Aquesta setmana a "(S)avis, Josep Puigbó conversa amb el professor de banca i finances internacional Robert Tornabell. Un savi que ha tingut milers d'alumnes que han passat per les seves classes, i els ha explicat les claus dels mercats financers, però també com podien desenvolupar el sentit crític i seguir uns determinats principis. Robert Tornabell (1934) és un dels especialistes més reconeguts en banca i finances internacionals que  ha sabut analitzar el món des de l'economia i assegura que la globalització capitalista ens ha empobrit. És exdegà d'ESADE i actual catedràtic emèrit de Banca i Finances Internacionals a la Universitat Ramon Llull. A l'entrevista explica que va ser detingut durant dos mesos a l'Iraq per presumpte espia. Ens explica, també, el seu testimoni del 4 de juny de 1989 a la plaça Tiananmen, on hi va ser amb els seus alumnes de la Xina, que els va animar a marxar per no patir-ne conseqüències i ho va acabar fent sol, va ser repatriat. Els seus alumnes li deien que no volien marxar, que no els podien fer res, que l'exèrcit era el poble.  Algunes de les seves millors frases: "Jo crec que Catalunya ha tingut una visió global i, malgrat que durant segles ens van tancar les portes dels mercats d'Amèrica Llatina, ens en vam sortir buscant mercats nous, vam ser capdavanters a la indústria i, malgrat tot, ens hem obert camí a tot el món." "Abans deien que algun dia un economista podrà jeure al costat d'un dentista i no sentir-se avergonyit." "Un economista aprèn molt més viatjant, estudiant allò que no pas amb models teòrics. Jo vaig estar 7 anys viatjant." "S'ha de tenir sentit crític i promoure la justícia social, la justícia cristiana." "Tota crisi comença amb una crisi bancària per accés de crèdit, ve un endeutament exagerat, i acaba amb una altra crisi bancària. És com un bucle: comença i acaba amb la crisi bancària." "Una banca ha de ser percebuda com una banca oberta, a favor del client, que transformi risc. El paper essencial de la banca és que el client no agafi riscos que no siguin assumibles i que, per tant, quan se li ven un producte se li digui 'vostè està amb un risc que, pel que guanya, no hi pot fer front." "A Catalunya tenim un punt feble: tenim poques multinacionals. En tenim, però necessitem companyies més grans." "No hem entès prou bé la crisi. Les causes comencen a estar ara més clares, però no se sap com aconseguir que es recuperi la demanda mundial i l'ocupació juvenil." "Qui hi ha sortit guanyant amb aquesta crisi són les grans fortunes, les grans multinacionals, la gran banca. A Espanya s'hi ha perdut, i a Catalunya, milions de persones que eren de classe mitja i ara s'han empobrit. Però també tenim més rics que abans." "Devem el 100% del PIB, Itàlia deu el 130% del PIB, França està molt endeutada... ho pagaran les generacions que vénen. I ho pagarà cada economia, crec. Si no hi ha creixement, no hi ha possibilitat de pagar el deute." "Teníem una guardiola. Aquesta guardiola ha anat disminuint. S'ha d'anar referent aquesta guardiola. I, probablement, hi haurà un impost especial perquè amb les cotitzacions no n'hi ha prou." "De la crisi n'haurem après que hi ha d'haver més capital, no arriscar-se a donar préstecs..."