Josep Puigbó conversa amb el religiós, escriptor i editor

Josep Massot a (S)avis: "De vegades dic que aquesta no és la meva Església"

Alguns dels seus companys li deien el monjo savi. I no és estrany. El pare Josep Massot ha publicat més de 80 llibres sobre llengua, literatura i història catalanes, parla gairebé totes les llengües romàniques, a més de l'anglès i l'alemany. Ell ha estat el convidat de Josep Puigbó a "(S)avis"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Quan estudiava, els seus companys li deien Massot i Pelayo, i després, quan va entrar a Montserrat, el monjo savi. Escriptor i editor, Josep Massot (Palma, 1941) ha publicat més de 80 llibres sobre llengua, literatura i història catalanes, parla gairebé totes les llengües romàniques, a més de l'anglès i l'alemany, i és el conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Des del 1971 dirigeix Publicacions de l'Abadia de Montserrat, l'editorial més antiga d'Europa, i des del 1995, també la revista Serra d'Or.

Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, està especialitzat en l'edat mitjana, tot i que també ha estudiat amb dedicació els períodes de la Guerra Civil i de la postguerra –especialment a la seva Mallorca natal–, sense oblidar els seus llibres en el camp de la història de l'Església.

Entre les seves obres, cal destacar-ne "Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània" (1973), "Els creadors del Montserrat modern. Cent anys al servei de la cultura catalana" (1979) i "George Bernanos i la Guerra Civil" (1989), un estudi que certifica els crims dels feixistes a Mallorca.

L'any 2012 va ser guardonat Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2018 va rebre la Medalla d'Or de la Xarxa Vives d'universitats.

 

Algunes de les millors frases de l'entrevista a "(S)avis"

 "Sóc l'únic mallorquí no polític que va per totes les illes i que té amics de totes les illes i que no hi té cap problema amb això."

 "Tot i que hem nascut de Jaume I tots plegats, després la història ens ha allunyat ens molts aspectes i ens continua unint en d'altres aspectes, en el tema de la llengua, en el tema de la cultura, però també, segons, hi ha persones que se senten molt integrades o s'han sentit molt integrades i també hi ha persones que no se senten integrades."

"Vaig entrar a Montserrat perquè era un lloc especial, diferent de molts altres, i tal com es vivia allà a mi m'agradava."

"En temps de la mort de Franco, Joaquim Molas es va haver d'amagar dues vegades i va venir a Montserrat. Parlàvem fins a altes hores de la nit i al matí els meus companys em deien: 'Com és que tens tantes burilles al cendrer?' Jo no fumava, però en Joaquim fumava molt."

"Una de les coses que vam fer, quan el Concili Vaticà II va permetre l'ús de les llengües vernacles, va ser treballar molt perquè el català fos considerat una llengua tan important des d'un punt de vista litúrgic com el castellà, o el francès o el rus."

"Parlant de l'Església espanyola, de vegades dic que aquesta no és la meva Església, però això depèn de cada cas concret i, afortunadament, pot variar segons els moments."

"Estem en un moment en què una bona part de la Península està en contra nostra i, per tant, els darrers temps hi ha una repressió com no n'hi havia hagut."

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS