Vèncer el càncer de mama (Emissió 27 d'octubre 2015)

Una de cada nou dones catalanes tindrà càncer de mama. És el més freqüent en dones. Entrem en un quiròfan de Can Ruti on fan una mastectomia i la reconstrucció immediata del pit amb greix de l'abdomen. Coneixerem una pacient que tot just ha acabat la quimioteràpia i que participa en un assaig clínic per veure si rebaixant pes i fent esport redueix el risc de recaiguda del càncer de mama. I veurem una dona a qui van extirpar un pit i que, així i tot, ha estat model d'una exposició fotogràfica. Entendrem les estratègies del càncer per camuflar-se i les dels científics per frenar-lo. Quan parlem d'un càncer de fetge o d'un càncer de pulmó o d'un càncer de qualsevol altra classe els estem classificant anatòmicament, però n'estem dient ben poca cosa, perquè, de càncers, n'hi pot haver de diferents tipus dins de cada òrgan. El càncer és una malaltia omnipresent: a una meitat dels homes i a una tercera part de les dones se'ls detectarà un càncer al llarg de la seva vida, cosa que no vol dir que es morin d'això. I, en les dones, el càncer de mama és, amb diferència, el més freqüent; gairebé una tercera part dels càncers diagnosticats a les dones són de mama. Això vol dir que una de cada nou dones tindrà un càncer de mama, o, més ben dit, un càncer a la mama, ja que, com hem dit, n'hi pot haver de diversos tipus. En aquest capítol ens centrem a conèixer amb més profunditat el càncer de mama, que, per cert, també poden tenir, tot i que amb una baixíssima incidència, els homes. Acompanyem la Maria Hortènsia a la seva última vista a l'oncòleg. Després de cinc anys combatent un tumor cancerigen i una mastectomia, per fi pot deixar la medicació. Ella ha tingut el valor de despullar-se davant d'una càmera per trencar tabús i animar d'altres dones a fer prevenció d'aquest tipus de càncer. I és que la detecció precoç és clau per a la supervivència del pacient en aquesta malaltia. Rubens va pintar el càncer de pit La Maria ha fet de model al segle XXI i el seu metge, l'oncòleg Joan Josep Grau, és un expert a detectar els signes de càncer de mama en les models del Barroc. Les tres gràcies del pintor flamenc Peter Paul Rubens és una de les imatges possiblement més antigues del càncer de mama. Amb aquesta informació la reportera del programa, Georgina Pujol, s'adona que tot i que va augmentar molt el diagnòstic d'aquesta malaltia durant el segle XX, no és nova. De fet, l'epidemiòleg Miquel Porta desmenteix que l'alta freqüència de càncer de mama a Catalunya s'expliqui exclusivament perquè vivim més anys. Alguns estudis científics apunten que només es desconeixen les causes del 70 de per cent de casos de càncer de mama. L'altre 30% es dóna per tenir la menstruació o la menopausa molt d'hora, no tenir fills o parir-ne pocs, prendre contraceptius orals o la teràpia hormonal substitutòria contra els símptomes de la menopausa. Els que tenen causes genètiques heretades només representen un 5% del total. La mastectomia A tres de cada deu dones amb càncer de mama, se'ls ha d'extirpar un pit. En aquest capítol assistim a una mastectomia amb una tècnica de reconstrucció mamària amb greix de l'abdomen de la mateixa pacient. El greix i la pell de la panxa tenen unes característiques de color, gruix i textura semblant a la del pit. El doctor Joan Francesc Julián que és cirurgià oncològic i investigador de Can Ruti, fa servir aquesta tècnica, que és molt més beneficiosa per la pacient perquè evita tornar a entrar a quiròfan i ajuda a remuntar l'autoestima de la pacient. El cirurgià oncològic treballa a quatre mans amb el cirurgià plàstic. Per tal que el nou teixit quedi ben reimplantat i irrigat de sang, el plàstic ha d'unir una artèria i una vena amb microcirurgia. Aquesta maniobra és molt delicada. Si no s'uneixen bé els vasos sanguinis, el nou teixit es necrosarà i l'hauran de tornar a extirpar. En aquest capítol vivim aquesta intervenció des de dins del quiròfan. Ja fa anys que el doctor Julián també aplica la tècnica quirúrgica del gangli sentinella a les dones a qui encara no se'ls ha estès la malaltia. Els estudis demostren que les pacients a qui només se'ls extreu aquest primer gangli, tenen més bona qualitat de vida als 12 mesos de l'operació que aquelles a qui se'ls ha buidat tots els ganglis de l'aixella. Estudi Predicop A Catalunya, una de cada nou dones desenvolupa un càncer de mama. En aquest capítol coneixem la Chelo Jiménez, que li van diagnosticar un tumor de mama als 47 anys. Ha passat per una tumorectomia, quimioteràpia i radioteràpia. Ara tot just fa 10 mesos que ha acabat el tractament. L'acompanyem a una sessió de control de pes d'un estudi amb 2.000 dones que es lidera des de l'Institut Català d'Oncologia. Ella participa en aquest assaig clínic de prevenció de recaiguda del càncer de mama no metastàsic. Estan mirant de descobrir si fent dieta i exercici físic es pot reduir el risc de tornar a tenir aquest tipus de càncer. Aquesta és una malaltia que un cop curada pot reaparèixer. Un 20% de dones tornen a tenir-lo al cap de 5-10 anys. El Dr. Antonio Agudo és director del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer i explica que tant l'obesitat com el fet de consumir begudes alcohòliques són factors de risc importants de càncer de mama. De fet, els experts que participen en l'estudi recomanen menjar cereals integrals (arròs, civada o quinoa) en cada àpat i més proteïna vegetal. Concretament hauríem de menjar 600 grams diaris de fruita i verdura. També aconsellen eliminar carns processades i embotits, i no menjar més de 500 grams de carn vermella a la setmana. Això redueix el risc de certs tipus de càncer, no només el de mama. Dieta i prevenció Per a l'assaig clínic és tan important cuidar la dieta per aprimar-se com fer una activitat física vigorosa 3 cops per setmana. De fet, recomanen començar fent exercici d'intensitat moderada durant mitja hora cada dia i anar augmentant tant el temps com la intensitat a mesura que millora la forma física. De fet, hi ha altres estudis científics internacionals que demostren que fer exercici durant la quimioteràpia pot millorar l'autoestima i disminuir els efectes secundaris del tractament. Estratègies del càncer per sobreviure Les cèl·lules s'autorepliquen un nombre determinat de vegades i moren espontàniament. Aquest procés de renovació passa contínuament. Replicació i substitució, replicació i substitució. Aquestes cèl·lules noves no són una còpia d'un patró, d'una cèl·lula model que es conserva al nostre cos. Són clòniques de les anteriors. Així que amb el pas del temps la majoria de les cèl·lules són còpia de còpia de còpia. De tant en tant hi ha errors de replicació. N'apareix alguna de defectuosa. No ha de ser forçosament un gran problema, podria ser una proliferació benigna, que s'autolimita. Però poden aparèixer cèl·lules defectuoses que tinguin errors molt greus, com, per exemple, oblidar-se de morir. I això és el que fan les cèl·lules canceroses. Reproduir-se sense parar i no autodestruir-se quan toca. Això passa més sovint que no ens pensem, i, normalment, el sistema immunitari les detecta i les destrueix. Però no sempre. Si no moren i no les pots matar, tens un problema. S'està formant un tumor. Segons el tipus de càncer que sigui, les cèl·lules tumorals faran servir una o diverses d'aquestes estratègies. Camuflar-se. Per això disposen d'uns indicadors a la membrana que les fan passar per cèl·lules normals, de manera que el sistema immunitari no les ataca. Una segona estratègia és blindar-se. N'hi ha que no es camuflen. El sistema immunitari les detecta com a malignes i les ataca, però elles bloquegen les nostres defenses. I, finalment, una altra estratègia és aconseguir que les cèl·lules normals del seu entorn es posin a treballar per elles, de manera que el tumor pugui créixer. Fins fa poc ens hem centrat a matar el càncer amb tractaments externs al propi cos que, sense voler, també maten cèl·lules sanes, encara que cada cop menys. Però, ara, a més, els investigadors miren de trobar teràpies que desmuntin aquestes estratègies i facin que el tumor quedi exposat al sistema immunitari, que les identificarà com a malignes i les combatrà. Viroteràpia contra el càncer Cada cèl·lula del nostre organisme porta ben visible, a la membrana, una proteïna com a credencial, que la identifica com a cèl·lula pròpia del cos. Així, el sistema immunitari la respecta. Què fa el càncer? Les cèl·lules tumorals que fan servir l'estratègia del camuflatge multipliquen per mil la presència d'aquesta credencial a la membrana, el sistema immunitari les considera inofensives i així es multipliquen tranquil·lament. La credencial és una proteïna que es diu CD46. Doncs resulta que el virus de la rubèola fa servir aquesta proteïna CD46 com a porta d'entrada per infectar les cèl·lules. El que era el punt fort del tumor passa a ser-ne el punt feble. Experimentalment -hi insistim, experimentalment- s'han injectat virus de rubèola atenuats a pacients amb càncers d'aquesta mena. Com que les cèl·lules canceroses tenen moltes més portes d'entrada que les normals, els virus les van a atacar directament. Es fiquen dins la cèl·lula, es reprodueixen sense parar al seu interior l'acaben matant, la rebenten. Surten molts virus nous que atacaran la resta del tumor. Però fixem-nos en les restes de l'explosió! El sistema immunitari les revisa amb lupa i hi descobreix molècules de senyalització específiques del tumor. Així, encara que el virus ensenyi milers d'identificadors, el sistema immunitari sap que la cèl·lula cancerosa és una impostora que cal destruir. Ha après a identificar la trampa del camuflatge i atacarà el tumor. Ara el càncer té dos enemics: el virus i el sistema immunitari. **** Un reportatge de Georgina Pujol i Roger Caubet. Guió científic: Ignasi Arribas.