Josep Puigbó conversa amb el músic

Francesc Burrull a (S)avis: "Vaig quedar tan esparverat en veure la comtessa descalça que no vaig saber què fer"

Josep Puigbó ha conversat amb Francesc Burrull, un dels músics més versàtils de casa nostra. És pianista, compositor i arranjador i amant confès del jazz i els ritmes llatins. Ell ha estat la protagonista de "(S)avis".
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Pianista, compositor i arranjador, Francesc Burrull és un dels músics més versàtils del país. Amant confés del jazz i dels ritmes llatins, va saber acompanyar els joves de la Nova Cançó i, com a bon culer, va xalar posant a to l'himne del Barça.

Francesc Burrull -o Frank Martin, per recomanació del Mestre Casas Augé- ha tocat amb el seu amic Ricard Roda a Berklee, ha acompanyat Tete Montoliu amb el vibràfon i ha estat l'impulsor de la primera Big Band de Barcelona, creada precisament l'any que va morir Duke Ellington, uns dels seus pianistes preferits. També li agraden molt Falla, Granados, Gershwin o Rakhmàninov perquè, com ell, van ser més que pianistes.

Com a director de Concèntric ha arranjat èxits com "L'Estaca" de Lluís Llach, i algunes cançons de Raimon i de Joan Manuel Serrat, amb qui va treballar intensament als primers anys setanta. També ha ajudat amb les seves composicions altres artistes com Guillem d'Efak, Guillermina Motta, Moncho, Antonio Machín, La Trinca, La Voss del Trópico i Pere Tàpies.

L'any 1992 rep el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz, i, el 2017, el premi Enderrock d'honor i la Creu de Sant Jordi.

 

Les millors frases de l'entrevista a "(S)avis"

"L'Ava Gardner era una persona molt propera".

"Vivíem en una botiga al carrer Tallers, els meus pares vivien en una botiga llavors, i tenia un piano d'aquest de joguina vermell i un xilòfon, que sonava més o menys malament, però sonava, i amb allò mirava de treure cançons".

"Quan era a Concèntric, vaig treballar molt amb en Llach, amb la Guillermina Motta i amb en Serrat".

"Ara, l'ofici es fa si ets figura, i et contracten i tot això, i si no, doncs a veure que et coneguin, i anar aquí i allà, i a veure què passa. I fer alguna cosa que cridi l'atenció, veure si despuntes... Ara no hi ha locals especialitzats en què s'escolti música."

"El jazz és una música viva, és una música creativa".

"Tete Montoliu tocava molt bé, tenia molta imaginació."

"Vaig quedar tan esparverat en veure la comtessa descalça que no vaig saber què fer".

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS