El nostre despertador natural és un còctel de substàncies químiques que l'organisme va preparant al final del son. Entre aquestes substàncies hi ha el cortisol, l'acetilcolina, la noradrenalina, la serotonina i la dopamina. Quan arriben a cert nivell ens despertem de manera espontània. Però, en general, ens desperta una alarma, i encara que hagis obert els ulls, et sents lent, amb poca empenta física i mental, perquè la teva química natural encara no ha arribat al nivell òptim. És un bon moment per prendre's un cafè o un te, que completarà l'efecte del còctel químic activador. Ben aviat augmenten el ritme cardíac, la pressió arterial, el to muscular i l'estat d'alerta i d'atenció. També s'ha vist que el cafè millora el rendiment mental, perquè incrementa els nivells d'acetilcolina, necessària per a la concentració, l'aprenentatge i la memòria. I, per arrodonir-ho, un cafetó millora l'estat anímic, gràcies a la serotonina.   A quina hora cal prendre's el primer cafè? Quan el cos te'l demani. No cal esperar-se un parell d'hores després de despertar-se. Incloure un cafè en l'esmorzar és una estratègia bona i segura per estimular-se. Però, al llarg del dia, tenim pujades i baixades naturals de to físic i mental, fruit del nostre rellotge intern i del cansament. A mig matí, després d'unes quantes hores de feina, és freqüent una baixada; si cal, pots fer un segon cafè. La primera hora de la tarda és un moment crític, sobretot després de dinar. El cos voldria una mica de descans i el cervell, una migdiadeta. Si no la pots fer, el cafè et fa remuntar. Quan baixa la llum solar també baixa el nostre bioritme; si calen, un cafè o un te no ens faran cap mal, si encara ens queda feina per fer. Amb això, ja portarem uns 400 mg de cafeïna al cos, que és la dosi responsable. Hi ha qui encara es fa un cinquè cafè a la nit i s'adorm igualment, però es recomana no consumir cafè al vespre, especialment a partir dels 50 anys, perquè encara que no en siguem conscients pot perjudicar la quantitat i qualitat de la son.   Cafeïna i cognició A la Universitat de Barcelona, l'Institut de Recerca en Cervell Cognició i Conducta estudia els efectes de la cafeïna en el rendiment mental amb tècniques de neuroimatge funcional. La professora Anna Adan explica que van constatar que, quan un subjecte fa una determinada tasca sense prendre cap estimulant, s'activen unes zones concretes del cervell. Si se'n calcula la superfície implicada, es determina un grau d'esforç neuronal. Amb cafeïna, en canvi, s'activen menys àrees per fer la mateixa tasca. I si et prens un cafè amb sucre, amb glucosa, les zones que fa servir el cervell encara són més reduïdes. Comparant resultats van veure que la combinació de cafeïna i sucre és la que més augmenta l'eficiència cerebral.