• Paracota i la jota a la plaça (1a part)
    Veure vídeo

    Paracota i la jota a la plaça (1a part)

    La jota és el ball que uneix els territoris de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó. Tots quatre conflueixen culturalment a les Terres de l'Ebre, des d'on actualment es treballa amb il·lusió per recuperar aquesta dansa i per donar a conèixer la seva mediterraneïtat.

    La jota és el ball que uneix els territoris de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó. Tots quatre conflueixen culturalment a les Terres de l'Ebre, des d'on actualment es treballa amb il·lusió per recuperar aquesta dansa i per donar a conèixer la seva mediterraneïtat.

  • Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (4a part)
    Veure vídeo

    Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (4a part)

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

  • Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (3a part)
    Veure vídeo

    Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (3a part)

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

  • Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries (2a part)
    Veure vídeo

    Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries (2a part)

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

  • Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries (1a part)
    Veure vídeo

    Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries (1a part)

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

    La darrera sessió del XXIII Festival Tradicionàrius de Barcelona, celebrada el 26 de març del 2010, va acollir la ja tradicional Nit de les Terres de l'Ebre i va tenir la jota com a protagonista. L'ambaixada ebrenca va estar comandada una vegada més per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el seu bon humor van oferir al CAT una actuació de tipus didàctic i pedagògic, ja que van fer un homenatge a la jota i als seus cantadors més populars i van buscar la participació del públic.

  • Traballo (4a part)
    Veure vídeo

    Traballo (4a part)

    El grup Traballo neix de la unió d'uns músics apassionats per la música popular. El seu repertori se centra en la música popular de la regió de les Marques (centre d'Itàlia): cants i balls tradicionals, apresos directament dels grans, els únics i autèntics testimonis dels costums. El saltarello, la castellana i el pirulí són només algunes de les danses i de les músiques que el grup proposa de les diferents versions, apreses en els anys de recerca pel territori de les marques.

    El grup Traballo neix de la unió d'uns músics apassionats per la música popular. El seu repertori se centra en la música popular de la regió de les Marques (centre d'Itàlia): cants i balls tradicionals, apresos directament dels grans, els únics i autèntics testimonis dels costums. El saltarello, la castellana i el pirulí són només algunes de les danses i de les músiques que el grup proposa de les diferents versions, apreses en els anys de recerca pel territori de les marques.

  • Bruel (2a part)
    Veure vídeo

    Bruel (2a part)

    Amb gust, rigor i coneixement, el duet Bruel ha aprofundit en la tradició catalana i occitana i ha consolidat una sonoritat i una manera de fer que els ha caracteritzat arreu. Bruel ofereix un ball dinàmic on es combinen moments d'eufòria amb moments més íntims, i crea un ambient de complicitat, tot plegat per arribar a una comunicació constant entre balladors i músics.

    Amb gust, rigor i coneixement, el duet Bruel ha aprofundit en la tradició catalana i occitana i ha consolidat una sonoritat i una manera de fer que els ha caracteritzat arreu. Bruel ofereix un ball dinàmic on es combinen moments d'eufòria amb moments més íntims, i crea un ambient de complicitat, tot plegat per arribar a una comunicació constant entre balladors i músics.

  • Bruel (1a part)
    Veure vídeo

    Bruel (1a part)

    Amb gust, rigor i coneixement, el duet Bruel ha aprofundit en la tradició catalana i occitana i ha consolidat una sonoritat i una manera de fer que els ha caracteritzat arreu. Bruel ofereix un ball dinàmic on es combinen moments d'eufòria amb moments més íntims, i crea un ambient de complicitat, tot plegat per arribar a una comunicació constant entre balladors i músics.

    Amb gust, rigor i coneixement, el duet Bruel ha aprofundit en la tradició catalana i occitana i ha consolidat una sonoritat i una manera de fer que els ha caracteritzat arreu. Bruel ofereix un ball dinàmic on es combinen moments d'eufòria amb moments més íntims, i crea un ambient de complicitat, tot plegat per arribar a una comunicació constant entre balladors i músics.

  • Kepa Junkera & Melonious Quartet (3a part)
    Veure vídeo

    Kepa Junkera & Melonious Quartet (3a part)

    El "trikitixalari" basc Kepa Junkera s'ha associat amb el grup occità Melonious Quartet per bastir un repertori d'arrel tradicional que busca i aconsegueix la complicitat entre l'acordió i les mandolines, i ofereix moments de gran bellesa i virtuosisme. Fruit d'aquest treball és el disc "Fandango" (2009), que tots plegats van presentar al Festival Tradicionàrius el 5 de març del 2010. Avui, "Rodasons" presenta la tercera i última part d'aquest concert.

    El "trikitixalari" basc Kepa Junkera s'ha associat amb el grup occità Melonious Quartet per bastir un repertori d'arrel tradicional que busca i aconsegueix la complicitat entre l'acordió i les mandolines, i ofereix moments de gran bellesa i virtuosisme. Fruit d'aquest treball és el disc "Fandango" (2009), que tots plegats van presentar al Festival Tradicionàrius el 5 de març del 2010. Avui, "Rodasons" presenta la tercera i última part d'aquest concert.

  • Kepa Junkera & Melonious Quartet (2a part)
    Veure vídeo

    Kepa Junkera & Melonious Quartet (2a part)

    El trikitixalari basc Kepa Junkera s'ha associat amb el grup occità Melonious Quartet per bastir un repertori d'arrel tradicional que busca i aconsegueix la complicitat entre l'acordió i les mandolines, i ofereix moments de gran bellesa i virtuosisme. Fruit d'aquest treball és el disc "Fandango" (2009), que tots plegats van presentar al Festival Tradicionàrius el 5 de març del 2010. Avui "Rodasons" presenta la segona part d'aquest concert.

    El trikitixalari basc Kepa Junkera s'ha associat amb el grup occità Melonious Quartet per bastir un repertori d'arrel tradicional que busca i aconsegueix la complicitat entre l'acordió i les mandolines, i ofereix moments de gran bellesa i virtuosisme. Fruit d'aquest treball és el disc "Fandango" (2009), que tots plegats van presentar al Festival Tradicionàrius el 5 de març del 2010. Avui "Rodasons" presenta la segona part d'aquest concert.

  • Kepa Junkera & Melonious Quartet (1a part)
    Veure vídeo

    Kepa Junkera & Melonious Quartet (1a part)

    El "trikitixalari" basc Kepa Junkera s'ha associat amb el grup occità Melonious Quartet per bastir un repertori d'arrel tradicional que busca i aconsegueix la complicitat entre l'acordió i les mandolines, oferint moments de gran bellesa i virtuosisme. Fruit d'aquest treball és el disc "Fandango" (2009), que tots plegats van presentar al Festival Tradicionàrius el 5 de març del 2010. Avui "Rodasons" presenta la primera part d'aquest concert.

    El "trikitixalari" basc Kepa Junkera s'ha associat amb el grup occità Melonious Quartet per bastir un repertori d'arrel tradicional que busca i aconsegueix la complicitat entre l'acordió i les mandolines, oferint moments de gran bellesa i virtuosisme. Fruit d'aquest treball és el disc "Fandango" (2009), que tots plegats van presentar al Festival Tradicionàrius el 5 de març del 2010. Avui "Rodasons" presenta la primera part d'aquest concert.

  • Especial: Homenatge a José Antonio Labordeta
    Veure vídeo

    Especial: Homenatge a José Antonio Labordeta

    Aquesta setmana, volem retre un humil homenatge a José Antonio Labordeta, que va morir a Saragossa el 19 de setembre d'aquest any. Labordeta va ser una de les figures més importants que han sorgit a l'Aragó durant els últims anys. Professor d'institut, poeta, novel·lista, assagista, cantautor, presentador de televisió i activista cultural i polític, en tots els vessants va fer palès el seu sincer compromís per la justícia, la llibertat i els drets del seu poble, com ho demostra la seva tasca parlamentària entre el 2000 i el 2008 com a diputat per la Chunta Aragonesista.

    Aquesta setmana, volem retre un humil homenatge a José Antonio Labordeta, que va morir a Saragossa el 19 de setembre d'aquest any. Labordeta va ser una de les figures més importants que han sorgit a l'Aragó durant els últims anys. Professor d'institut, poeta, novel·lista, assagista, cantautor, presentador de televisió i activista cultural i polític, en tots els vessants va fer palès el seu sincer compromís per la justícia, la llibertat i els drets del seu poble, com ho demostra la seva tasca parlamentària entre el 2000 i el 2008 com a diputat per la Chunta Aragonesista.

  • La romàntica del Saladar (3a part)
    Veure vídeo

    La romàntica del Saladar (3a part)

    Als cafès, als casinos o a les sales de ball de qualsevol poble de la comarca de la Marina, entre els anys vint i quaranta dels segle passat, hi sonaven tot un seguit de melodies de procedència europea (valsos, masurques, polques, javes...) i americana (havaneres, tangos, pericons, foxtrot, one step...), que sumant-se a les autòctones formaven un corpus musical festiu i desenfadat.

    Als cafès, als casinos o a les sales de ball de qualsevol poble de la comarca de la Marina, entre els anys vint i quaranta dels segle passat, hi sonaven tot un seguit de melodies de procedència europea (valsos, masurques, polques, javes...) i americana (havaneres, tangos, pericons, foxtrot, one step...), que sumant-se a les autòctones formaven un corpus musical festiu i desenfadat.

  • La Romàntica del Saladar (2a part)
    Veure vídeo

    La Romàntica del Saladar (2a part)

    Als cafès, als casinos o a les sales de ball de qualsevol poble de la comarca de la Marina, entre els anys vint i quaranta del segle passat sonaven tota una sèrie de melodies de procedència europea (valsos, masurques, polques, javes...) i americana (havaneres, tangos, pericons, foxtrot, one step...), que sumant-se a les autòctones formaven un corpus musical festiu i desenfadat.

    Als cafès, als casinos o a les sales de ball de qualsevol poble de la comarca de la Marina, entre els anys vint i quaranta del segle passat sonaven tota una sèrie de melodies de procedència europea (valsos, masurques, polques, javes...) i americana (havaneres, tangos, pericons, foxtrot, one step...), que sumant-se a les autòctones formaven un corpus musical festiu i desenfadat.

  • La Romàntica del Saladar (1a part)
    Veure vídeo

    La Romàntica del Saladar (1a part)

    Als cafès, als casinos o a les sales de ball de qualsevol poble de la comarca de la Marina, entre els anys vint i quaranta dels segle passat sonaven tota una sèrie de melodies de procedència europea (valsos, masurques, polques, javes...) i americana (havaneres, tangos, pericons, foxtrot, one step...), que sumant-se a les autòctones formaven un corpus musical festiu i desenfadat.

    Als cafès, als casinos o a les sales de ball de qualsevol poble de la comarca de la Marina, entre els anys vint i quaranta dels segle passat sonaven tota una sèrie de melodies de procedència europea (valsos, masurques, polques, javes...) i americana (havaneres, tangos, pericons, foxtrot, one step...), que sumant-se a les autòctones formaven un corpus musical festiu i desenfadat.

Anar al contingut