• Ramón Cotarello i Jorge Verstrynge/Quo vadis, Hispania
    Veure vídeo

    Ramón Cotarello i Jorge Verstrynge/Quo vadis, Hispania

    Jaume Barberà es desplaça a Vic (Osona) per tenir una conversa amb Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques i Sociologia de la UNED, i Jorge Verstrynge, professor titular de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, dos pensadors espanyols molt crítics amb la qualitat democràtica i política de l'Estat i que es declaren favorables al dret a decidir dels catalans.

    Durant l'entrevista, Jaume Barberà planteja als seus dos convidats el dilema de "Quo Vadis Hispania", o, dit d'una altra manera, quins són els principals problemes que afronta actualment l'estat espanyol, al marge del procés sobiranista català.

    Jaume Barberà es desplaça a Vic (Osona) per tenir una conversa amb Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques i Sociologia de la UNED, i Jorge Verstrynge, professor titular de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, dos pensadors espanyols molt crítics amb la qualitat democràtica i política de l'Estat i que es declaren favorables al dret a decidir dels catalans. Durant l'entrevista, Jaume Barberà planteja als seus dos convidats el dilema de "Quo Vadis Hispania", o, dit d'una altra manera, quins són els principals problemes que afronta actualment l'estat espanyol, al marge del procés sobiranista català.

  • Marc Vidal: Crisi i canvi de model
    Veure vídeo

    Marc Vidal: Crisi i canvi de model

    "Retrats" conversa amb l'emprenedor, conferenciant internacional i bloguer Marc Vidal. A l'Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, Jaume Barberà i Marc Vidal repassen la situació del país, revisant els principals temes de l'actualitat econòmica, política i empresarial i valorant les perspectives de futur.

    Vidal -que ha publicat fa poc el llibre "Una hormiga en París"- és partidari de l'error i el defensa com a mètode d'aprenentatge i de millora constant. El seu full de ruta també inclou deixar enrere les pors i viure del que ens apassiona.

    Un dels principals temes de la conversa són les eines 2.0 i el paper que juguen en l'economia global. Vidal considera que el nostre sistema econòmic ja ha canviat, que estem immersos en una revolució global, molt profunda, i que s'avança cap a un nou paradigma en què molts dels treballadors ara a l'atur probablement no tornaran a treballar. Segons Vidal, "s'ha de crear un escenari que sigui capaç d'absorbir el fet que molta gent no treballarà mai".

    Vidal no es mostra pessimista i creu que l'objectiu de la nostra societat és aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies per optimitzar els recursos i assumir que "un món en què la gent treballi menys no és un món pitjor, és un món més eficient". En aquest punt és crític envers la situació a Espanya: "Fa molt temps que aquest país, que Espanya no té un pla, i ho demostra clarament el fet que ens estem allunyant de les opcions d'agafar el tren del canvi tecnològic".

    Segons Vidal, és imprescindible que la ciutadania prengui consciència de la magnitud d'aquest canvi de paradigma i eviti que les entitats polítiques frenin aquest desenvolupament. "La gent que hauria de liderar aquest procés de canvi és gent que en el moment que accepti que això és un moment de canvi... sobren; ells saben que si diuen que això és un procés traumàtic de canvi, ells no són necessaris; de fet, ells no són els qui han de liderar això, perquè són els responsables en gran mesura d'haver-no

    "Retrats" conversa amb l'emprenedor, conferenciant internacional i bloguer Marc Vidal. A l'Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, Jaume Barberà i Marc Vidal repassen la situació del país, revisant els principals temes de l'actualitat econòmica, política i empresarial i valorant les perspectives de futur. Vidal -que ha publicat fa poc el llibre "Una hormiga en París"- és partidari de l'error i el defensa com a mètode d'aprenentatge i de millora constant. El seu full de ruta també inclou deixar enrere les pors i viure del que ens apassiona. Un dels principals temes de la conversa són les eines 2.0 i el paper que juguen en l'economia global. Vidal considera que el nostre sistema econòmic ja ha canviat, que estem immersos en una revolució global, molt profunda, i que s'avança cap a un nou paradigma en què molts dels treballadors ara a l'atur probablement no tornaran a treballar. Segons Vidal, "s'ha de crear un escenari que sigui capaç d'absorbir el fet que molta gent no treballarà mai". Vidal no es mostra pessimista i creu que l'objectiu de la nostra societat és aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies per optimitzar els recursos i assumir que "un món en què la gent treballi menys no és un món pitjor, és un món més eficient". En aquest punt és crític envers la situació a Espanya: "Fa molt temps que aquest país, que Espanya no té un pla, i ho demostra clarament el fet que ens estem allunyant de les opcions d'agafar el tren del canvi tecnològic". Segons Vidal, és imprescindible que la ciutadania prengui consciència de la magnitud d'aquest canvi de paradigma i eviti que les entitats polítiques frenin aquest desenvolupament. "La gent que hauria de liderar aquest procés de canvi és gent que en el moment que accepti que això és un moment de canvi... sobren; ells saben que si diuen que això és un procés traumàtic de canvi, ells no són necessaris; de fet, ells no són els qui han de liderar això, perquè són els responsables en gran mesura d'haver-no

  • Joan Fontcuberta: La mirada intencionada
    Veure vídeo

    Joan Fontcuberta: La mirada intencionada

    El protagonista del programa del 33 "Retrats" és el fotògraf, artista visual i assagista Joan Fontcuberta. La setmana de Sant Jordi, "Retrats" es desplaça a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, a Granollers, una antiga fàbrica recuperada i convertida en un interessant espai cultural, per conversar amb Joan Fontcuberta, que acaba de rebre el Premi Hasselblad de fotografia, el guardó internacional més prestigiós d'aquesta disciplina.
    Jaume Barberà parla amb Fontcuberta de la defensa del "dubte" com a tècnica saludable per relacionar-nos amb els mitjans de comunicació en un moment en què la informació ens envolta i satura fins a nivells impossibles de controlar. També es conversa sobre el paper que té la fotografia en l'activisme crític, així com del seu pes fonamental com a arma de denúncia. En paraules de l'artista: "Avui la censura ja no s'exerceix tant vetant l'accés a la informació com sepultant-la en un magma de dades inservibles, inútils i que ens despisten".
    Fontcuberta també parla de la "postfotografia", un altre dels conceptes que més ha analitzat els darrers temps, i l'emmarca en una societat que recorre a la imatge com a sistema de vida. Segons Fontcuberta, "Vivim en un món d'imatges i de pantalles, i cada vegades ens acostem més al món orwellià, en què els grans germans ens vigilaran pertot arreu".
    Al llarg de la conversa, també es parla de la trajectòria personal de l'artista i dels principals temes i motivacions de la seva obra per prendre consciència del joc de miralls que proposa cada cop que fa una fotografia i del caràcter camaleònic, crític i reflexiu de les seves creacions.

    El protagonista del programa del 33 "Retrats" és el fotògraf, artista visual i assagista Joan Fontcuberta. La setmana de Sant Jordi, "Retrats" es desplaça a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, a Granollers, una antiga fàbrica recuperada i convertida en un interessant espai cultural, per conversar amb Joan Fontcuberta, que acaba de rebre el Premi Hasselblad de fotografia, el guardó internacional més prestigiós d'aquesta disciplina. Jaume Barberà parla amb Fontcuberta de la defensa del "dubte" com a tècnica saludable per relacionar-nos amb els mitjans de comunicació en un moment en què la informació ens envolta i satura fins a nivells impossibles de controlar. També es conversa sobre el paper que té la fotografia en l'activisme crític, així com del seu pes fonamental com a arma de denúncia. En paraules de l'artista: "Avui la censura ja no s'exerceix tant vetant l'accés a la informació com sepultant-la en un magma de dades inservibles, inútils i que ens despisten". Fontcuberta també parla de la "postfotografia", un altre dels conceptes que més ha analitzat els darrers temps, i l'emmarca en una societat que recorre a la imatge com a sistema de vida. Segons Fontcuberta, "Vivim en un món d'imatges i de pantalles, i cada vegades ens acostem més al món orwellià, en què els grans germans ens vigilaran pertot arreu". Al llarg de la conversa, també es parla de la trajectòria personal de l'artista i dels principals temes i motivacions de la seva obra per prendre consciència del joc de miralls que proposa cada cop que fa una fotografia i del caràcter camaleònic, crític i reflexiu de les seves creacions.

  • Andreu Palou: aliments i ciència
    Veure vídeo

    Andreu Palou: aliments i ciència

    "Retrats" rep la visita del catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular Andreu Palou, premi DuPont de la Ciència 2013, tota una eminència en seguretat alimentària, tant en l'àmbit estatal com europeu.
    Amb aquest investigador mallorquí es parlarà de la importància que té l'alimentació per a la nostra salut -Palou creu que els aliments són els responsables de més de la meitat de les malalties que patim- i es comentaran algunes de les aportacions científiques més rellevants d'aquest investigador en el camp de la nutrició. Andreu Palou ha centrat bona part dels seus estudis en l'obesitat -considerat el principal problema nutricional en els països desenvolupats- i ha descobert que la llet materna podria contribuir a prevenir aquesta malaltia.
    Al llarg de la conversa també es parla de l'esperança de vida dels europeus, que aviat podria arribar als 100 anys, i de les garanties del nostre sistema alimentari, que Palou considera que és un dels més segurs del món.

    "Retrats" rep la visita del catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular Andreu Palou, premi DuPont de la Ciència 2013, tota una eminència en seguretat alimentària, tant en l'àmbit estatal com europeu. Amb aquest investigador mallorquí es parlarà de la importància que té l'alimentació per a la nostra salut -Palou creu que els aliments són els responsables de més de la meitat de les malalties que patim- i es comentaran algunes de les aportacions científiques més rellevants d'aquest investigador en el camp de la nutrició. Andreu Palou ha centrat bona part dels seus estudis en l'obesitat -considerat el principal problema nutricional en els països desenvolupats- i ha descobert que la llet materna podria contribuir a prevenir aquesta malaltia. Al llarg de la conversa també es parla de l'esperança de vida dels europeus, que aviat podria arribar als 100 anys, i de les garanties del nostre sistema alimentari, que Palou considera que és un dels més segurs del món.

  • Luis Garicano: Dinamarca o Veneçuela
    Veure vídeo

    Luis Garicano: Dinamarca o Veneçuela

    "Retrats" es desplaça al Parlament de Catalunya per conversar amb Luis Garicano, catedràtic i director del Departament d'Administració i Economia d'Empreses a la London School of Economics i que ha estat professor visitant al Massachusetts Institute of Technology i la London Bussiness School. Garicano, que ha publicat fa poc el llibre "El dilema de España", considera que l'estat espanyol necessita, de manera urgent, un replantejament com a país en profunditat i decidir si el seu model ha de ser Veneçuela o Dinamarca.

    "Retrats" es desplaça al Parlament de Catalunya per conversar amb Luis Garicano, catedràtic i director del Departament d'Administració i Economia d'Empreses a la London School of Economics i que ha estat professor visitant al Massachusetts Institute of Technology i la London Bussiness School. Garicano, que ha publicat fa poc el llibre "El dilema de España", considera que l'estat espanyol necessita, de manera urgent, un replantejament com a país en profunditat i decidir si el seu model ha de ser Veneçuela o Dinamarca.

  • Rosa Pardina, tenacitat i valentia
    Veure vídeo

    Rosa Pardina, tenacitat i valentia

    "Retrats" es desplaça a Sitges (el Garraf) per conversar amb Rosa Pardina, emprenedora, llicenciada en Farmàcia i escriptora de contes infantils.

    Pardina, que ha desenvolupat tota la seva carrera empresarial en el món de la indústria farmacèutica, i a qui l'actual crisi li va fer perdre tot l'any 2008, està lluitant actualment contra les dificultats que troba de les administracions i patronals farmacèutiques per implantar al mercat un producte innovador: les dosis úniques de medicaments (unidosis).

    Segons dades del Consorci de Salut i Social de Catalunya, l'ús de medicaments de dosi única en Assistència Primària estalviaria un 24% de costos i un 14% dels medicaments que es recepten.

    "Retrats" es desplaça a Sitges (el Garraf) per conversar amb Rosa Pardina, emprenedora, llicenciada en Farmàcia i escriptora de contes infantils. Pardina, que ha desenvolupat tota la seva carrera empresarial en el món de la indústria farmacèutica, i a qui l'actual crisi li va fer perdre tot l'any 2008, està lluitant actualment contra les dificultats que troba de les administracions i patronals farmacèutiques per implantar al mercat un producte innovador: les dosis úniques de medicaments (unidosis). Segons dades del Consorci de Salut i Social de Catalunya, l'ús de medicaments de dosi única en Assistència Primària estalviaria un 24% de costos i un 14% dels medicaments que es recepten.

  • Xevi Verdaguer-El segon cervell
    Veure vídeo

    Xevi Verdaguer-El segon cervell

    Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: la importància de l'alimentació en la salut humana, entenent l'estómac com un "segon cervell", i la rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el benestar de les persones. Segons paraules del mateix convidat, "a l'intestí es fabriquen la majoria de neurotransmissors i la histamina actua com a hormona, neurotransmissor i regula funcions fisiològiques a l'estómac".

    Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: la importància de l'alimentació en la salut humana, entenent l'estómac com un "segon cervell", i la rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el benestar de les persones. Segons paraules del mateix convidat, "a l'intestí es fabriquen la majoria de neurotransmissors i la histamina actua com a hormona, neurotransmissor i regula funcions fisiològiques a l'estómac".

  • Edward Hugh: l'economia real
    Veure vídeo

    Edward Hugh: l'economia real

    "Retrats" es desplaça a les Escaules per saber l'estat real de l'economia amb Edward Hugh, macroeconomista, bloguer i especialista en processos demogràfics.
    El programa que dirigeix i presenta Jaume Barberà fa seure en una taula l'economista Edward Hugh i una representació dels seus veïns del poble per conversar, opinar i expressar les seves inquietuds sobre el present i el futur. Compartiran estovalles un jubilat, un capellà, un controlador aeri, una estudiant, una aturada i una artista plàstica.
    Edward Hugh, nascut a Liverpool fa 61 anys, en fa 25 que va decidir instal·lar-se en aquesta petita població de l'Alt Empordà. És considerat un dels economistes més influents del món i el "New York Times" el va batejar com "el profeta del cataclisme de la zona euro".
    També és reconegut per la seva capacitat analítica hiperrealista i pels seus estudis, que difon a través de simposis i conferències, i, sobretot, des de la llibertat que li dóna internet. Segons algunes de les tesis que explicarà a "Retrats", "el problema de l'envelliment de la població no té solució i cal aprendre a gestionar-lo sense oferir falses promeses". Hugh considera que "les pensions aniran a menys en la proporció que augmenti la població de gent gran i baixi el PIB."

    "Retrats" es desplaça a les Escaules per saber l'estat real de l'economia amb Edward Hugh, macroeconomista, bloguer i especialista en processos demogràfics. El programa que dirigeix i presenta Jaume Barberà fa seure en una taula l'economista Edward Hugh i una representació dels seus veïns del poble per conversar, opinar i expressar les seves inquietuds sobre el present i el futur. Compartiran estovalles un jubilat, un capellà, un controlador aeri, una estudiant, una aturada i una artista plàstica. Edward Hugh, nascut a Liverpool fa 61 anys, en fa 25 que va decidir instal·lar-se en aquesta petita població de l'Alt Empordà. És considerat un dels economistes més influents del món i el "New York Times" el va batejar com "el profeta del cataclisme de la zona euro". També és reconegut per la seva capacitat analítica hiperrealista i pels seus estudis, que difon a través de simposis i conferències, i, sobretot, des de la llibertat que li dóna internet. Segons algunes de les tesis que explicarà a "Retrats", "el problema de l'envelliment de la població no té solució i cal aprendre a gestionar-lo sense oferir falses promeses". Hugh considera que "les pensions aniran a menys en la proporció que augmenti la població de gent gran i baixi el PIB."

  • Josep Manel Busqueta
    Veure vídeo

    Josep Manel Busqueta

    Jaume Barberà es desplaça a Bellpuig (Urgell) per conversar amb Josep Manel Busqueta, economista, pastisser i exassesor del president de Veneçuela Hugo Chávez.

    Amb Busqueta, que és membre del col·lectiu Seminari d'Economia Taifa i autor del llibre "L'hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada", analitzarem la situació actual i la seva visió de futur.

    També coneixerem la seva recepta per sortir de la crisi i que, segons aquest pastisser de l'Urgell, "passa per conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir".

    Durant l'entrevista, descobrirem també el perfil d'aquest jove economista que treballa cada dia a l'obrador de la pastisseria de la seva família i coneixerem el seu pare, també forner, antic militant del PSUC i una de les persones que més l'han influït a l'hora de forjar la seva personalitat activista.

    Josep Manel Busqueta, que va ser un dels últims objectors al servei militar que hi va haver a l'estat espanyol, ens apropa a la seva realitat del món que vivim amb un to planer, didàctic, vehement en ocasions, però sempre carregat d'entusiasme. Una mostra de l'ideari del convidat són sentències com aquesta sobre el rescat financer: "És un cop d'estat sobre la societat". O sobre la Unió Europea: "No ha estat mai un projecte pensat per a la ciutadania."

    Jaume Barberà es desplaça a Bellpuig (Urgell) per conversar amb Josep Manel Busqueta, economista, pastisser i exassesor del president de Veneçuela Hugo Chávez. Amb Busqueta, que és membre del col·lectiu Seminari d'Economia Taifa i autor del llibre "L'hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada", analitzarem la situació actual i la seva visió de futur. També coneixerem la seva recepta per sortir de la crisi i que, segons aquest pastisser de l'Urgell, "passa per conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir". Durant l'entrevista, descobrirem també el perfil d'aquest jove economista que treballa cada dia a l'obrador de la pastisseria de la seva família i coneixerem el seu pare, també forner, antic militant del PSUC i una de les persones que més l'han influït a l'hora de forjar la seva personalitat activista. Josep Manel Busqueta, que va ser un dels últims objectors al servei militar que hi va haver a l'estat espanyol, ens apropa a la seva realitat del món que vivim amb un to planer, didàctic, vehement en ocasions, però sempre carregat d'entusiasme. Una mostra de l'ideari del convidat són sentències com aquesta sobre el rescat financer: "És un cop d'estat sobre la societat". O sobre la Unió Europea: "No ha estat mai un projecte pensat per a la ciutadania."

  • Santiago Montero: "Deliris de formigó"
    Veure vídeo

    Santiago Montero: "Deliris de formigó"

    Santiago Montero, un prestigiós enginyer industrial superior, expert en infraestructures i que, entre altres càrrecs, ha estat assessor de la presidència de la Cambra de Comerç Barcelona.

    Amb Montero analitzarem, in situ, la realitat de tres de les infraestructures més importants d'Espanya i Catalunya. Pujarem a l'AVE per fer el trajecte Barcelona-Saragossa, baixarem a les profunditats de l'estació Santa Rosa de la línia Línia 9 del metro de Barcelona i acabarem el recorregut a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat.

    En el decurs del programa, el convidat valorarà amb esperit crític el "com" i el "perquè" d'aquestes inversions, promogudes en el decurs dels anys de l'anomenada "bombolla" i revelarà quins van ser els "deliris de formigó" que van tenir els responsables de les administracions públiques quan les van engegar.

    Des del seu profund coneixement del món de les infraestructures, Santiago Montero ens convidarà a reflexionar argumentant que "la decisió de l'Alta Velocitat Espanyola és pròpia d'un país dictatorial per centralitzar tota l'activitat econòmica, social i política a Madrid", que "ni a Espanya ni a Catalunya els interessos generals tenen, gairebé mai, una força massa gran en les grans decisions" i valorarà el fet que "la Línia 9 pot arribar a costar el 8 per cent del PIB de Catalunya."

    Santiago Montero, un prestigiós enginyer industrial superior, expert en infraestructures i que, entre altres càrrecs, ha estat assessor de la presidència de la Cambra de Comerç Barcelona. Amb Montero analitzarem, in situ, la realitat de tres de les infraestructures més importants d'Espanya i Catalunya. Pujarem a l'AVE per fer el trajecte Barcelona-Saragossa, baixarem a les profunditats de l'estació Santa Rosa de la línia Línia 9 del metro de Barcelona i acabarem el recorregut a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat. En el decurs del programa, el convidat valorarà amb esperit crític el "com" i el "perquè" d'aquestes inversions, promogudes en el decurs dels anys de l'anomenada "bombolla" i revelarà quins van ser els "deliris de formigó" que van tenir els responsables de les administracions públiques quan les van engegar. Des del seu profund coneixement del món de les infraestructures, Santiago Montero ens convidarà a reflexionar argumentant que "la decisió de l'Alta Velocitat Espanyola és pròpia d'un país dictatorial per centralitzar tota l'activitat econòmica, social i política a Madrid", que "ni a Espanya ni a Catalunya els interessos generals tenen, gairebé mai, una força massa gran en les grans decisions" i valorarà el fet que "la Línia 9 pot arribar a costar el 8 per cent del PIB de Catalunya."

Anar al contingut