La fotògrafa va conversar amb Josep Puigbó a "(S)avis" poc abans de morir

Joana Biarnés a "(S)avis": "Primer disparar i després demanar permís"

Poc temps abans de morir, Josep Puigbó va conversar amb la fotògrafa Joana Biarnés a "(S)avis". Va repassar la seva vida i la seva trajectòria professional i parlava dels projectes que, als seus 83 anys, encara tenia il·lusió de fer
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El passat 19 de desembre va morir Joana Biarnés (1935-2018), la primera dona fotoperiodista de tot l'estat. Coneguda, entre d'altres gestes, per haver-se colat a la suite dels Beatles de l'avinguda Palace, l'any 1965, la terrassenca Joana Biarnés va vèncer els prejudicis d'una època marcada pel franquisme i va obrir camí a totes les dones del país que més tard van voler dedicar-se al fotoperiodisme.

Lluitadora, rigorosa i amb una gran capacitat per captar l'instant i les emocions, Joana Biarnés va triomfar com a reportera gràfica immortalitzant amb la seva càmera grans figures del panorama nacional i internacional com Rafael, Serrat, Dalí, Carmen Sevilla, Marisol, els Beatles, Orson Wells, Roger Moore, Jack Lemon i un llarg etc. Però les seves fotografies recullen, a més, l'esperit vitalista i provocador dels anys seixanta i setanta. Amb la irrupció dels paparazzi, l'any 1985 ho va deixar tot i se'n va anar a viure a Eivissa per muntar-hi un restaurant amb el seu marit.

Josep Puigbó va poder entrevistar-la, poc abans que ella morís, als estudis de Televisió de Catalunya. En aquesta conversa, enregistrada el 18 de novembre del 2018, la fotògrafa reivindica l'exercici del fotoperiodisme, repassa la seva vida i la seva trajectòria professional i parla dels seus projectes que, als seus 83 anys, encara té il·lusió de fer.

 

Algunes de les millors frases de l'entrevista a "(S)avis"

"Aquí no em va voler cap diari. Jo hi vaig anar, perquè arribava i deia 'soc la filla d'en Biarnés', que el pare sí que era molt conegut, i aleshores els deia: 'soc fotògrafa i vull treballar'. 'Però nena, què dius?', em deien, 'això no és una feina de dones, això és una feina d'homes'".

"Jo al principi mai vaig creure en la meva feina, eh! Jo vaig fer el que va dir el meu pare, la feina ben feta; tot ben revelat, ben organitzat, ben classificat i a guardar, i ja està. Això jo ho vaig fer al peu de la lletra i mai vaig creure que tingués cap mèrit."

"Utilitzo la il·lusió perquè al carrer estan passant coses contínuament, hi ha fotos de flors, d'animals, de persones, de fets, que pots estar-hi, que pots ser-hi."

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS