"Zika: mare contra mare" (emissió 29 Novembre 2016)

El Zika és un virus que traspassa fronteres i genera una alerta global especialment pels nombrosos casos de microcefàlia. La reportera Georgina Pujol, embarassada de 24 setmanes, es pregunta quin és el risc d'infecció tenim a Catalunya. El virus del Zika s'ha convertit en un perill per a les dones gestants, que són la veritable població sensible. Si el virus passa a la placenta de l'embrió o del fetus, al cordó umbilical, al cos de l'encara nonat i finalment arriba al cervell, pot causar-hi diverses malformacions i la temuda microcefàlia. Les femelles de mosquit són les úniques que ens piquen i poden transmetre la malaltia. Son vegetarianes, però per fer els ous necessiten, imperativament, una proteïna que només tenen els animals de sang calenta. És per això que aquesta malaltia s'ha acabat convertint en una lluita de mare contra mare. En un adult sa, aquest virus provoca una mena de grip lleu. Es transmet per una picada del mosquit de la febre groga (aedes aegypti) tot i que també es pot contagiar per via sanguínia i sexual. De moment, el vector del Zika no ha arribat a l'estat espanyol però s'està propagant ràpidament per Amèrica. A Catalunya, un total de 21 dones gestants ha patit la febre del Zika en viatjar a Amèrica. I d'aquestes, cinc han donat a llum nadons sans. Només hi ha hagut un únic cas de microcefàlia i malformacions en un bebè. Per evitar la propagació d'aquesta febre és imprescindible controlar l'expansió del mosquit de la febre groga i reduir la població del mosquit tigre a Europa. El mosquit de la febre groga A Barcelona, fa desenes d'anys, hi havia el principal vector del Zika: el mosquit de la febre groga. L'eminent catedràtic d'ecologia Ramon Margalef va publicar que l'any 1939 el mosquit de la febre groga vivia a Barcelona. En aquella època, aquesta espècie d'aedes era molt freqüent a la ciutat i vivia majoritàriament en les cases de la gent. Però molt abans d'aquesta època, a Espanya ja existia de forma abundant entre 1650 i 1850 quan va ser introduït pel transport d'ultramarins. Aquest aedes és d'origen africà tot i que s'ha estès també per Amèrica central i del sud, l'Àsia i el Pacífic. Això vol dir que podria tornar a arribar a Europa a causa de la globalització i de l'augment de la temperatura. Aquest mosquit també transmet d'altres malalties com la febre groga, el dengue i el chikungunya. L'Aedes aegypti o mosquit de la febre groga és a l'Àfrica, a l'Amèrica central i del sud, al sud-est d'Àsia, a illes del Pacífic i de l'Índic, i del Nord d'Austràlia. Pel que fa al continent europeu, també s'ha detectat la seva presència a Holanda i al mar negre (entre Rússia i Geòrgia). I des de l'any 2005, ha colonitzat l'illa de Madeira (Portugal) on ja hi ha causat una epidèmia de dengue. Ara mateix, on més preocupa l'arribada d'aquest mosquit és a les Illes Canàries. Controlar el mosquit tigre El mosquit tigre és una espècie bessona d'aquest gènere d'aedes i recordem que va arribar l'any 2004 a Sant Cugat del Vallès amb el transport de mercaderies. Malgrat que encara falten més evidències científiques, aquest podria transmetre les mateixes malalties que el de la febre groga. Per això és important controlar la població d'aquest gènere de mosquits a Catalunya i tenir en compte que el mosquit de la febre groga podria arribar de la mateixa manera que ho va fer el tigre. En el reportatge, acompanyem un entomòleg expert, en Roger Eritja, que és codirector del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, a posar paranys d'ovoposició per al mosquit tigre. Actualment, aquest insecte ja ha colonitzat la major part de la costa mediterrània sobretot per la costa de Catalunya, València i el sud d'Espanya. El Dr. Eritja ens parla de les similituds entre l'aedes albopictis (tigre) i l'aedes aegypti (febre groga) i com aprendre a diferenciar-los. A Catalunya, l'any 2016, s'han detectat 64 casos de Zika, 12 de Chikungunya i 23 de dengue. Per reduir el risc de transmissió, cal aturar l'expansió dels aedes. Si una persona arriba al nostre país amb una d'aquestes malalties importades, pot picar-li un mosquit tigre. Els agents de salut treballen amb la hipòtesi que si aquesta espècie de mosquit infectat pica a una altra persona sana podria transmetre-li la malaltia. És per aquest motiu que tant a la comarca del Baix Llobregat com a Barcelona, s'ha desplegat una mena de policia dels mosquits que vigila la població de mosquits tigre. En aquest capítol coneixem en Tomàs Montalvo que és responsable del programa de control del mosquit a l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) . Quan es declara un cas de malaltia importada, visiten el pacient i estableixen un radi d'acció sobre on s'ha mogut durant el període de virèmia. Aleshores intenten capturar exemplars adults de mosquits tigre per reduir-ne al màxim la població i eliminar els llocs de cria. Amb en Tomàs Montalvo anem a veure un pis en què fem una simulació com si allà visqués una persona que s'hagués infectat amb el virus del Zika i ens mostra el protocol d'actuació. Després visitem el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) on analitzen els mosquits tigre que han capturat en aquestes inspeccions entomològiques de l'ASPB en les cases dels pacients en què se'ls ha detectat el virus a la sang. En aquest laboratori analitzen les femelles de mosquit mitjançant tècniques de biologia molecular. Allà la Dra. Núria Busquets, responsable del diagnòstic virològic dels mosquits al CRESA ens explica que segons les seves investigacions el tigre pot transmetre diverses malalties tropicals. I malgrat que no han estudiat si també pot propagar el Zika, d'altres estudis científics fets a Itàlia i als Estats Units confirmen que sí. També ens mostra amb una metàfora perquè aquests insectes són capaços de transmetre alguns virus com el Zika i d'altres com el de la grip, no. Un cas real En aquest episodi també coneixem la Marta Guitart, que és la primera dona embarassada que va tenir el Zika a Catalunya. Va anar de viatge a Colòmbia per visitar la família del seu marit el Nadal del 2015 i allà es va trobar malament. Va tenir una mica de febre, vermellor a la pell i malestar general. Els metges a Colòmbia no li van detectar el virus, però en arribar aquí, li van repetir les proves en sang, i van descobrir que s'havia infectat. Afortunadament, el seu fetus va combatre la malaltia abans de néixer i ha nascut en perfectes condicions. Tot i això li han de fer un exhaustiu control mèdic durant el seu primer any de vida. Com actua el virus El virus del Zika té uns sucres a la membrana que li permeten enganyar les nostres defenses. Com tots els virus, el del Zika té com a objectiu entrar en les cèl·lules per reproduir-se fent servir el material genètic de l'hoste. El Zika té un soci que li obre forat per travessar la primera barrera: el mosquit. Un cop a dins, el virus busca un taxi i enreda, ni més ni menys, que els macròfags, que són la cavalleria de les nostres defenses que el porten, com aquell qui diu, agafat de la maneta pel torrent sanguini. El sistema immunològic que, per sort, té més elements que dels macròfags, identifica el virus com un perill i decideix eliminar-lo. La contraofensiva no és instantània. Normalment, triga entre tres i set dies. En aquest lapse de temps, el virus del Zika avança cap a les cèl·lules del cervell. El cervell viu protegit per les cèl·lules defensives i, a més, per una muralla física que barra l'accés a gairebé tot. La barrera hematoencefàlica. Però el virus del Zika pot travessar aquesta barrera i, a canvi de sucres, s'enganxa a les neurones i les ataca. A aquestes alçades, el sistema immunològic ja contraataca i, generalment, el mal causat és molt petit. En persones sanes, 4 de cada 5 infectats no en tenen ni símptomes. El problema apareix quan l'individu infectat és una dona embarassada. El fetus està protegit per una altra barrera "infranquejable", la placenta, que té diverses capes i que separa la circulació sanguínia de la mare de la del fetus. Però el virus del Zika pot travessar la placenta i si, desafortunadament, també supera la barrera hematoencefàlica del petit cervell del fetus, la destrossa pot ser molt greu. Un cervell en formació està en un règim altíssim de replicació cel·lular. El virus posa aquestes cèl·lules a treballar per ell: en lloc de crear noves neurones, el cervell es dedica a replicar virus i no creix. Això pot provocar la mort del fetus o que neixi una criatura amb el cervell molt petit, amb microcefàlia. La placenta, reservori de virus Encara hi ha moltes incògnites al voltant del Zika perquè és un virus molt desconegut. Però s'ha vist que, quan una dona embarassada s'infecta, la placenta actua com a reservori del virus. Allà es multiplica i per això les dosis de virus que rep el fetus són molt més grans que les que rep la mare. Com que no se sap com el Zika pot afectar el fetus és important fer un seguiment mèdic exhaustiu durant tot l'embaràs. La reportera del programa va a l'Hospital de la Vall d'Hebron per consultar-li a la Dra. Elena Carreras, cap d'Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva, quins són els marcadors més importants que miren en una dona gestant que ha entrat en contacte amb el virus per detectar si hi ha hagut afectacions en el fetus. Per explicar-ho, la Dra. Carreras fa una ecografia a la reportera, que està de 24 setmanes de gestació, i sobre el seu fetus va mostrant els punts anatòmics que són imprescindibles d'analitzar. El servei de Ginecologia i Obstetrícia de la Vall d'Hebron és el que porta la gran majoria de casos de dones embarassades contagiades pel Zika. Profilaxis I, finalment, tant la Dra. Elena Carreras com el Dr. Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, ens donen consells per prevenir i reduir la transmissió del Zika a Catalunya. La Dra. Carreras recomana a les dones gestants que no viatgin a països on hi ha un brot del virus. I a les que volen quedar-se embarassades i es desplacin en aquests països, aconsella que s'esperin uns mesos abans de posar-s'hi. Per la seva banda, el Dr. Trilla posa molt èmfasi també en la transmissió sexual. Recomana usar preservatiu o evitar les relacions sexuals fins que neixi la criatura si un dels membres de la parella s'ha posat malalt o ha viatjat a una zona endèmica i té la dona embarassada. Si la parella ha viatjat en un país afectat, però la dona no està embarassada, cal prendre mesures de protecció o abstenir-se de les relacions sexuals durant vuit setmanes. I si la parella ha tingut la febre del Zika, cal allargar aquest període de profilaxi durant sis mesos. Insecticides, dosi i toxicitat La majoria d'insecticides domèstics són neurotòxics derivats d'una substància present als crisantems. Hem de patir si en fem servir a casa seguint les instruccions? Hi ha raons de pes per creure que no. Posem que un adult pesi 70 kg. Un mosquit tigre amb la panxa buida pesa... mig mil·ligram, 0,0005 grams, és a dir... L'adult pesa 140 milions de vegades més que un mosquit. D'entrada, ja s'intueix que la dosi necessària per intoxicar la persona haurà de ser molt superior que la del mosquit. Cal dir que els insecticides domèstics afecten més els mosquits que els animals de sang calenta. Nosaltres tenim enzims que els degraden ràpidament. Però suposem que ens afectessin igual, que com diem no és veritat. A més, hi ha un altre aspecte important: els insecticides moderns són poc persistents, es degraden de manera ràpida. En el mosquit, la dosi inicial és tan gran que immediatament arriba a nivells mortals. Quan la substància activa es degrada, l'insecte ja és mort. En un animal més gros, com un humà, no arribarà a nivells perillosos, sempre que s'usi seguint les instruccions. Ara, fins i tot es fa roba impregnada amb aquest tipus d'insecticida per evitar picades. (Hi ha una excepció, els gats no toleren bé les permetrines, convé consultar-ho al veterinari). --- Director i presentador del programa: Jaume Vilalta Un reportatge de: Georgina Pujol, Xavi Valdés i Roger Caubet