Dia Internacional de la Llengua Materna

Tenen un mateix origen les 6.000 llengües que es parlen al món?

Tenen un mateix origen les 6.000 llengües que es parlen al món? Hi ha llengües més riques que les altres? Coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra el 21 de febrer, repassem alguns conceptes amb el Quèquicom" "La torre de Babel" dedicat a les llengües.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El català té 8 vocals, però hi ha llengües que en tenen 31. Hi ha llengües africanes que tenen 112 fonemes, i el japonès, en canvi, només 22. Com és que poden comunicar el mateix? Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer), repassem el millor del "Quèquicom" "La torre de Babel" dedicat a les llengües.

 

  • Els mites sobre l'origen de les llengües

La Bíblia situa a la Torre de Babel la diversitat de llengües. Els humans van desobeir Déu i van començar a construir una ciutat en vertical. Per castigar-los, Déu va multiplicar el nombre de llengües perquè no es poguessin entendre entre ells. Són moltes les cultures que tenen una història similar per explicar la diversitat lingüística. A Grècia, quan Foroneu va fundar la primera ciutat, el déu Hermes ensenyava als humans diferents llengües i així va començar la discòrdia. A Oceania expliquen que un déu, en un moment d'ira, va destruir una ciutat que estaven construint els polinesis i els va confondre l'idioma. O la cultura Ticuna de l'Amazones que explica que tots els humans parlaven el mateix idioma, fins que un dia es van menjar ous de colibrí i van canviar la parla. O la llegenda que expliquen els bantus de l'Àfrica oriental, que diu que parlaven tots igual fins que una fam terrible va fer que comencessin a vagar pel desert, van perdre el cap i van acabar balbucejant sons estranys, dels quals van sorgir nous idiomes.

 

  • L'origen de les llengües i la ciència

Però si ens oblidem dels mites i ens centrem en les teories científiques, el treball realitzat pel científic neozelandès Quentin Atkinson és el que destaca pel que fa a l'origen de les llengües. Ell va analitzar 504 llengües i les va relacionar totes amb totes considerant-ne els fonemes o els tipus de construccions. Va analitzar matemàticament quin parentesc hi podia haver entre les llengües i, així, cadascuna apuntava a aquella que l'havia influït més. Els resultats van ser una mena de vectors que apuntaven cap a la direcció més probable del seu origen. Aviat es van anar configurant davant dels seus ulls uns corrents que coincidien amb els camins de les migracions humanes: la majoria de llengües apuntaven cap a un origen comú a l'Àfrica. El resultat és la confirmació d'una hipòtesi raonable: les llengües van viatjar i evolucionar amb els seus parlants.

Es calcula que a Catalunya actualment es parlen 300 llengües diferents, i al món, entre 5.000 i 6.000. Però es calcula que al llarg de la història han existit unes 100.000 llengües. Ho explica Carme Junyent, una de les fundadores del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).

 

  • I com han anat evolucionant les llengües?

Part de l'explicació ens la dona el terreny. I és que les barreres geogràfiques aïllen les poblacions i creen les condicions perquè evolucionin lingüísticament per separat. A Catalunya en tenim un exemple clar. Les conques fluvials es poden dividir en dos grans grups: la conca de l'Ebre i les conques internes. Aquestes dues divisions coincideixen amb els territoris dels dos grans dialectes del català: l'occidental i l'oriental. Aquesta divisió va ser descrita per primera vegada pel filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, al segle XIX. I, actualment, continua sent objecte d'estudi. El filòleg Joan Veny treballa en l'Atles Lingüístic del Domini del Català. Veny posa un exemple: la paraula "patata" descriu un determinat tubercle portat d'Amèrica. Però també trobem "pataca", "trumfa" o "creïlla", en funció de la geografia. Sense comunicació entre els parlants, les variacions locals s'acumularien i, a la llarga, donarien lloc a noves llengües.

 

  • Els fonemes: les petites peces amb què construïm les paraules


El fonema és la unitat mínima de so que intervé en la formació de paraules. És com una peça de Lego que es pot combinar amb altres peces. Cada fonema té unes característiques que el diferencien dels altres. No totes les llengües tenen els mateixos fonemes o peces de Lego. El català té un total de 38 fonemes i no tots es pronuncien a tot arreu. La vocal neutra existeix en els parlars orientals (per exemple, a Barcelona), però no pas en els occidentals (per exemple, a Lleida). En el castellà estàndard de la Península podem considerar que hi ha fins a 32 fonemes, encara que la quantitat augmentaria si hi incloguéssim les diverses varietats de l'idioma (Andalusia i Sud-amèrica).

I el català i el castellà no són les llengües europees amb més fonemes; el danès en té 52 i el lituà, amb 59, és la llengua europea amb més complexitat fonètica. I encara més complexitat trobem a Àfrica: en una àrea compresa entre Sud-àfrica, Namíbia i Botswana, hi ha les llengües ǃxóõ, que tenen 112 fonemes (i és que tenen 31 vocals, mentre que el català només en té 8). A més, tenen uns fonemes, anomenats clics, que s'articulen fent petar la llengua.

Que una llengua tingui més o menys fonemes no la fa millor ni pitjor, perquè totes compleixen com cal la seva funció: permetre la comunicació entre els humans. A més, cal tenir en compte que el repertori fonètic d'un idioma no és immutable. Al contrari, evoluciona. I, sovint, amb pèrdues.


VÍDEOS RELACIONATS