La il·lustradora parla amb Josep Puigbó a "(S)avis"

Pilarín Bayés: "Tot es pot dibuixar, el que passa és que hi ha coses que costen molt"

Múrria, entremaliada, apassionada per l'art i per la història, hi ha qui la considera l'àvia de Catalunya. Pilarín Bayés està a punt d'assolir els 1.000 títols de llibres il·lustrats i confessa a Josep Puibó que no té cap intenció de jubilar-se.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Les il·lustracions de Pilarín Bayés (Vic, 1941) han esdevingut a aquestes alçades tot un exemple de compromís amb els valors culturals, polítics, socials i religiosos del país. Ha estat molt lligada a la revista "Cavall Fort", en la qual ha col·laborat des dels inicis, i ha il·lustrat també tota mena llibres de caire didàctic o narratiu, auques, cartells, etc. L'any 1964 en publicà el primer ("El meu pardal") i, més de 50 anys després, està a punt d'assolir la fita de prop de 1.000 títols de llibres il·lustrats.

Besneta del pintor Joaquim Vayreda, els seus dibuixos es caracteritzen sobretot per un to aparentment infantil i candorós que vessa gràcia i ironia. Sempre amb la difusió del coneixement com a via irrefutable, les seves obres ens mostren una visió desmitificada -i alhora prou engrescadora-, del món. Múrria, entremaliada, apassionada per l'art i per la història, hi ha qui la considera l'àvia de Catalunya.

Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques ("El correo catalán", "Oriflama", "El 9 nou", etc).

L'any 2017 es va incorporar a les llistes de Junts per Catalunya.

En aquesta conversa amb Josep Puigbó, la (s)àvia ninotaire ha repassat la seva llarga carrera amb emoció i satisfacció, tot i que no té cap intenció de jubilar-se.

 

Algunes de les millors frases de l'entrevista a "(S)avis"

"Tot es pot dibuixar, el que passa és que hi ha coses que costen molt."

"Quan era molt petita, m'agradava molt dibuixar i devia tenir alguna influència egípcia perquè dibuixava a tothom de perfil."

"Si soc a casa meva, m'hi poso a quarts de nou del matí i acabo, amb interrupcions lògicament, a quarts de dues de la nit o les dues."

"La meva àvia era d'Olot i se'n va anar a viure a Vic. I m'explicava que hi havia un arrenca queixals que tenia un tambor que figurava que era per cridar a la gent a anar-se a arrencar els queixals, però després va descobrir que era perquè no se sentissin els crits. (...) A "El Mercat de la meva àvia" vaig dibuixar les anècdotes que m'explicava."

"La Bíblia potser és el llibre que m'ha fet més il·lusió mai de la vida de fer. Perquè jo em considero cristiana i em semblava que donar als nens la vida de Jesús, els episodis de la Bíblia antics, era donar-los una cosa bona."

"Quan em diuen 'és que ets una mica bleda, és que ets una mica tova', és clar que em fan mal, i quan em diuen 'és que ets sanguinària, cruel', també em fa mal. També em fa mal, sí, però també em fa rumiar, perquè dius, home, potser sí que tenen una mica de raó."

"El ninot és aquesta manera de representar la realitat una mica estrafeta, no realista, no idealista, sinó com un ninotot".

"Pendents de dibuixar: com a personatge, la Joséphine Baker; com a ciutat, Venècia."

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS