• Abelles, un negoci a mitges
    Veure vídeo

    Abelles, un negoci a mitges

    Samantha Vall es vesteix d'apicultora per conèixer el món de les abelles. El 30% del que mengen els humans es deu a la pol·linització que fan les abelles: sense elles la majoria de vegetals no es podrien reproduir. A més, l'home treu molt profit del treball d'aquests insectes: els pren la mel, la cera, el pròpolis i la gelea reial; però l'apicultor també treballa per a elles, els regala la casa i les porta a on hi ha floració: és un negoci a mitges.

  • L'ampliació del port de Barcelona
    Veure vídeo

    L'ampliació del port de Barcelona

    L'ampliació del port de Barcelona Es pot traslladar un bloc de formigó de la mida d'un edifici de cinc plantes a una distància de cinc quilòmetres d'on va ser construït? "Quèquicom" visita les obres d'ampliació del port de Barcelona per mostrar que sí es pot fer i descobrir els principis científics que ho permeten. Les dimensions del Port actualment ja són impressionants, però en el futur encara ho seran més: quan s'acabi l'ampliació, haurà duplicat la seva superfície i tindrà unes dimensions similars a una població com ara l'Hospitalet de Llobregat. Però amb el Port passa com amb els icebergs: a sota la superfície de l'aigua hi ha la part més gran de la construcció, que resulta fonamental per complir la seva missió: aturar les onades del mar i oferir aigües tranquil·les a les embarcacions. El material que es farà servir per construir els dics i les superfícies interiors seria l'equivalent de submergir una muntanya com la de Montjuïc sencera dins l'aigua. Però això no es pot fer de qualsevol manera. El poder del mar i les seves onades és tan gran que exigeix que abans s'hagi estudiat en un laboratori quina ha de ser la disposició dels milions de tones que d'aquí al 2020 arribaran al Port en camions. El reporter del "Quèquicom", Miquel Piris, visita l'Ihna, el laboratori d'assajos hidràulics i enginyeria portuària més important de l'estat per comprovar com hauria de ser un temporal per destruir un port similar al de Barcelona. En la secció "Qui?", Enric Vázquez, enginyer de la UPC. La capacitat que tenen els cadells de despertar l'instint maternal en les diferents espècies és el tema desenvolupat per Cristian Ruiz des de La Granja "Quèquicom" és un espai dirigit per Jaume Vilalta fet amb la col·laboració del Departament d'Universitats.

  • Viatjant amb el vent
    Veure vídeo

    Viatjant amb el vent

    "Quèquicom" viatja en globus aerostàtic per explicar els corrents atmosfèrics i en veler per demostrar com es pot navegar contra el vent gràcies a la vela. El reporter Pere Renom pateix una tempesta a bord d'un veler a la badia de Roses. La seva aventura serveix per explicar alguns principis bàsics de la nàutica.

  • La ciència del futbol
    Veure vídeo

    La ciència del futbol

    El camp del Barça és el que té les graderies més altes del món. Només durant tres mesos l'any tenen la temperatura òptima perquè creixi la gespa. A "La ciència del futbol" es parla amb el personal que té cura del camp per saber com han aconseguit tenir una de les millors gespes d'Europa. Quèquicom també explica què cal fer per xutar fort i fer una paràbola amb la pilota. Els àrbitres també hi tenen cabuda.

  • Sons nous, nous instruments
    Veure vídeo

    Sons nous, nous instruments

    Un mite de la música electrònica, el Theremin, i un nou instrument basat en la informàtica, el Reactable, donen peu al programa "Quequicom" per explicar els principis que han permès als científics crear nous sons i també noves maneres de fer música. Els investigadors del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Pompeu Fabra treballen per esbrinar quins són els secrets que s'amaguen darrere el sentiment que aporta un músic.

  • El Garraf, un munt de calci
    Veure vídeo

    El Garraf, un munt de calci

    Àguiles, tortugues, mol·luscos i persones formen les seves estructures gràcies al calci, un metall molt resistent que també forma part de les roques del Garraf. "Quèquicom" recorre aquest parc natural per explicar el cicle del calci. El Garraf és un massís rocallós i aspre de gran espectacularitat, situat a escassos 30 km de la ciutat de Barcelona.

  • Força o resistència?
    Veure vídeo

    Força o resistència?

    Força o resistència? Isaac Clavé, l'home més fort de Catalunya, se sotmet a tota mena de proves per determinar la diferència entre la seva musculatura explosiva i la de Samantha Vall, reportera del "Quequicom", que té una constitució pròpia d'una corredora de fons. En el programa dedicat a la musculació, "Quequicom" visita una empresa catalana d'alta tecnologia que enviarà a l'espai una eina per saber com es pot ajudar els astronautes perquè no pateixin atròfia muscular. Samantha Vall prova aquesta espècie de gimnàs laboratori i també assisteix a una sessió de recuperació d'una persona que ha tingut un accident. El "Quèquicom" va a l'entrenament dels homes més forts de Catalunya. Samantha Vall es compara amb el guanyador de l'any anterior i el repta a conèixer una mica més com són de diferents els seus músculs a partir d'una sèrie de proves. Es veurà que un múscul fort i un de resistent tenen característiques internes molt diferents. Hi ha una predisposició genètica, però amb l'entrenament es pot arribar a canviar-la. Creu Casas és la protagonista de la secció "Qui?". Aquesta botànica de 93 anys va cada dia a la universitat per analitzar algunes de les més de 20.000 espècies de molses que s'han identificat. Aquesta planta tan coneguda pels profans, sobretot pel pessebre, no va ser estudiada pels botànics espanyols fins que Creu Casas s'hi va interessar. La seva tasca investigadora la va portar a convertir-se en la primera catedràtica de Botànica de tot l'Estat i en l'única dona guardonada amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. I, a més, els amants de Juan Luis Guerra faran bé de parar atenció a Cristian Ruiz i Altaba, que els explicarà què és la bilirubina des de la secció "La granja".

  • Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca
    Veure vídeo

    Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca

    Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca Durant prop de tres segles, una quinzena de cognoms mallorquins d'origen jueu, els anomenats "xuetes", s'han anat casant entre ells. Ara, un equip d'investigació de la Universitat de les Illes Balears ha demostrat que aquest grup té un dels percentatges més alts de tot el món d'una mutació genètica relacionada amb l'hemocromatosi. A propòsit d'aquest fet, el "Quèquicom" explica l'efecte de l'aïllament en la genètica de les poblacions. A Mallorca hi ha uns 200 llinatges que podrien tenir arrels jueves. Però, per motius històrics, només 15 d'aquests cognoms han estat considerats descendents de jueus en els últims quatre segles. Fins a l'arribada del turisme, cap als anys 50, si es portava un dels 15 cognoms denominats xuetes era molt difícil trobar parella fora d'aquest cercle. Ara, un equip d'investigadors de la UIB ha descobert que entre els descendents dels xuetes és molt freqüent una mutació genètica relacionada amb un trastorn metabòlic d'absorció del ferro: l'hemocromatosi. Segons aquest equip, un efecte anomenat "deriva genètica" i la consanguinitat que s'ha donat en quatre segles d'aïllament social en són la causa principal. A la natura mallorquina hi ha exemples molt més excepcionals dels canvis que pot provocar en els éssers vius l'aïllament, que pot tenir com a resultat l'aparició de noves espècies. És el cas del centenar d'endemismes botànics registrats a Mallorca o de l'extingit miotragus balear, una cabra que hi va haver a Mallorca fins a l'arribada de l'home, fa uns cinc mil anys. La cabra mallorquina n'és un exemple més recent. El "Quèquicom" és un espai que compta amb la col·laboració del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).

  • Viatge en el temps
    Veure vídeo

    Viatge en el temps

    Els últims dinosaures que van habitar la Terra caminaven per la Conca de Tremp. El programa "Quèquicom" explica com eren aquests animals i com per mitjà dels fòssils se sap l'edat que tenien. Catalunya no sempre ha estat com la coneixem ara. On ara hi ha la Conca de Tremp abans hi havia llacunes. És allí on van viure els últims dinosaures.

  • Combatre el soroll
    Veure vídeo

    Combatre el soroll

    El David Fernández i la Mei Brasco són veïns i poden conversar entre ells a través de les parets dels seus habitatges. Un equip d'enginyers acústics demostra per què se senten els sorolls del carrer i els dels veïns i expliquen com s'ha de construir per evitar-ho. Haver de conviure amb sorolls indesitjats pot arribar a tenir conseqüències greus per a la salut.

  • Gaudí i les formes
    Veure vídeo

    Gaudí i les formes

    "Gaudí i les formes" Les formes geomètriques de la Sagrada Família, analitzades i comparades amb la natura. La Sagrada Família farà 174 metres d'alçada i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s'aguanta la Sagrada Família? A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda com a columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es fabrica? Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra. A més, en la secció "La masia", Cristian Ruiz i Altaba explica que el pa amb tomàquet no és català del tot, sinó que més aviat és fruit del mestissatge cultural.

  • Sal: or blanc
    Veure vídeo

    Sal: or blanc

    La sal és un gran conservant. Aquesta propietat, quan no hi havia nevera, va fer que els qui tenien sal a l'abast fossin riquíssims. En el programa de Quèquicom "La sal: or blanc", s'explica la importància estratègica del castell de Cardona, on la sal és inacabable

  • Rescat a la neu
    Veure vídeo

    Rescat a la neu

    La reportera Samantha Vall s'enterra sota mig metre de neu per comprovar si són eficaços els sistemes electrònics de localització de víctimes d'allaus. Toni Mestres demostra des del plató com funcionen les antenes direccionals en què es basen aquests detectors, i explica què passa dins d'un núvol perquè es pugui formar la neu. Per la seva banda, el biòleg Pere Renom descriu com la neu modifica el paisatge i conforma la vegetació.

  • Córrer contra el temps
    Veure vídeo

    Córrer contra el temps

    "Quèquicom" analitzarà el dimecres 27 com es pot retardar l'envelliment. Retardar l'envelliment és una de les principals preocupacions socials, però, per què es dona aquest procés? Hi ha alguna forma de combatre'l? El programa científic del 33 oferirà, a partir de les 22.00, una sèrie de propostes a partir de les conclusions de diversos estudis científics i dels testimonis de persones. Al llarg del "Quèquicom", Toni Mestres, el científic del programa, explica en què consisteix l'acció dels antioxidants i els radicals lliures, i com influeixen en la longevitat. També tracta un dels símptomes de l'envelliment: la vista cansada, i comenta el descobriment de la indústria òptica catalana d'un nou sistema de lents progressives, realitzat a partir de la manera exclusiva de mirar de cada persona. Pel que fa als testimonis, el reporter Miquel Piris presenta el cas d'Antoni Pifarré, un home de 67 anys que encara corre maratons i que es prepara per pujar a l'Everest. Tots dos visiten el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i un centre hospitalari per saber de quina manera l'alimentació i l'esport poden fer minvar el procés d'oxidació.

  • Els virus: la guerra eterna
    Veure vídeo

    Els virus: la guerra eterna

    "Quèquicom" explica tot el que cal saber sobre els virus, en general, i sobre la grip aviària, en particular. El programa oferirà aquesta informació en el reportatge "Els virus: la guerra eterna". El programa també donarà a conèixer, en la secció "La masia", el funcionament d'una casa de pagès com un ecosistema artificial que gira al voltant de l'home. A més, els dibuixos animats de la Llum von Beta permetran entendre els mecanismes del singlot.