Dimarts i dimecres, a les 21.55

Resseguim la vida política del president Companys a "El viatge de Companys"

Una de les biografies més complexes, contradictòries i apassionants de la primera meitat del segle XX
L'actor Carles Martínez interpreta Companys en les parts ficcionades del documental
L'actor Carles Martínez interpreta Companys en les parts ficcionades del documental

Des que va ser afusellat per l'exèrcit franquista, el 15 d'octubre del 1940, Lluís Companys ha estat recordat com el president màrtir que va defensar la dignitat del país i la institució fins a la mort. Però la figura de Companys és molt més que això. Lluís Companys va viure intensament les primeres quatre dècades del segle XX, que van ser les més difícils i convulses de la història contemporània catalana i europea: la Primera Guerra Mundial, la revolució soviètica, l'ascens del feixisme i del nazisme, els fronts populars, la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Tots aquests fets van canviar la història i Lluís Companys no en va sortir indemne. 

Dimarts i dimecres emetrem "El viatge de Companys", un documental de dos capítols de 60 minuts cadascun que ressegueix la vida política de Lluís Companys.  

Primer capítol (emissió: dimarts 13 d'octubre)

"Els tres amics" narra les peripècies del jove Companys, un estudiant de Dret, més llest que aplicat, que comença a mostrar el seu compromís amb la defensa dels més desfavorits i que trobarà en les idees republicanes el seu espai polític. La història d'"Els tres amics" és la més tràgica del primer episodi: Lluís Companys, Francesc Layreti i Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", es coneixien des de petits; de joves, es retroben per promoure un partit republicà català que pugui atreure el vot dels treballadors. Però la història acaba amb l'assassinat dels seus dos amics a mans dels pistolers de la patronal.

La segona història, "Tot per la República!", explica la lluita de Companys, ja com a responsable polític, per ampliar la base social del republicanisme a través de la Unió de Rabassaires, i unir les forces d'esquerra, republicanes i catalanistes en un nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya. La història acaba amb un dels grans moments de la biografia política de Companys: el gest audaç de proclamar la república des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona.

"I ara, l'Estatut!" és la història que tanca el primer episodi i que explica com Companys es converteix en el portaveu de la minoria parlamentària al Congrés dels Diputats de la República. Serà l'encarregat de defensar l'Estatut de Núria, aprovat pels ciutadans catalans. Això el converteix en número dos de Macià.

Segon capítol (emissió: dimecres 14 d'octubre)

La primera història, "El moment balcó de Companys", recorda els Fets d'Octubre de 1934, quan Companys creu que els valors de la República estan en perill per l'emergència de l'extrema dreta espanyola i decideix saltar-se la legalitat i provocar una ruptura amb el govern de Madrid, proclamant l'Estat Català dins la República Federal espanyola.

"L'amic dels revolucionaris?", la segona història, narra les conseqüències del fracàs del cop d'estat del 19 de juliol del 1936, considerat pels historiadors com el moment més crític per al Companys president.

La tercera història, "El complot", explora per primera vegada en televisió els intents dels sectors més radicals de l'independentisme català de fer caure el president Companys durant els primers mesos de la guerra, amb la intenció d'aturar la violència revolucionària i, probablement, buscar una pau separada per a Catalunya, amb el suport europeu.

"La història de Lluís Jr." representa el final del documental i, també, el final del president Companys: un president exiliat, abandonat i menyspreat per gairebé tothom.

Crèdits

  • Direcció: Joan Gallifa i Antoni Tortajada
  • Direcció històrica: Borja de Riquer
  • Director de producció: Albert Espel
  • Realització: Joan Gallifa i Joan López Lloret (2a unitat)
  • Guió: Eloi Vila, Antoni Tortajada i Joan Gallifa
  • Direcció de fotografia: Xavier Gil
  • Documentació: Montse Bailac
  • Amb la participació dels historiadors: Jordi Casassas (UB), Joan B. Culla (UAB), Arnau Gonzàlez Vilalta (UAB), Manel López Esteve (Universitat de Lleida), Andreu Mayayo (UB), Anna Sallés (UAB) i Enric Ucelay-Da Cal (UPF)