoria, per&ograve;, no sabem per qu&egrave; es van allistar ni qu&egrave; deixaven enrere. Ens expliquen, amb detall, el proc&eacute;s de despersonalitzaci&oacute; que els converteix en m&agrave;quines de matar, i que, despullant-los dels seus principis previs, els capgira com un mitj&oacute;. &quot;T&#39;han d&#39;ensenyar a anar contra els teus valors, ja no pots pensar com un civil&quot;. &quot;No pots pensar en tu mateix, tan bon punt pensis en la superviv&egrave;ncia, tot se n&#39;anir&agrave; en orris&quot;. A les vuit setmanes d&#39;entrenament, expliquen, ja hauran apr&egrave;s a marcar el pas, amb tanta perfecci&oacute; que els instructors no els han de vigilar. Si un d&#39;ells comet un error, la resta seran castigats. La instrucci&oacute; &eacute;s, per un dels veterans, com el m&eacute;s at&agrave;vic ritual de pas, &quot;la iniciaci&oacute; a quelcom m&eacute;s profund del que eren abans&quot;, i nom&eacute;s s&#39;hi pot arribar aix&iacute;, anul&middot;lant all&ograve; que havien estat. El documental agrupa les experi&egrave;ncies dels marines en els diferents estadis de la seva experi&egrave;ncia comuna: el camp d&#39;entrenament, la instrucci&oacute; espec&iacute;fica per a la guerra, la vida sobre el terreny, el combat, les baixes, la p&egrave;rdua i la tornada a casa. Un dels moments m&eacute;s pertorbadors, expliquen, &eacute;s l&#39;arribada a la zona de conflicte, all&agrave; on s&#39;enfrontaran a la guerra real. Ni tot l&#39;entrenament, res em podria haver preparat pel que vam viure a la guerra, en combat. No tenia ni idea d&#39;on m&#39;estava ficant, ni idea&quot;, Robin Eckstein (Documental &quot;Anar a la guerra&quot;) &quot;Res em podia haver preparat pel que vaig trobar a l&#39;arribada&quot;, diu una dels testimonis, &quot;on coi m&#39;havia ficat?&quot;. &Eacute;s igual de quina guerra parlin. El moment en qu&egrave; un nou contingent de soldats arriba a substituir els que tornen a casa &eacute;s profundament trasbalsador. &quot;Vaig buscar els que ja hi eren, perqu&egrave; m&#39;expliquessin com anava all&ograve;. Per&ograve; cap tenia ganes de parlar-ne&quot;. Els que tornaven dels combats semblaven zombis, diu: ap&agrave;tics, amb la mirada perduda, alienats. &quot;Jo estar&eacute; aix&iacute;, d&#39;aqu&iacute; un any?&quot;. A la zona de combat la idea de la mort &eacute;s omnipresent, perqu&egrave; ja se sap que alguns no en tornaran. &quot;&Eacute;rem, clarament, com condemnats a mort&quot;, diu un d&#39;ells. &quot;Jo nom&eacute;s pensava: si sento l&#39;explosi&oacute; &eacute;s que soc viu; tota l&#39;estona tens aquesta terrible crisi existencial&quot;. A les missions sobre el terreny tot est&agrave; fora de control, hi ha una sensaci&oacute; d&#39;irrealitat, &quot;nom&eacute;s pots esperar i suportar-ho&quot;. L&#39;olor de pell cremada impregna l&#39;aire. &quot;Jo nom&eacute;s pensava: si sento l&#39;explosi&oacute; &eacute;s que soc viu, tens un segon per pensar-ho. Tota l&#39;estona tens aquesta terrible crisi existencial&quot;, Sebastian Junger (Documental &quot;Anar a la guerra&quot;) I, tanmateix, la majoria dels entrevistats parlen d&#39;una excitaci&oacute; animal, d&#39;una mena d&#39;euf&ograve;ria: &quot;no he estat mai tan engrescat i ple de vida com quan entrava en combat, era un estat d&#39;&agrave;nim molt primari&quot;. La por desapareix i apareix un estat d&#39;alerta i atenci&oacute; ins&ograve;lit. &quot;Les bales em passaven al costat de les orelles, i ara em dic &quot;beneita, per qu&egrave; no t&#39;ajupies?&quot;, diu una artillera. En combat, coincideixen, no pots aturar-te a pensar que l&#39;enemic &eacute;s hum&agrave;: &quot;eren ells o els meus companys, als enemics que els bombin&quot;. Un dels entrevistats va matar un guerriller vietnamita a curta dist&agrave;ncia. &quot;No llencis la bomba i no premer&eacute; el gallet, li vaig dir, va fer un gruny i la va llen&ccedil;ar, vaig pensar ell o jo&hellip;I no va ser fins anys m&eacute;s tard que vaig entendre que havia matat un altre &eacute;sser hum&agrave;&quot;. La guerra, reconeixen, tamb&eacute; &eacute;s enormement trista. El primer del m&oacute;n, &quot;m&eacute;s que qualsevol amic, que la fam&iacute;lia&quot;, s&oacute;n els companys. Aquesta camaraderia real que fa la conviv&egrave;ncia en la proximitat de la mort, i el fet que del que un faci en dep&egrave;n la vida dels altres crea un vincle que, per a la majoria d&#39;entrevistats, &eacute;s invencible i per sempre. &quot;Abandonar els companys &eacute;s pitjor que qualsevol mort&quot;, insisteixen, &quot;un company de batalla l&#39;estimes com un germ&agrave;&quot;. &quot;Hi ha un dest&iacute; pitjor que la mort: entrar en combat i abandonar els companys que han confiat en tu&hellip;Abandonar-los &eacute;s pitjor que qualsevol mort que pugui imaginar&quot;, Dennis Mosley (Documental &quot;Anar a la guerra&quot;) Euf&ograve;ria salvatge, venjan&ccedil;a, por i, a posteriori, estupefacci&oacute; pel que s&#39;ha vist, pel que s&#39;ha fet o s&#39;ha estat a punt de fer: &quot;El que em va preocupar despr&eacute;s era el que havia apr&eacute;s sobre mi mateix: que coses que pensava que no era capa&ccedil; de fer, s&iacute; que en soc tan capa&ccedil; com qualsevol. I la consci&egrave;ncia que D&eacute;u m&#39;ha donat no m&#39;impediria fer aquelles coses. Llavors vaig saber que havia de parar.&quot;, Brian Castner La tornada a casa, tal com mil vegades han mostrat reportatges, pel&middot;l&iacute;cules i s&egrave;ries de ficci&oacute;, posa al descobert la transformaci&oacute; profunda que han experimentat. Anhelaven el retorn, per&ograve; alguna cosa molt profunda d&#39;ells s&#39;ha quedat a la guerra. &quot;La meva mare em deia trobo a faltar el Ronny d&#39;abans. Jo li vaig dir mare, has de saber ara mateix que aquell Ronny el van matar al Vietnam i no tornar&agrave;&quot;. Records que s&oacute;n presents constantment i maten les mem&ograve;ries felices d&#39;abans de la guerra, o que s&#39;intenta arraconar i sempre acaben tornant, sovint en forma de trastorn d&#39;estr&egrave;s posttraum&agrave;tic. Molts veterans el pateixen. &quot;Quan ens agraeixen el servei &eacute;s un moment molt inc&ograve;mode&quot;, coincideixen. &quot;Una senyora em va venir a donar les gr&agrave;cies, i em va fer sentir malament, perqu&egrave; jo sabia com era per dins, i que el que havia fet ho havia fet amb odi. Senyora, si sab&eacute;s el monstre que hi havia dins meu no voldria ni ser ara al meu costat&quot;. I, no obstant aix&ograve;, molts dels entrevistats enyoren el temps passat a l&#39;ex&egrave;rcit. &quot;Odio la vida civil, sona fatal per&ograve; &eacute;s aix&iacute;. No tornaria a l&#39;ex&egrave;rcit per res del m&oacute;n, per&ograve; mai tens la mateixa germanor ni la mateixa companyia, ni la mateixa motivaci&oacute;, que vaig tenir all&agrave;&quot;. La societat no ent&eacute;n la guerra, es queixen. Els envia a lluitar lluny, a fer coses que els civils no farien ni volen saber que s&#39;han fet, i despr&eacute;s els oblida. I ells en tornen il&middot;lesos, o almenys vius, per&ograve; mai indemnes. Els i les marines entrevistats han aprofitat aquest documental per a parlar-ne sense ser jutjats: &quot;per a mi &eacute;s important que escoltin la meva hist&ograve;ria, els veterans nom&eacute;s volem que ens escoltin&quot;. Al seu interior hi ha molts fantasmes que, sospiten, nom&eacute;s marxaran compartint les seves experi&egrave;ncies i sentint-se escoltats: &quot;Els fantasmes dirigeixen les nostres vides per totes les coses que hem fet. Per&ograve; no podem permetre que ens empaitin, perqu&egrave; no en podr&iacute;em fugir mai&quot;. Podeu veure el tr&agrave;iler d&#39;&quot;Anar a la guerra&quot; aqu&iacute;. &quot;Anar a la guerra&quot; (&quot;Going to war&quot;, 2018), un documental dirigit per Sebastian Junger i Karl Marlantes, amb producci&oacute; de Twin Cities PBS i Vulcan Productions, Inc. en associaci&oacute; amb PBS.