"Desextinció: reviure una espècie" i "Fer el lluç" al Quèquicom

"Desextinció: reviure una espècie" Hem entrat ja en l'era de l'edició genètica, una tecnologia que pot canviar l'evolució de la Humanitat. L'enginyeria genètica permet modificar de manera precisa l'ADN, tant l'humà, com animal o vegetal. I això transformarà radicalment la medicina, la ramaderia i l'agricultura. I potser permetrà recuperar espècies desaparegudes, com la cotorra de Carolina. A Masjoan d'Espinelves hi ha una col·lecció amb més de 250 espècies d'ocells dissecats, aplegada pel naturalista Marià Masferrer i Rierola a finals del segle XIX. Entre les diverses espècies destaca la cotorra de Carolina (Conuropsis carolinensis), un ocell originari dels EUA, extingit el 1918 per la caça i la desforestació. Seria possible desextingir-la? L'equip del programa explora quins haurien de ser els passos per aconseguir fer reviure un animal extingit. En primer lloc, l'especialista en ADN antic Carles Lalueza aconsegueix seqüenciar-ne el genoma nuclear després de gairebé dos anys de feina. Per primera vegada s'ha aconseguit recuperar el 95% del material genètic d'aquest animal, un total de 1.100 milions de bases. El segon pas seria identificar quines diferències genètiques hi ha entre aquesta cotorra extingida i el seu parent viu més proper, la cotorra sol (Aratinga solstitialis). Aleshores caldria introduir els canvis en cèl·lules in vitro de la cotorra viva per mitjà d'una revolucionària tècnica d'edició genètica anomenada CRISPR i, finalment, s'haurien de clonar aquestes cèl·lules i introduir-les en l'aparell reproductiu d'una cotorra viva perquè en formi els ous, faci la posta i alimenti els polls. Les tècniques de manipulació genètica actuals encara han de progressar molt abans no es puguin completar tots aquests passos, però d'aquí una dècada serà possible. Potser algun dia es podrà plantejar el mateix amb els mamuts o el tigre de Tasmània. "Fer el lluç" En aquest capítol, la reportera del programa s'embarca amb dues biòlogues marines del CSIC que estan fent un seguiment de l'evolució del lluç des del port de Roses. El lluç es pesca 8 vegades més del que recomanen els científics i n'han minvat molt les poblacions salvatges del Mediterrani. Cada vegada entra menys lluç a les llotges catalanes i l'absència de lluç ha fet que alguns pescadors hagin hagut de plegar. Per regenerar el mar, els pescadors d'arrossegament de Roses han tancat un calador de 25 quilòmetres quadrats davant del golf, entre el cap Norfeu i l'Escala. Allà és on els lluços van a pondre els ous i on es capturaven els llucets. Ells són els primers interessats a cuidar el recurs de què viuen. Les investigadores pesquen al calador vedat i a la zona on capturen els lluços habitualment. Tot i que encara no hi ha resultats concloents de l'estudi científic, les imatges són reveladores. La quantitat d'espècies que habiten dins de la zona protegida és molt més abundant que les que hi ha fora d'aquests 25 quilòmetres quadrats. Això posa de relleu la gran capacitat regeneradora que té el mar quan el deixem descansar. I en aquest mateix capítol sortirem a pescar lluç amb palangre, una de les arts de pesca més antigues i feixugues de Catalunya. El patró major de la confraria de pescadors de Llançà, Antonio Negre, embarca la reportera i li mostra la seva feina. La jornada comença a les quatre de la matinada, quan els altres pescadors encara dormen. El palangre és molt dur, però el que té de bo és que es capturen exemplars adults. És més selectiu que no pas l'arrossegament, en què es captura més peix petit. Tot i això, de la crisi del lluç se'n resenten tots els pescadors igual.