• El cervell i la parla
    Veure vídeo

    El cervell i la parla

    Per primera vegada, podrem veure com es forma l'àrea del llenguatge en el cervell d'un nen gràcies a imatges preses amb la ressonància magnètica. A més a més, "Quèquicom" presencia una operació de cervell que identifica l'àrea de la parla. L'Institut d'Alta Tecnologia de Barcelona, a través d'una ressonància magnètica funcional, obté imatges de l'interior del cervell.

  • Atapuerca: un viatge de més d'un milió d'anys
    Veure vídeo

    Atapuerca: un viatge de més d'un milió d'anys

    L'arqueòleg Eudald Carbonell mostra en el programa les excavacions d'Atapuerca i explica com eren i com vivien els primers habitants humans de la península. "Quèquicom" viatja fins a Atapuerca, Burgos, per retrocedir un milió d'anys en la història. En aquesta població hi ha el conjunt de jaciments prehistòrics més important d'Europa.

  • La fusta i el Pallars
    Veure vídeo

    La fusta i el Pallars

    El reporter Pere Renom baixa dalt d'un rai pel Noguera Pallaresa, visita un dels boscos més vells de Catalunya i té la sort de poder gravar la parada nupcial del gall fer. El reporter i biòleg Pere Renom navega en un rai pels ràpids del Noguera Pallaresa. Aquest tipus d'embarcació es feia servir per transportar la fusta.

  • Sistema mètric
    Veure vídeo

    Sistema mètric

    Quina relació tenen el Paral·lel de Barcelona, la Meridiana i la platja d'Ocata? Doncs que estan vinculades al sistema mètric decimal. Quèquicom explica la història del metre i la seva relació amb Catalunya, ja que just després de la revolució francesa, es va decidir que la nova mesura de longitud es basaria en una fracció del meridià que passa per París i Barcelona. El reporter Miquel Piris, de la mà dels tècnics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, aprèn a mesurar distàncies per triangulació.

  • Formigues: petites grans invasores
    Veure vídeo

    Formigues: petites grans invasores

    Les formigues autòctones catalanes, els "cuallevats", han de suportar la pressió d'una espècie originària d'Argentina que forma immenses colònies fins i tot en les ciutats. Quèquicom visita la casa de famílies afectades. El biòleg Xavier Espadaler, de la UAB, ensenya a la reportera Samantha Vall a reconèixer-les i a trobar formiguers amagats.

  • Resistir la tramuntana
    Veure vídeo

    Resistir la tramuntana

    El programa de divulgació científica del 33 explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire. Si es deixen anar alhora una fulla de paper i una bola d'acer, quina arribarà abans al terra? Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat i plantejar hipòtesis, Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud. Quan en lloc de moure's la persona qui es mou és l'aire apareix el vent. Com s'ho fan la natura i els pagesos per resistir la tramuntana? Això es veu perfectament als aiguamolls de l'Empordà, una autèntica estació de servei per als ocells abans de remuntar els Pirineus. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales té a veure amb la massa corporal de les aus i la seva forma de vida. Però, a més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del Cap de Creus s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones.

  • Dominar l'equilibri
    Veure vídeo

    Dominar l'equilibri

    Quèquicom explica el mareig i el sentit de l'equilibri. El programa tracta sobre la malaltia de Ménière, que produeix vertigen, i visita després una empresa que fabrica els estabilitzadors de càmera que es fan servir a Hollywood. Moltes de les grans produccions com "Spiderman 3", "Superman" o la nova entrega de James Bond tenen un peu a l'Hospitalet de Llobregat. La tecnologia desenvolupada per Service Vision és capdavantera en l'estabilització de càmeres de cinema. El sofisticat sistema que fan servir aquestes màquines fabricades a Catalunya s'assembla molt al sentit de l'equilibri dels humans.

  • Abelles, un negoci a mitges
    Veure vídeo

    Abelles, un negoci a mitges

    Samantha Vall es vesteix d'apicultora per conèixer el món de les abelles. El 30% del que mengen els humans es deu a la pol·linització que fan les abelles: sense elles la majoria de vegetals no es podrien reproduir. A més, l'home treu molt profit del treball d'aquests insectes: els pren la mel, la cera, el pròpolis i la gelea reial; però l'apicultor també treballa per a elles, els regala la casa i les porta a on hi ha floració: és un negoci a mitges.

  • L'ampliació del port de Barcelona
    Veure vídeo

    L'ampliació del port de Barcelona

    L'ampliació del port de Barcelona Es pot traslladar un bloc de formigó de la mida d'un edifici de cinc plantes a una distància de cinc quilòmetres d'on va ser construït? "Quèquicom" visita les obres d'ampliació del port de Barcelona per mostrar que sí es pot fer i descobrir els principis científics que ho permeten. Les dimensions del Port actualment ja són impressionants, però en el futur encara ho seran més: quan s'acabi l'ampliació, haurà duplicat la seva superfície i tindrà unes dimensions similars a una població com ara l'Hospitalet de Llobregat. Però amb el Port passa com amb els icebergs: a sota la superfície de l'aigua hi ha la part més gran de la construcció, que resulta fonamental per complir la seva missió: aturar les onades del mar i oferir aigües tranquil·les a les embarcacions. El material que es farà servir per construir els dics i les superfícies interiors seria l'equivalent de submergir una muntanya com la de Montjuïc sencera dins l'aigua. Però això no es pot fer de qualsevol manera. El poder del mar i les seves onades és tan gran que exigeix que abans s'hagi estudiat en un laboratori quina ha de ser la disposició dels milions de tones que d'aquí al 2020 arribaran al Port en camions. El reporter del "Quèquicom", Miquel Piris, visita l'Ihna, el laboratori d'assajos hidràulics i enginyeria portuària més important de l'estat per comprovar com hauria de ser un temporal per destruir un port similar al de Barcelona. En la secció "Qui?", Enric Vázquez, enginyer de la UPC. La capacitat que tenen els cadells de despertar l'instint maternal en les diferents espècies és el tema desenvolupat per Cristian Ruiz des de La Granja "Quèquicom" és un espai dirigit per Jaume Vilalta fet amb la col·laboració del Departament d'Universitats.

  • Viatjant amb el vent
    Veure vídeo

    Viatjant amb el vent

    "Quèquicom" viatja en globus aerostàtic per explicar els corrents atmosfèrics i en veler per demostrar com es pot navegar contra el vent gràcies a la vela. El reporter Pere Renom pateix una tempesta a bord d'un veler a la badia de Roses. La seva aventura serveix per explicar alguns principis bàsics de la nàutica.

  • La ciència del futbol
    Veure vídeo

    La ciència del futbol

    El camp del Barça és el que té les graderies més altes del món. Només durant tres mesos l'any tenen la temperatura òptima perquè creixi la gespa. A "La ciència del futbol" es parla amb el personal que té cura del camp per saber com han aconseguit tenir una de les millors gespes d'Europa. Quèquicom també explica què cal fer per xutar fort i fer una paràbola amb la pilota. Els àrbitres també hi tenen cabuda.

  • Sons nous, nous instruments
    Veure vídeo

    Sons nous, nous instruments

    Un mite de la música electrònica, el Theremin, i un nou instrument basat en la informàtica, el Reactable, donen peu al programa "Quequicom" per explicar els principis que han permès als científics crear nous sons i també noves maneres de fer música. Els investigadors del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Pompeu Fabra treballen per esbrinar quins són els secrets que s'amaguen darrere el sentiment que aporta un músic.

  • El Garraf, un munt de calci
    Veure vídeo

    El Garraf, un munt de calci

    Àguiles, tortugues, mol·luscos i persones formen les seves estructures gràcies al calci, un metall molt resistent que també forma part de les roques del Garraf. "Quèquicom" recorre aquest parc natural per explicar el cicle del calci. El Garraf és un massís rocallós i aspre de gran espectacularitat, situat a escassos 30 km de la ciutat de Barcelona.

  • Força o resistència?
    Veure vídeo

    Força o resistència?

    Força o resistència? Isaac Clavé, l'home més fort de Catalunya, se sotmet a tota mena de proves per determinar la diferència entre la seva musculatura explosiva i la de Samantha Vall, reportera del "Quequicom", que té una constitució pròpia d'una corredora de fons. En el programa dedicat a la musculació, "Quequicom" visita una empresa catalana d'alta tecnologia que enviarà a l'espai una eina per saber com es pot ajudar els astronautes perquè no pateixin atròfia muscular. Samantha Vall prova aquesta espècie de gimnàs laboratori i també assisteix a una sessió de recuperació d'una persona que ha tingut un accident. El "Quèquicom" va a l'entrenament dels homes més forts de Catalunya. Samantha Vall es compara amb el guanyador de l'any anterior i el repta a conèixer una mica més com són de diferents els seus músculs a partir d'una sèrie de proves. Es veurà que un múscul fort i un de resistent tenen característiques internes molt diferents. Hi ha una predisposició genètica, però amb l'entrenament es pot arribar a canviar-la. Creu Casas és la protagonista de la secció "Qui?". Aquesta botànica de 93 anys va cada dia a la universitat per analitzar algunes de les més de 20.000 espècies de molses que s'han identificat. Aquesta planta tan coneguda pels profans, sobretot pel pessebre, no va ser estudiada pels botànics espanyols fins que Creu Casas s'hi va interessar. La seva tasca investigadora la va portar a convertir-se en la primera catedràtica de Botànica de tot l'Estat i en l'única dona guardonada amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. I, a més, els amants de Juan Luis Guerra faran bé de parar atenció a Cristian Ruiz i Altaba, que els explicarà què és la bilirubina des de la secció "La granja".

  • Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca
    Veure vídeo

    Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca

    Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca Durant prop de tres segles, una quinzena de cognoms mallorquins d'origen jueu, els anomenats "xuetes", s'han anat casant entre ells. Ara, un equip d'investigació de la Universitat de les Illes Balears ha demostrat que aquest grup té un dels percentatges més alts de tot el món d'una mutació genètica relacionada amb l'hemocromatosi. A propòsit d'aquest fet, el "Quèquicom" explica l'efecte de l'aïllament en la genètica de les poblacions. A Mallorca hi ha uns 200 llinatges que podrien tenir arrels jueves. Però, per motius històrics, només 15 d'aquests cognoms han estat considerats descendents de jueus en els últims quatre segles. Fins a l'arribada del turisme, cap als anys 50, si es portava un dels 15 cognoms denominats xuetes era molt difícil trobar parella fora d'aquest cercle. Ara, un equip d'investigadors de la UIB ha descobert que entre els descendents dels xuetes és molt freqüent una mutació genètica relacionada amb un trastorn metabòlic d'absorció del ferro: l'hemocromatosi. Segons aquest equip, un efecte anomenat "deriva genètica" i la consanguinitat que s'ha donat en quatre segles d'aïllament social en són la causa principal. A la natura mallorquina hi ha exemples molt més excepcionals dels canvis que pot provocar en els éssers vius l'aïllament, que pot tenir com a resultat l'aparició de noves espècies. És el cas del centenar d'endemismes botànics registrats a Mallorca o de l'extingit miotragus balear, una cabra que hi va haver a Mallorca fins a l'arribada de l'home, fa uns cinc mil anys. La cabra mallorquina n'és un exemple més recent. El "Quèquicom" és un espai que compta amb la col·laboració del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).