Aquesta setmana, a "(S)avis, Josep Puigbó conversa amb la pianista i compositora Leonora Milà, que va ser un clar exemple de nena prodigi. (S)àvia virtuosa del piano, és autora d'una extensa obra musical. En la seva llarga carrera ha interpretat els grans compositors europeus i els clàssics espanyols amb les millors orquestres del món. De talent innat, els entesos diuen que, quan la sents, no l'oblides mai més. I els qui més la coneixen, que és cruelment sincera. Potser per això, no s'està de dir que s'ha sentit més reconeguda arreu del món que no pas aquí. O que, si tanqués la tapa del piano, necessitaria un psicòleg immediatament. Leonora Milà va néixer en una família amb forts vincles amb el món de la música, ja que el seu pare, Josep Milà, va ser un destacat violoncel·lista de l'Orquestra Pau Casals i també de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Deixebla de la pedagoga Maria Canals a qui ella considera la seva mare espiritual, va rebre el qualificatiu de nena prodigi gràcies als dos concerts que el 1949 va oferir al Palau de la Música Catalana interpretant, amb només 6 anys, obra pròpia i el concert per a piano i orquestra KV488 de W. A. Mozart acompanyada per l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Diu que no sap per què va començar a tocar el piano tan aviat, que "potser va ser una intuïció". Milà va començar la seva carrera internacional als dotze anys, quan va actuar en un programa de la BBC de Londres interpretant peces per a piano d'Enric Granados i Manuel de Falla. Un any més tard, el 1955, va tornar a la capital britànica per actuar al Royal Albert Hall interpretant una obra del compositor Manuel de Falla, amb l'Orquestra Filharmònica de Londres i sota la batuta de Rudolph Dunbar. Leonora Milà ha compaginat al llarg de la seva carrera professional el vessant d'intèrpret amb el de compositora. Va ser la primera artista de l'estat espanyol i la segona del món d'actuar a la República Popular de la Xina (1979). Reconeguda internacionalment, ha compost fins i tot un ballet, "Tirant lo Blanc", que a Rússia va tenir una gran acollida. Algunes de les millors frases del programa: "La meva música és molt russa... Quan als 6 anys vaig fer la meva primera composició el meu pare ja m'ho va dir. D'estils n'hi ha molts, però el meu és aquest. Per què n'hauria de buscar un altre?" "Seria una pedant dient que interpreto millor que ningú el que jo he compost. Precisament, el que m'agrada és que hi hagi altra gent que interpreti coses meves, perquè sinó la meva música es moriria." "Bach és la catedral de tots els compositors, intèrprets i músics en general. Després, pel meu gust personal, ve Beethoven. M'agrada la seva música perquè és viril, tot i que també m'agrada molt Mozart, sobretot el rèquiem. Sempre he dit que està escrit pels àngels." "La inspiració arriba estant a l'instrument i provant. És trist de dir, però quan has tingut una mala notícia tens més inspiració."