Adeu a les botigues?

Segons dades oficials de la Direcció General de Comerç del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, només en el primer episodi de l'estat d'alarma es van perdre 5.155 milions d'euros en vendes, uns 525 per setmana, i l'estimació de pèrdues per a tot el 2020, abans de començar la segona onada, eren de 9.201 M. I el pitjor és que el repartiment és força desequilibrat. Així, mentre el comerç de l'alimentació i el de la llar s'ha mantingut o, fins i tot, ha vist augmentar en el segon les vendes, la resta del sector es queda nominalment amb la majoria de les pèrdues. Això ha fet que diverses associacions professionals del comerç hagin fet enquestes als seus socis abans d'acabar l'any és a dir, en plena segona onada de restriccions, però encara sota la pandèmia que donaven estimacions que un 21% no podran tornar a obrir i un 23% per cent més tenen dubtes que sigui possible continuar despatxant si les coses continuen, com, per desgràcia, sembla que està passant encara unes setmanes més. Un equip de "Sense ficció" format pel realitzador Josep Maria Salat Freixes, la producció de Ruth Llòria Casanova i la direcció de Josep Rovira Cuadrench, ha volgut conèixer aquesta realitat donant veu directament a una quinzena de botiguers de ciutats com Reus, Olot, Berga, els Torms, Tortosa, Manresa, Cervera, Oliana, Lleida i Barcelona. Són poblacions amb una xarxa comercial consolidada, com seria el cas d'Olot o de Reus, però ben diferent a la ciutat de Barcelona, que en molts negocis té una forta dependència del turisme. O en un altre àmbit de comparació, entre poblacions com Manresa amb un cert protagonisme comercial per la seva centralitat geogràfica en el territori, enfront de casos com la població dels Torms on una única botiga oberta quatre hores al dia serveix una població minvant de només un centenar de veïns. El sector dona feina a unes 300.000 persones i la seva contribució a la riquesa del país, comptant els serveis i el comerç majorista, és d'un 16%, però, alhora, depèn molt dels fluxos de l'economia global i, aquests, dels demogràfics, els canvis d'hàbits del consum i l'arribada de noves formes de comerç que, amb l'esclat de la pandèmia, han provocat una tempesta gairebé perfecta. El negoci de la botiga, un dels models d'emprenedoria més destacat del país, s'enfronta a canvis importants per poder sobreviure. D'entrada, el perfil de botiguer propietari i únic treballador del negoci no possibilita l'expansió dels comerços, la mida petita de mitjana de la superfície d'aquests comerços en limita el rendiment, i la poca esperança de successió dins de les famílies fa que els cicles de vida de les botigues i les seves possibles expansions inversores tinguin un horitzó molt curt. Els lloguers cars en els centres de les trames urbanes de les grans poblacions, que de vegades signifiquen proporcionalment la meitat dels guanys de les botigues, genera un altre dels problemes greus que es coneix com a desertització comercial o desaparició de les botigues, amb tot el que aporten de dinamització, regeneració i seguretat urbana.