Molts catalanoparlants encara no se'n saben avenir

Qui va matar els accents diacrítics?

Amb l'objectiu d'esbrinar qui té la màxima autoritat sobre el català, "El llenguado" envia el Guillem Albà a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per saber qui talla el bacallà i, de retruc, descobrir qui va gosar fulminar els diacrítics
Carles Claret
TEMA:
Cultura
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'any 2016, la Junta de la Secció Filològica va eliminar 135 dels 150 accents diacrítics. L'ús dels diacrítics, no pas exclusiu de la llengua catalana, serveix per diferenciar dues paraules idèntiques amb significats diferents.

El capitol d'"El llenguado" dedicat a discernir qui pren les decisions sobre els usos de la nostra llengua revela que Pompeu Fabra, en la seva gramàtica publicada el 1918, va establir l'existència de 150 paraules amb aquest accent diferenciador.

Però amb la purga, només 15 van sobreviure, els que es consideren "imprescindibles". Són aquests:

 

Amb accent

Sense accent

Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé!

Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles.

be

Nom masculí [pl. bens], "anyell".

Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".

Déu

Nom masculí [pl. déus],
"divinitat, ésser suprem".

deu

Altres usos [pl.  deus]
(numeral 10, "font", verb deure).

És

Verb ser

es

Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e).

Nom femení [pl. mans], "terminació del braç". 

ma

Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.

Més

Adverbi, quantitatiu:N'hi ha més. És més difícil que abans.

mes

Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma).

Món

Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra"

mon

Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.  

Pèl

Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell"

pel

Contracció [pl. pels] de per i el

què

Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]:

El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara!  Voler saber el què.

que

Altres usos 
(relatiu, conjunció, quantitatiu):

El càrrec que ara té. Sembla que plou.
Que bonic!

 Verb saber.

se

Pronom feble: No se sap on és

 

Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà. 

Nom masculí [pl. sís], "afirmació":
Va dir que sí. 53% a favor del "sí".

Si

Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]):

Només pensa en si mateix. Si que triga!
Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si.

Sòl

Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny".

sol

Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical";
adjectiu [pl. sols]. 

Són

Verb ser

son

Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]:

Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.

Verb tenir.

Te

Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t).

Ús

Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar".

us

Pronom feble: Us ha de dir una cosa.

Vós

Pronom fort: Parlen de vós.

vos

Pronom feble: Vestiu-vos.

Quadre obtingut del web d'assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir.

 

El llenguado
"El llenguado" investiga qui va suprimir 135 dels 150 accents diacrítics fixats per Pompeu Fabra (CCMA)

 

La Secció Filològica

La Secció Filològica de l'IEC és un òrgan col·legiat de membres que es dediquen, segons Magí Camps, escriptor, lingüista i acadèmic, d'una banda, a la recerca, com les altres 4 seccions de la institució i, d'altra banda, a fixar la norma que regeix l'ús del català.

 

"La norma no és res més que un codi comú amb el qual els parlants s'han de sentir còmodes." Magí Camps, membre de la Secció Filològica de l'IEC

 

Presideix la Secció Filològica M. Teresa Cabré. La doctora apunta que, com a màxima autoritat representativa de la llengua, la secció "té autoritat institucional sobre el català". Ras i curt, és qui mana i fixa la norma.

 

La presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Maria Teresa Cabré, a
La presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Maria Teresa Cabré, a "El llenguado" (CCMA)

 

Cabré té claríssim que "l'ortografia sempre aixeca passions, perquè ens la sentim molt pròpia". I explica, per justificar la supressió dels 150 diacrítics, que:

 

"Sobre els diacrítics, no hi havia norma. Les paraules que duien accent diacrític s'havien d'aprendre de memòria. S'hi ha posat cert ordre. Ara queden reduïts a formes monosil·làbiques i, en la majoria de casos, una forma és lèxica i l'altra gramatical".  M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC 

 

 

Cisma lingüístic

Malgrat tot, la supressió va resultar un petit gran drama entre parlants tossuts, docents, filòlegs i lingüistes. La youtuber i actriu Leopolda Olda, àlies Clara Moraleda, fins i tot van fer cançons de protesta per fer adonar a l'IEC que s'havia equivocat.

 

 

El sentir que, de manera distesa, exemplifica aquesta paròdia, no és gens innocent. De fet, hi ha molts catalanoparlants que, encara ara, estan disconformes amb la supressió dels diacrítics.

 

Desobeir o no

Entre els mitjans de comunicació, en relació amb els diacrítics, n'hi ha de desobedients amb la norma de l'IEC. Com el portal Vilaweb, en què Jordi Badia, responsable lingüístic, es remet a la gramàtica fabriana per prioritzar-la davant de les modificacions de l'IEC del 2016.

 

"Pompeu Fabra va protegir la llengua de dos grans perills: la disgregació, o distanciament entre dialectes, i la galleguització o això que diem convertir el català en catanyol, una llengua desvirtuada i sense essència pròpia."  Jordi Badia, responsable lingüístic de Vilaweb

 

En el cas dels diacrítics, Jordi Badia diu que el seu mitjà manté els establerts per Fabra, sisè president de l'IEC (de 1917 a 1939), per una qüestió de "claredat". El lingüista opina que "la nova norma fa que usar-los sigui més confús".

 

El Guillem Albà truca a la porta de l'Institut d'Estudis Catalans per buscar respostes
El Guillem Albà truca a la porta de l'Institut d'Estudis Catalans per buscar respostes (CCMA)

 

El català de TV3

Malgrat tot, l'opció de Vilaweb no és majoritària. El Departament d'Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCMA), àrea que s'ocupa dels usos del català a TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals, va optar per adaptar-se als canvis gramaticals recollits a la "Gramàtica de la llengua catalana" tan aviat com va publicar-la l'IEC.

El mateix Jordi Badia reconeix que "s'ha exagerat massa" amb les queixes sobre l'aplicació de la nova norma. I afegeix que, com ha passat històricament en diferents llengües en què han calgut adaptacions, l'acadèmia tant ha conservat el criteri al cap dels anys com "ha acabat rectificant".

En tot cas, l'IEC va fixar una moratòria de quatre anys des de la publicació de la nova gramàtica, fins al desembre del 2020, per tal que organismes, entitats, institucions, publicacions, editorials, etc. tinguessin temps per adaptar-s'hi.

ARXIVAT A:
Cultura

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS