Contaminació dièsel: no és només VW

El frau de Volkswagen (VW) ha posat la contaminació del dièsel sobre la taula. Però no es tracta d'un cas aïllat. Com a mínim deu marques (que es revelaran en el programa) tenen cotxes que en circulació urbana emeten òxids nitrosos (NOx) molt per sobre del nivell legal. Segons el doctor James Tate, de la Universitat de Leeds, determinats models emeten fins a un 30% més NOx que els de VW. Ell creu que aquestes marques han trobat la manera de superar el test d'emissions en el laboratori, però la realitat és que els seus vehicles contaminen molt més del que es declara. Encara que es reduís l'emissió d'òxids nitrosos, els vehicles continuarien sent la principal font de contaminació de l'aire urbà. El motors, tant de dièsel com de gasolina, emeten CO2, CO i, sobretot, partícules que perjudiquen els pulmons i intoxiquen la sang. Pel doctor Xavier Querol, del IDAEA-CSIC, cal anar cap a la ciutat sense cotxes. La reportera del programa, Georgina Pujol, entrevista el doctor James Tate (investigador de Institut d'Estudis de Transport de la Universitat de Leeds) que ha analitzat els fums dels tubs d'escapament de més d'un milió de cotxes en vies urbanes i en condicions reals al Regne Unit, durant cinc anys. Els resultats de l'estudi apunten que tots els cotxes dièsel produeixen més òxids de nitrogen del que la Unió Europea permet. Els models Insignia i Astra de Vauxhall, (aquí, Opel), n'emeten 10 vegades més del que permet la normativa Euro 5. Són els que més n'emeten amb diferència. A certa distància el segueixen Skoda, Peugeot, Volkswagen, Volvo, Land Rover i Ford. Mercedes i BMW són els que en desprenen menys d'entre els analitzats, però tampoc no compleixen la normativa anticontaminació europea. Això posa de manifest que hi ha una gran distància entre les emissions reals i els límits legals que marca la Comissió Europea. El doctor James Tate diu que està molt sorprès del seus resultats, no s'esperava trobar un fabricant de cotxes que produís vehicles que contaminessin notablement més que Volkswagen. A banda, també han comprovat que els utilitaris de ciutat dièsel emeten més NOx que els autobusos londinencs de dos pisos i els camions articulats de 40 tones de càrrega. Aquests resultats fan pensar al doctor Tate que potser VW no és l'única marca de cotxes que ha trobat la manera de superar els tests de laboratori o bé que aquestes proves no responen a les condicions reals de conducció. L'estudi del doctor Tate està finançat pel Departament de Medi ambient, Aliments i Agricultura del Regne Unit. La conducció agressiva agreuja el problema En aquest capítol, també expliquem com crema el combustible dins d'un motor dièsel i quina relació hi ha entre la manera com conduïm i la contaminació atmosfèrica. El doctor Xavier Giménez, professor de química de la Universitat de Barcelona, diu que una conducció agressiva i ràpida augmenta les emissions d'òxid de nitrogen i d'emissió de partícules. De fet, els vehicles dièsel emeten vint vegades més de partícules que els de gasolina. Els nens, més exposats El doctor García Algar, investigador i pediatre de l'Hospital del Mar -IMIM, ha fet un estudi que revela que els nens que van en cotxet respiren a l'altura dels tubs d'escapament. L'aire que respira la mare no és el mateix que respira el nen. I ells que són vulnerables, estan exposats a concentracions més altes de partícules ultrafines. El doctor Jordi Sunyer i la doctora Mar Álvarez, investigadors de CREAL, centre aliat ISGlobal, ens parlen del cervell com l'òrgan més sensible a la contaminació atmosfèrica. Els contaminants més perjudicials, les partícules de menys de 10 micres, quan les respirem viatgen directament del nas, a través de l'olfacte, fins al cervell. I això provoca inflamació i danys cerebrals. Aquests contaminants estan relacionats al final de la vida adulta amb l'Alzheimer, el Parkinson i la demència: I a l'inici de la vida, estan vinculats amb els trastorns d'atenció i problemes de comportament. El sutge A plató, Jaume Vilalta demostra com queda un mocador blanc exposat a les emanacions d'un tub d'escapament d'un cotxe dièsel. Però el sutge i el fum dels vehicles només és la contaminació visible. N'hi ha una altra, d'invisible, que són els gasos. El més conegut és el CO2, responsable de l'efecte hivernacle, però els motors expulsen també monòxid de carboni, que és molt tòxic, (per sort en poca quantitat) i, en més quantitat, òxid de nitrogen, NO2, un gas irritant que ha saltat a l'actualitat perquè s'han manipulat vehicles per dissimular els nivells d'emissions d'aquest gas que haurien de ser molt menors que els reals. Com es formen les partícules contaminants? Tant el gasoil -que és el nom del combustible dels motors dièsel- com la benzina són hidrocarburs, cadenes de carboni i hidrogen que quan reaccionen per combustió amb l'O2 es trenquen i donen C02 i H20. Però la combustió al motor no és mai perfecta, hi ha àtoms de carboni que no troben parella, no troben oxigen per enllaçar-s'hi, i s'ajunten entre ells. I així es forma carbó, grafit com el de la mina d'un llapis. Els filtres i catalitzadors, per llei, han de reduir una part significativa de les partícules més grosses de 10 micres. I, en aquest sentit, s'ha progressat molt. Penseu que un dièsel de 1992 emetia 190 mg de micropartícules per cada km recorregut, ara un cotxe modern n'emet... 5 mg, gairebé 40 cops menys! Què vol dir 10 micres? Si una pilota de tenis fes 10 micres, un bidó de petroli seria el gruix d'un cabell. Les micropartícules suren a l'atmosfera i entren a les nostres vies respiratòries, que són com un embut cada cop més estret que comença la boca i al nas i acaba als bronquíols passant per la faringe i els bronquis. Les vies respiratòries estan recobertes d'una mucositat. I a sota seu hi ha uns cilis que són el sistema d'autoneteja: desplacen els mocs bruts cap amunt. Però les partícules danyen els cilis, els van matant. La majoria de les partícules de 10 micres queden atrapades en les vies altes, però altres continuen bronquis avall, cap als pulmons. Les micropartícules de fins a 2,5 micres arriben als pulmons i s'hi enganxen. L'acumulació de contaminants causa malalties i n'agreuja d'altres, com l'asma. Les més petites, les d'una micra o menys passen tots els sedassos i arriben fins als alvèols i d'allà passen a la sang. Es relacionen amb malalties com l'ictus o l'infart. Catalitzador i òxid nitrós Els 4 metalls més cars que hi ha al món són: or, pal·ladi, platí i rodi. El més car? L'or. Després vénen el platí, el rodi i el pal·ladi. Doncs, tres d'aquests metalls tan cars -l'or no- els porten els cotxes i els camions. On? Als catalitzadors. Normalment els vehicles d'explosió en porten dos, de catalitzadors: un per a gasos i l'altre per a partícules. En els equipaments dels vehicles, els catalitzadors pròpiament dits són els metalls preciosos que hi ha en el revestiment interior. Un catalitzador és una substància o element que accelera les reaccions químiques sense que ell es consumeixi. Una cambra catalítica ve a ser com un entorn romàntic, un "niu d'amor" per a la química. En presència de platí, rodi i pal·ladi les reaccions químiques són més fàcils. Els gasos de combustió del motor arriben al catalitzador i entre ells destaca l'irritant diòxid de nitrogen, NO2. Per trencar-lo, el catalitzador el fa reaccionar amb petites dosis de combustible, en un ambient molt calent. L'eficàcia d'aquesta reacció es pot augmentar amb compostos que porten amoníac, com la urea. El sistema es coneix com SCR. El NO2, en perdre l'oxigen, s'ha reduït a N2. El N2 és el gas més abundant a l'aire i per a nosaltres és inert, no ens fa cap mal. En canvi, si s'altera el règim del motor, com ha passat en el cas VW, es pot deixar escapar molt òxid nitrós perjudicial. Per neutralitzar el CO, el catalitzador provoca una reacció inversa, ara es tracta d'afegir-hi oxigen, d'oxidar-lo, per passar del monòxid de carboni, CO, verinós, a C02, diòxid de carboni, que encara que provoca efecte hivernacle, com a mínim no és tòxic. Frenar les partícules No és fàcil frenar l'emissió de partícules. A més dels motors, els sistema de frens i les cobertes de cautxú són una gran font de pols tòxica. Els frens de disc alliberen coure i altres metalls irritants. Quan aneu a rentar el cotxe fixeu-vos en el suquet negre que surt dels frens... Aquest problema també el tenen els cotxes elèctrics. Els experts En aquest capítol ens han assessorat: Jordi Llorca, director del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de l'Institut de Tècniques Energètiques, Universitat Politècnica de Catalunya. Tallers Trabal (Sant Cugat)