Fa 25 anys que la Neus Sangita, una noia nepalesa que s'ha criat en una família de la Garrotxa, va ser adoptada. L'any passat, amb la seva família adoptiva, van tornar a repetir el viatge, aquesta vegada amb la intenció de descobrir com van ser els primers anys de la seva vida al Nepal i que pugui trobar respostes a alguns dels seus dubtes i a algunes preguntes que es fa sobre els seus orígens, però descobriran que el terratrèmol que hi va haver fa cinc anys en aquell país s'ha emportat una bona part de la memòria que volien recuperar. Neus Sangita, una noia nepalesa que s'ha criat en una família de la Garrotxa Cinc anys després del terratrèmol que va destruir una bona part del país, el Nepal avança molt lentament cap a una reconstrucció condicionada per la poca inversió que rep. Al mateix moment, la Sangita recorre el seu camí particular buscant reconstruir també un passat particular que no coneix. "Vull fer les paus amb la Sangita, amb un origen desconegut que em descol·loca, que em fa sentir vulnerable. Necessito reconstruir-me i dibuixar una identitat pròpia que em defineixi, que no em faci dubtar. Vull estimar-me i vull estimar el Nepal." Fa 25 anys que la Neus Sangita va ser adoptada al Nepal, quan tenia dos anys. S'ha criat i ha crescut a la Garrotxa. Durant tots aquests anys ha anat acumulant un seguit de dubtes i preguntes sobre el seu origen, algunes de les quals no tenien resposta. L'any 2019 la Sangita i la seva família tornaven a repetir el viatge, aquesta vegada amb la intenció de descobrir algunes d'aquestes respostes necessàries per teixir un principi desconegut.   El Nepal que es va trobar la Sangita és diferent del que la va veure néixer. El 2015 un devastador terratrèmol va soterrar una bona part del país, es va endur més de 9.000 vides i una bona part del patrimoni arquitectònic considerat patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco. Katmandú i Pokhara, les principals ciutats del país, van quedar durament afectades i incomunicades entre elles. El sisme va ser tan fort que es va deixar sentir amb força a països veïns, com l'Índia i el Pakistan. El terratrèmol, però, era l'últim capítol d'uns anys desastrosos per al petit país i la seva gent. La guerra civil que es va viure entre 1996 i 2006 ja s'havia cobrat més de 12.000 vides i havia provocat un èxode que avui continua sense aturador, per la falta de recursos i oportunitats. Considerada una de les regions més pobres de l'Àsia, el Nepal intenta sobreviure i reconstruir-se, condicionat per dos gegants: l'Índia i la Xina. Al ritme d'una societat marcada per la religió, el Nepal recupera lentament la seva identitat de sota la runa, al mateix moment que la Sangita intenta reconstruir un principi per trobar-hi respostes.   Des de la distància, la Pemba i en Dawa, dues persones nepaleses residents a Catalunya, recorden com van viure aquell 25 d'abril del 2015 des d'aquí. La incertesa de no saber la situació de la seva família durant hores, la dificultat en les comunicacions i les poques imatges que rebien del seu país, van fer d'aquell un moment que els quedarà per sempre gravat. També recorden amb emoció les primeres visites al Nepal després d'aquest episodi i com van trobar alguns dels escenaris de la seva vida abans d'emigrar a Catalunya. "Veure que tot el país està aixafat és molt difícil. Sobretot no poder estar junts amb la teva família i al teu país, en aquell moment tan difícil, és molt trist." "...Al Nepal hem tingut molta mala sort perquè, en primer lloc, hem tingut deu anys de guerra civil. Després de la guerra semblava que de mica en mica anàvem fent passes endavant, i un altre cop, amb el terratrèmol, el país sembla que hagi tirat tres dècades endarrere", explica el Pemba. L'orfenat on va viure durant un temps de la seva infantesa és el primer dels llocs que visita la Sangita per seguir la pista dels seus orígens. Balmandir, a Katmandú, ha canviat molt des d'aquell desembre del 1996. A l'estructura de l'edifici d'estètica colonial s'hi pot veure una radiografia del dany causat pel terratrèmol. Les esquerdes travessen l'edifici, ara inservible per acollir-hi infants, i el silenci fa evident el pas del desastre. Les imatges de l'arxiu familiar evidencien el canvi, i un pati interior ara envaït per vegetació que s'ha obert pas en l'abandonament és on la família de la Neus la recorda per primera vegada. "Sento que aquesta mena de puzle que dona forma a un passat que jo havia de reconstruir també és el tancament d'un cicle per als meus pares. Alhora, tinc la sensació que una enorme finestra d'aire s'obre davant meu i em sento feliç amb un record que no tinc d'aquest lloc. Respirar aquest orfenat dona forma a una memòria que abans estava difuminada." En un segon intent per anar construint el puzle que ha de presentar-li els seus orígens, la Sangita visita la zona on hi havia el seu poble natal. La decepció s'aguditza en evidenciar-se que el terratrèmol també va destruir aquesta part del país i va esborrar del mapa el record de la seva curta vida a la regió.   Igualment, la vida al Nepal s'esborra de la memòria del món, com explica l'Asmit Blázquez, un català nascut al Nepal i voluntari d'una ONG:   "El Nepal queda en l'oblit, perquè és com un món a part on els mitjans no arriben de la mateixa manera com arriben aquí a Europa... Generació rere generació, es va creant un oblit d'aquest país. Si la gent no en parla ni tampoc el mira, la gent tendeix a oblidar." Només la Xina i l'Índia semblen recordar-se del Nepal, per la seva posició geogràfica entre els dos gegants asiàtics. Històricament, i depenent de quin ha estat el color polític de país, s'han anat creant situacions i interessos creuats entre països. Això ha provocat poca estabilitat en la governabilitat del Nepal i, en conseqüència, que s'hagi aturat el desenvolupament humà i econòmic. "Tant la Xina com l'Índia tenen interessos en el Nepal per crear connexions entre tots dos països i hi inverteixen amb aquest fi. Però no sé fins a quin punt aquests països donen fons per reconstruir les destrosses que hi van haver amb el terratrèmol de 2015", diu l'Asmit. El reportatge de "30 minuts" "Sangita" és un viatge als orígens per reconstruir una identitat individual i col·lectiva, és un intent d'entendre el passat, no per recordar el camí cap a casa, sinó per caminar endavant amb passos ferms i memòria.