• Isabel Steva (Colita)
    Veure vídeo

    Isabel Steva (Colita)

    Isabel Steva (Barcelona, 1940), àlies Colita, ha sabut fer del seu ofici, la fotografia, una causa, i ha viscut intensament alguns moments que, gràcies a la seva feina, no es perdran mai més. Colita ha aconseguit reunir un patrimoni fotogràfic de gran valor, testimoni d'una època que ja no tornarà. Amb més de 50 anys de carrera i 40 exposicions, ha publicat més de 30 llibres. L'any 2012 la Universitat Autònoma de Barcelona la va nomenar doctora honoris causa, en reconeixement a la seva tasca com a fotoperiodista i artista. En l'entrevista amb Josep Puigbó recorda l'època daurada de la gauche divine i el moviment de la Nova Cançó, del qual en conserva un gran record, plasmat en moltes de les seves fotografies. Colita explica també com va iniciar-se en el món de la fotografia i de quina manera ha aconseguit adaptar-se a les noves tecnologies. Sobre la cultura en general, i la fotografia en particular, diu que a Catalunya no tenen el respecte que es mereixen.

  • Francesc Cabana
    Veure vídeo

    Francesc Cabana

    Francesc Cabana (Barcelona, 1934) és advocat i un dels millors especialistes en la història econòmica i empresarial de Catalunya dels s. XIX i XX. I, dins d'aquesta història, del paper que hi va tenir la banca. Va ser banquer, fundador de Banca Catalana, un mal record que avui continua tenint ben present. En l'entrevista amb Josep Puigbó, parla del naixement i de la mort de Banca Catalana, dels seus enemic i del que considera un lamentable final. També parla sense embuts de la confessió del seu cunyat Jordi Pujol i del que va representar la seva figura per Banca Catalana i pel país. Explica que el franquisme va perjudicar l'economia, especialment a Catalunya, i el paper que va tenir la burgesia en el règim de Franco. Cabana parla també de l'esfondrament del sistema de caixes d'estalvi catalanes, tot i que defensa que era un bon model. També afirma que, sense el pes d'Espanya, l'economia catalana hauria arribat més lluny. A més, parla del seu pas per l'Ateneu Barcelonès i per la Fundació Enciclopèdia Catalana i es lamenta que encara continuï imperant el que anomena la cultura de la cobdícia.

  • Artur Blasco
    Veure vídeo

    Artur Blasco

    Artur Blasco (Barcelona, 1933) és un dels més destacats investigadors i divulgadors del folklore del nostre país. I el principal recuperador de la cançó de tradició oral al Pirineu. Fundador de la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, que se celebra cada any a Arsèguel, la seva recerca ajudarà les generacions que vindran a entendre un món avui gairebé desaparegut. Llicenciat en Biologia i aventurer de molt jove, va sentir per primera vegada a Groenlàndia l'instrument musical que li va canviar la vida: l'acordió diatònic. Es va fixar l'objectiu de recuperar-lo al Pirineu, on encara algú el tocava. A l'entrevista amb Josep Puigbó, parla de la seva gran obra, "A peu pels camins del cançoner" i dels grups on ha tocat. Blasco explica el procés de recerca que ha fet de les cançons, mostra el Museu de l'Acordió que ha fundat a Arsèguel i toca l'acordió diatònic i el rabequet, un instrument de corda que pràcticament havia desaparegut.

  • Eulàlia Vintró
    Veure vídeo

    Eulàlia Vintró

    Eulàlia Vintró (Barcelona, 1945) ha viscut tota la seva vida entre la universitat i la política. Catedràtica de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, ha estat diputada al Congrés, diputada al Parlament i regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Des dels seus càrrecs institucionals, mai no va deixar de banda el seu compromís ni amb l'educació ni amb l'esquerra. En l'entrevista amb Josep Puigbó, Vintró explica què li va suposar estudiar Filologia Clàssica en una universitat en plena ebullició política i cultural als anys 80, i perquè va triar el grec abans que el llatí. Parla de la importància de la retòrica i del valor que se li hauria de donar a la paraula. Reconeix que li hauria agradat ser alcaldessa de Barcelona i lamenta com va perdre la seva aspiració de ser rectora de la UB.

  • Josep Maria Cadena
    Veure vídeo

    Josep Maria Cadena

    Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935) ha fet del periodisme, de la crítica d'art i de la literatura els grans eixos de la seva vida professional. Ha estat testimoni de bona part de la història del segle XX fins avui, i, com a estudiós de l'humor gràfic català, ha anat ordenant textos, dibuixos i col·leccions que conformen una crònica social de primer ordre. Després de la desaparició de Carles Sentís i Jaime Arias, Cadena és l'últim testimoni periodístic de tota una època. Amb Josep Puigbó, conversen sobre la seva dilatada trajectòria en l'àmbit de la crítica d'art i, en especial, de la seva contribució a l'estudi, la difusió i l'anàlisi del periodisme gràfic català, una tasca que li ha merescut el Premi Nacional de Cultura 2015. L'entrevista recorda el naixement del diari Avui, del qual va ser-ne el primer subdirector, i s'il·lustra amb alguns dels seus articles, com els d'art de la secció dominical del Diario de Barcelona, Gentes de pluma y lápiz, o les crítiques municipals titulades De la misma calle, que signava com a Chaflán.

  • Montserrat Trueta
    Veure vídeo

    Montserrat Trueta

    Montserrat Trueta (Barcelona, 1932), filla del doctor Josep Trueta i viuda del polític Ramon Trias Fargas, és mare de quatre fills, entre ells, l'Andy, que va néixer amb síndrome de Down. La seva ha estat una vida entre la medicina, la política i la lluita pels drets dels discapacitats intel·lectuals, una vida plena de coratge. En l'entrevista amb Josep Puigbó recorda quan va haver de marxar de Barcelona una nit de 1936 cap a l'exili, a Itàlia, França i Anglaterra. Trueta parla del seu pare i el paper fonamental que va tenir com a metge especialista en la cirurgia de les extremitats. Recorda també la vigència de molts dels discursos del seu marit Ramon Trias Fargas, al Congrés i al Senat, i com a conseller d'Economia i Finances del primer govern Pujol. Destaca igualment la funció social de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que va fundar amb Trias Fargas l'any 1984, inspirada en el seu fill Andy i dedicada a la integració i a la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals.

  • MÀRIUS SAMPERE
    Veure vídeo

    MÀRIUS SAMPERE

    Màrius Sampere (Barcelona, 1928) podria haver estat metge, enginyer o filòsof. Fins i tot, músic. Però va viure de la fotografia durant més de 40 anys, a més de fer de publicitari, corrector lingüístic i compositor. Avui, tothom el coneix com el gran poeta que és, malgrat que no li ha estat gens fàcil aquest reconeixement. En l'entrevista amb Josep Puigbó, recorda els poemes en castellà que li feia llegir l'avi i els poetes en català que apassionaven a la mare. De formació autodidacte, reconeix que la seva poesia, més aviat irònica i irreverent, fuig dels paràmetres que s'estilaven quan va començar escriure, en què prioritzaven altres poetes com Maragall o Martí i Pol. Malgrat haver guanyat l'any 1963 el Premi Carles Riba per L'home i el límit, li va costar trobar l'estabilitat editorial i publicar amb regularitat. I confessa que més que viure de la poesia, la poesia l'ha fet viure. De caràcter sorneguer i contradictori, com ell mateix es considera, admet que molta gent creu que la seva poesia és complicada. Sampere no vol fer les paus amb un món que considera caòtic, arbitrari i capriciós, prefereix barallar-s'hi i protestar.

  • Lourdes Beneria
    Veure vídeo

    Lourdes Beneria

    Lourdes Beneria (Vall de Boí, 1937) és una de les millors especialistes en estudis d'economia laboral, desenvolupament, globalització i gènere. Catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell, a Nova York -una de les més prestigioses universitats americanes- ha estat una investigadora prolífica, que s'ha passat més de mitja vida fora de Catalunya. Beneria ha fet aportacions destacables sobre la dona al Tercer Món, la divisió sexual del treball i el paper de la dona en el creixement econòmic. En l'entrevista amb Josep Puigbó, explica perquè es va interessar per aquests aspectes de l'economia i destaca la seva contribució a la comptabilització del treball de les dones. Beneria assenyala també que, per prevenir una altra crisi com l'actual, cal denunciar i castigar els responsables del que anomena crims econòmics contra la humanitat. A més, afirma que les polítiques d'austeritat que s'han aplicat a Espanya han perjudicat, sobretot, als més pobres.

  • Josep Maria Caralps
    Veure vídeo

    Josep Maria Caralps

    Josep Maria Caralps (1942), cirugià cardíac, figura, des de fa molts anys, en la història de la medicina al nostre país. Va dirigir i practicar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i va portar l'esperança a moltes persones. Encara avui continua predicant que els bons hàbits són la millor prevenció contra les malalties cardiovasculars, la primera causa de mortalitat al món. En l'entrevista amb Josep Puigbó, recorda aquell primer trasplantament, els seus 8 anys d'estudis i pràctiques als EUA, on es va adonar del que era treballar de debò, i també la seva tornada a Catalunya, i la creació de la unitat de cirurgia cardíaca de l'Hospital de Sant Pau. Caralps assegura que el cor té cervell i que el futur dels trasplantaments està en els òrgans d'animals. A més, considera que la relació humanista amb el malalt és indispensable. Lamenta no haver dedicat més temps a la família i, encara que continua operant, fa servir també les seves mans per tocar la guitarra clàssica.

  • Salvador Pàniker
    Veure vídeo

    Salvador Pàniker

    Josep Puigbó entrevista l'enginyer, filòsof i escriptor Salvador Pàniker.

  • Jordi Nadal
    Veure vídeo

    Jordi Nadal

    Historiador, deixeble de J. Vicens Vives.

  • Josep Maria Bricall
    Veure vídeo

    Josep Maria Bricall

    Josep Maria Bricall (1936) és economista però també ha consagrat part de la seva vida a la universitat i, durant un temps, també a la política, com a conseller de Governació del primer govern Tarradellas. Va ser rector de la Universitat de Barcelona de 1986 a 1994 i, després, va presidir la Conferència de Rectors Europeus. Doctor en Dret i en Ciències Econòmiques, també ha estat professor a ESADE i catedràtic a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat de Barcelona. Es reconeix com un pessimista actiu i és crític amb la gestió de la política, l'economia i la universitat.

  • Núria Gispert
    Veure vídeo

    Núria Gispert

    mestra i activista social

  • Antoni Pitxot
    Veure vídeo

    Antoni Pitxot

    Aquest savi pintor, que es reconeixia tocat per la tramuntana, era un artista resident a Cadaqués que construïa maniquins amb pedres del cap de Creus i després els pintava al seu taller, en un univers molt personal. Està considerat el guardià de la memòria de Dalí, de qui va ser amic, confident i col·laborador. El va acompanyar tant en l'aventura del seu Teatre Museu, que va dirigir des de la seva creació, com en els seus últims moments. De família de músics, va penjar els estudis de ben jove per dedicar la seva vida a la pintura. Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

  • Joan Francesc Mira
    Veure vídeo

    Joan Francesc Mira

    Escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.