"180º sud", quan l'amor per la natura esdevé en la lluita per conservar-la

En tota bona història, el protagonista emprèn un viatge. L'objectiu no és tant arribar al seu destí, sinó la transformació que viurà al llarg del camí. Mai no serà el mateix que quan va sortir de casa. Entre paisatges salvatges, cims que desafien els escaladors més experimentats i onades paradisíaques per als amants del surf, "180º sud. Els conqueridors de l'inútil" (2010) narra l'epopeia de viatges iniciàtics que van representar un gran punt d'inflexió en la vida dels seus protagonistes i també, amb el temps, en la conservació dels espais naturals que els van captivar. La història arrenca als anys 60, quan dos joves nord-americans van començar a fabricar material d'escalada del món en una forja californiana per tal de finançar la seva afició a l'escalada i al surf. Tot i que no ambicionaven ser grans empresaris, van acabar amb un negoci d'èxit a l'avantguarda de l'escalada de l'època. Eren Yvon Chouinard, fundador de Patagonia Clothing, i Doug Tompkins, fundador de The North Face. Yvon Chouinard i Doug Tompkins el 1968, al documental "Mountain of storms" (Documental "180º sud") El 1968, van marxar a la Patagònia a escalar el Fitz Roy, un viatge mític de 15.000 quilòmetres cap al sud travessant entorns naturals verges i despoblats que van immortalitzar en la pel·lícula "Mountain of storms". "Aquell viatge ens va influir molt, al Doug i a mi. Ens va marcar el rumb del que vam fer després a la vida. Va ser el millor viatge de la meva vida", assegura Yvon Chouinard. Imatge del documental "Mountain of storms" que narra el llegendari viatge de cinc amics -Yvon Chouinard, Doug Tompkins, Chris Jones, Dick Dorwoth i Lito Tejada-Flores- des de Califòrnia a l'ascensió del Fitz Roy, a la Patagònia sud, el 1968 (Documental "180º sud") Quaranta anys després, l'escalador i surfista Jeff Johnson, que manté una bona amistat amb l'Yvon i en Doug, està disposat a complir el seu somni d'anar a la Patagònia, com van fer els seus ídols. El repte serà escalar el volcà del Corcovado, un cim que en aquell moment només havia coronat en Doug a principis dels anys 90. En salpar rumb a Xile, recorda el que li va dir un amic: "Els millors viatges et responen preguntes que abans ni t'havien passat pel cap." Jeff Johnson feia tot el possible per pagar els seus viatges. Treballava de rentaplats, socorrista, auxiliar de vol... Li entusiasmaven els espais oberts. Allà, "el món té un sentit". Actualment és un reconegut fotògraf i escalador (Documental "180º sud") Al llarg del seu periple, manté una reflexió constant entorn la relació de l'home amb la natura i com en sobreexplota els recursos. Des de com van esgotar els recursos de Rapa Nui, l'illa de Pasqua, els seus antics habitants, a com les plantes de pasta de cel·lulosa han envaït la costa xilena, o les centrals hidroelèctriques escampades per Xile han afectat els ecosistemes i els pobles. Ara, en Jeff es qüestiona quin ha de ser el nostre model de desenvolupament i quins són els costos del progrés. Grafisme de la presa hidroelèctrica projectada al riu Baker, a Xile (Documental "180º sud") A la Patagònia nord, en Jeff es troba amb l'escenari d'un projecte energètic que contempla la construcció de cinc preses als rius Baker i Pascua per subministrar electricitat a Santiago de Xile al llarg de 2.200 quilòmetres de cables d'alta tensió. Tot i la forta oposició dels habitants de la zona quan es realitzava el documental, el 2010, el projecte tirava endavant. Implicava la inundació de zones d'alimentació i refugi de fauna, el 70% de les quals mantenien la població local. A més, les línies d'alta tensió, la xarxa elèctrica més gran del món mai construïda, suposarien un perill de col·lisió per a tota mena d'aus. "He començat a fer unes reflexions que no m'havia plantejat mai gaire -explica el Jeff. Ens aquests racons de món veig els efectes del progrés invasiu, i tot això té relació sobretot amb el consumisme desbocat. Per nosaltres és fàcil consumir cegament, perquè no veiem l'efecte que això provoca en altres llocs." El projecte HidroAysén es va presentar el 2007 amb la intenció de subministrar electricitat a la ciutat de Santiago de Xile i altres zones de més al nord (Documental "180º sud") No va ser fins al 2017, set anys després de l'estrena del documental "180º sud", que el govern xilè va desestimar aquest projecte energètic, el més important del país. Malgrat tot, a dia d'avui, hi ha altres projectes de construcció de preses hidroelèctriques a Xile, com al riu Bío Bío. El mateix any, el 2017, es va fer realitat el somni de Doug Tompkins, la llavor del qual estava en el seu viatge del 1968. Després de fundar i vendre The North Face i vendre l'empresa de roba Esprit, va marxar a viure a la Patagònia xilena. Ell i la seva dona, Kristine McDivitt, es van gastar una fortuna al llarg de vint-i-cinc anys per comprar milers d'hectàrees salvatges a Xile i a l'Argentina amb l'objectiu de conservar-les i reintroduir-hi l'ecologia primigènia abans de donar-les a l'Estat. "Conservació Patagònia" era un dels projectes de conservació privats més gran del món. "Havia sentit a parlar del seu projecte, però no tenia ni idea que fos tan immens" -se sorprèn Jeff Johnson quan s'assabenta que han aconseguit una zona protegida de més de 800.000 hectàrees de terra. "Jo sempre havia pensat que el viatge que van fer aquí fa 40 anys era una aventura, però ara entenc que va ser un gran punt d'inflexió." Reconegut filantrop, Doug Tompkins va passar de construir una fortuna amb les empreses The North Face i Esprit a invertir-la en la conservació i restauració del medi natural a Xile i a l'Argentina (Documental "180º sud") El març del 2017, gairebé un any i mig després de la mort del Doug Tompkins, la Kristine va donar al govern xilè 400.000 hectàrees. Va ser la donació de terres més gran de la història d'un ciutadà privat a un Estat, i amb una única condició: que fossin parcs nacionals. Per la presidenta xilena, Michelle Bachelet, el llegat del Doug era un exemple a seguir per a altres països i milionaris. "Xile és ara un model per al món en conservació." Avui dia, la Kristine és ambaixadora d'Àrees Protegides de l'ONU. Mitjançant la fundació Rewilding Chile. El llegat de Tompkins Conservation, en aquests trenta anys de feina, ha ajudat a crear set parcs nacionals i a eixamplar-ne tres més. Ja són més de 500.000 hectàrees donades a l'Estat de Xile i més de 4,5 milions d'hectàrees protegides. Aquesta donació va donar lloc a la ruta dels parcs de la Patagònia, una ruta que recorre 2.800 quilòmetres, travessa 17 parcs nacionals i protegeix 11,8 milions d'hectàrees. És el segon pulmó verd de Sud-amèrica, després de l'Amazònia. Doug Tompkins i la seva dona, Kristine McDivitt, van impulsar a la Patagònia el "rewilding", la restauració els ecosistemes com a estratègia per lluitar contra la crisi climàtica i l'extinció de les espècies (Documental "180º sud") L'any 2010, Jeff Johnson va tenir l'oportunitat de conèixer el projecte de primera mà. En acabar el seu viatge era una altra persona: "Tota la vida m'ha atret la natura. Sempre torno a casa transformat. Però ara sé que no podem ignorar-la. Si la natura desapareix, nosaltres també." Podeu veure el tràiler de "180º sud" aquí. Fitxa tècnica Direcció: Chris Malloy Producció: Tim Lynch, Rick Ridgeway i Emmett Malloy Producció executiva: Rick Ridgeway, Liesl Copland, Ted Sarandos, Thom Zadra i Dv Devincentis Direcció de fotografia: Danny Moder Muntatge: Tim Wheeler Música: Ugly Casanova, James Mercer i Mason Jennings 2010 "180º sud. Els conqueridors de l'inútil" és una producció de Woodshed Films Production. &#128242; #180SudTV3

"180º sud", quan l'amor per la natura esdevé en la lluita per conservar-la

L'escalador Jeff Johnson marxa fins a la Patagònia, a Xile, inspirat pel mític viatge que els seus ídols Yvon Chouinard i Doug Tompkins van fer el 1968. Una experiència que li farà confrontar la relació de l'home amb la natura, cada vegada més amenaçada per la seva explotació