A Liverpool no hi ha ningú com en Gudi

A final dels anys vuitanta i durant els noranta hi va haver una expressió que va fer fortuna per definir la intensitat, diversitat o qualitat de les bandes musicals d'Osona: "Vic és el Liverpool català". La paternitat no està del tot acreditada, però la teoria més versemblant apunta al radiofonista i presentador Miquel Calçada, conegut en aquell moment com a Mikimoto. Aquest "Liverpool català" es va començar a forjar als vuitanta i, en versió estesa a tota la comarca, va presentar multitud de grups: Duble Buble, Kul de Mandril (amb Quimi Portet al capdavant), Avikultores Modernos, Hèctor Vila, Hidràulics Mai Tips, Sau, Taxi Tat?, Karda Fàstik, Tino y Culpables, Stik-Suant, Pep Sala i la Banda del Bar, Neatles Miris, Lliris, Situados Próximamente, Pàrking, Wildside, Amusik Skazz Band, Escac i Mat, Strip, Kafka, La Fel·lació de Cupido, Flac A més, Osona es permetia proveir de músics bandes barcelonines. El cas més paradigmàtic és el dels Trogloditas, acompanyants habituals del Loquillo de l'època. Un nòmina indubtablement molt llarga en proporció a la població de la zona. El cantant Loquillo en un moment del rodatge de 'Liverpool català. Boira, sants &amp; rock'n'roll', de Dani Feixas ('Liverpool català. Boira, sants &amp; rock'n'roll', de Dani Feixas) Com passa sovint, l'efervescència va pasar, i la bromera provocada va baixar una miqueta. Som a cavall entre els últims anys del segle XX i els primers del XXI, i de cop i volta semblava que el "Liverpool català" s'havia esvaït i que tot plegat havia estat un miratge d'un temps i d'un país. Però la realitat és obstinada i a poc a poc els músics i les bandes osonenques van tornar a concentrar les mirades fins a configurar una escena encara més rica i diversa que la que havia motivat l'apel·latiu. La Iaia, Els Catarres, Furguson, Obeses, Mates Mates, L'Hereu Escampa, Nyandú, Joana Serrat, Guillem Ramisa, Núria Graham, Power Burkas, Oques Grasses, Pelat i Pelut, Verge Santa, Roger Usart, Guillem Roma, Junco y Mimbre, Est Oest, Marcel i Júlia, Germà Aire, Paula Valls, Ju, XY, L'Home Trencat, Arnau Pallarols L'explicació és senzilla, i no passa en cap cas per casualitat. Les velles generacions van assentar les bases sobre les quals ha crescut el nou cultiu, i cal assenyalar els responsables. Joan Godayol, Gudi, antic cantant de Karda Fàstik, exemplifica el punt de connexió entre les dues generacions, assumint i ampliant el paper que anys abans havia fet Ramon Ferrer, guitarrista dels pioners Duble Buble. 'El fet que hi hagi una escola de música moderna en condicions, en condicions tècniques i amb un professorat preparat, diguéssim, fa que la gent hagi vingut aquí. És molt important el fet que és un punt de trobada. Quan penso, per exemple, en l'assignatura de combos i recordo un combo amb membres d'Obeses i Oques Grasses... Jordi Casadesús tocant... o sigui, tots barrejats. Clar, això és molt bonic. Tota aquesta generació que entre 20 i 30 anys... els mateixos Germà Aire havien passat també per l'escola de música moderna', Joan Godayol, 'Gudi', antic cantant de Karda Fàstik i professor de cant modern a l'Escola de Música i Conservatori de Vic (EMVIC) ('Liverpool català. Boira, sants &amp; rock'n'roll', de Dani Feixas) Ramon Ferrer va ser guitarrista al grup osonenc de pop-rock Duble Buble, creat els anys vuitanta ('Liverpool català. Boira, sants &amp; rock'n'roll', de Dani Feixas) El departament de Moderna de l'Escola de Música i Conservatori de Vic ha estat el punt neuràlgic pel qual han passat la immensa majoria de músics osonencs actuals. Sota la seva batuta no només han après música, sinó també a mostrar la seva feina i a escoltar-se. Ha estat el gran aglutinador. A Liverpool no hi ha ningú com ell. Núria Graham explica al documental el paper decisiu en la seva carrera de Joan Godayol, 'Gudi', que va ser el seu professor de cant a l'Escola de Música i Conservatori de Vic ('Liverpool català. Boira, sants &amp; rock'n'roll', de Dani Feixas)