• El peu
    Veure vídeo

    El peu

    Mirant com es gasten les soles de les sabates es pot saber si una persona camina bé o malament. Al programa "Tocar de peus a terra" s'ensenya quina és la pressió que han de suportar els peus per caminar sense dolor. I el que és més important, l'estudi es fa en moviment dins un espai virtual. Al centre d'estudi del peu del podòleg Martín Rueda, ja fa anys que s'estudia com actua el peu en moviment.

    Mirant com es gasten les soles de les sabates es pot saber si una persona camina bé o malament. Al programa "Tocar de peus a terra" s'ensenya quina és la pressió que han de suportar els peus per caminar sense dolor. I el que és més important, l'estudi es fa en moviment dins un espai virtual. Al centre d'estudi del peu del podòleg Martín Rueda, ja fa anys que s'estudia com actua el peu en moviment.

  • Les espècies autòctones i les invasores
    Veure vídeo

    Les espècies autòctones i les invasores

    Un viatge pel riu Ebre, per conèixer les espècies autòctones i les invasores, que en les seves aigües cohabiten i plantegen, també, un conflicte ambiental, tot i que l'Ebre és un dels grans rius més ben conservats d'Europa.

    Un viatge pel riu Ebre, per conèixer les espècies autòctones i les invasores, que en les seves aigües cohabiten i plantegen, també, un conflicte ambiental, tot i que l'Ebre és un dels grans rius més ben conservats d'Europa.

  • Fòrmula 1
    Veure vídeo

    Fòrmula 1

    "Quèquicom" mostrarà demà les interioritats del món de la Fórmula 1, en el reportatge "F1", fet al circuit de Catalunya, en què es fa un seguiment del treball dels experts de la mecànica.

    El programa científic del 33 oferirà les imatges que la reportera Samantha Vall ha aconseguit, en el curs de la competició de les World series, amb l'assessorament de l'enginyer Joan Villadelprat, gran coneixedor del sector i president de l'escuderia Epsilon Euskadi.

    "Quèquicom" mostrarà demà les interioritats del món de la Fórmula 1, en el reportatge "F1", fet al circuit de Catalunya, en què es fa un seguiment del treball dels experts de la mecànica. El programa científic del 33 oferirà les imatges que la reportera Samantha Vall ha aconseguit, en el curs de la competició de les World series, amb l'assessorament de l'enginyer Joan Villadelprat, gran coneixedor del sector i president de l'escuderia Epsilon Euskadi.

  • Colesterol, omega 3 i contaminants
    Veure vídeo

    Colesterol, omega 3 i contaminants

    El peix blau conté Omega 3 que modera el colesterol i evita malalties cardiovasculars. Però el peix també du contaminants. Compensa menjar-ne? Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona demostra que els peixos més consumits a Catalunya presenten petites quantitats de contaminants perjudicials per a la salut.

    El peix blau conté Omega 3 que modera el colesterol i evita malalties cardiovasculars. Però el peix també du contaminants. Compensa menjar-ne? Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona demostra que els peixos més consumits a Catalunya presenten petites quantitats de contaminants perjudicials per a la salut.

  • La tardor i la llum
    Veure vídeo

    La tardor i la llum

    "Quèquicom" explicarà demà què és la luminoteràpia. El programa científic del 33 donarà detalls, a partir de les 22.00, amb el reportatge "La tardor i la llum", d'aquesta tècnica que ajuda a superar l'abatiment anímic causat per la reducció de les hores de llum pròpia de la tardor i l'hivern.

    "Quèquicom" explicarà demà què és la luminoteràpia. El programa científic del 33 donarà detalls, a partir de les 22.00, amb el reportatge "La tardor i la llum", d'aquesta tècnica que ajuda a superar l'abatiment anímic causat per la reducció de les hores de llum pròpia de la tardor i l'hivern.

  • Les energies poc contaminants
    Veure vídeo

    Les energies poc contaminants

    Dins la sèrie dedicada al canvi climàtic, "Quèquicom" explica tres maneres de generar energia que no fan augmentar l'efecte hivernacle: l'eòlica, la hidràulica i la que es basa en l'hidrogen. L'hidrogen seria un candidat ideal per substituir el petroli, perquè s'obté de l'aigua, és fàcil de transportar i no genera gasos contaminants, però per aconseguir-ne es necessita electricitat. Això vol dir que primer s'han de desenvolupar energies alternatives no contaminants.

    Dins la sèrie dedicada al canvi climàtic, "Quèquicom" explica tres maneres de generar energia que no fan augmentar l'efecte hivernacle: l'eòlica, la hidràulica i la que es basa en l'hidrogen. L'hidrogen seria un candidat ideal per substituir el petroli, perquè s'obté de l'aigua, és fàcil de transportar i no genera gasos contaminants, però per aconseguir-ne es necessita electricitat. Això vol dir que primer s'han de desenvolupar energies alternatives no contaminants.

  • L'era de l'hidrocarbur
    Veure vídeo

    L'era de l'hidrocarbur

    Dins la sèrie de programes sobre el canvi climàtic i les seves causes, Quequicom examina els hidrocarburs, que són la causa més important de l'escalfament global del planeta. L'era de l'hidrocarbur s'acabarà de la mateixa manera que es van acabar les anomenades edats del ferro o del bronze. L'home encara la recta final del petroli conduint cotxes de gran consum per anar per ciutat ignorant que això dispara l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

    Dins la sèrie de programes sobre el canvi climàtic i les seves causes, Quequicom examina els hidrocarburs, que són la causa més important de l'escalfament global del planeta. L'era de l'hidrocarbur s'acabarà de la mateixa manera que es van acabar les anomenades edats del ferro o del bronze. L'home encara la recta final del petroli conduint cotxes de gran consum per anar per ciutat ignorant que això dispara l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

  • La casa sostenible
    Veure vídeo

    La casa sostenible

    El presentador Toni Mestres ensenya casa seva, un bon exponent d'habitatge eficient. El reaprofitament de recursos naturals, com per exemple el vàter sense aigua, conformen una casa gens convencional. La casa de la família Mestres està desconnectada de la xarxa d'aigua potable perquè és autosuficient. No tan sols capta la pluja, sinó que també reaprofita les aigües grises per al reg. L'aigua grisa és la que porta sabó, com ara la de rentar-se les mans, la del rentaplats...

    El presentador Toni Mestres ensenya casa seva, un bon exponent d'habitatge eficient. El reaprofitament de recursos naturals, com per exemple el vàter sense aigua, conformen una casa gens convencional. La casa de la família Mestres està desconnectada de la xarxa d'aigua potable perquè és autosuficient. No tan sols capta la pluja, sinó que també reaprofita les aigües grises per al reg. L'aigua grisa és la que porta sabó, com ara la de rentar-se les mans, la del rentaplats...

  • L'efecte hivernacle i el canvi climàtic
    Veure vídeo

    L'efecte hivernacle i el canvi climàtic

    Durant quatre dimecres, a partir del dia 8 de novembre, el programa de ciència del 33 "Quèquicom" examinarà detingudament el canvi climàtic, els seus desencadenants i algunes de les alternatives que es poden prendre per esmorteir-lo, especialment en el camp energètic. En aquest capítol, es veu com l'arribada d'animals del sud i certs canvis en la vegetació són indicadors clars que està passant alguna cosa.

    Durant quatre dimecres, a partir del dia 8 de novembre, el programa de ciència del 33 "Quèquicom" examinarà detingudament el canvi climàtic, els seus desencadenants i algunes de les alternatives que es poden prendre per esmorteir-lo, especialment en el camp energètic. En aquest capítol, es veu com l'arribada d'animals del sud i certs canvis en la vegetació són indicadors clars que està passant alguna cosa.

  • El cervell i la parla
    Veure vídeo

    El cervell i la parla

    Per primera vegada, podrem veure com es forma l'àrea del llenguatge en el cervell d'un nen gràcies a imatges preses amb la ressonància magnètica. A més a més, "Quèquicom" presencia una operació de cervell que identifica l'àrea de la parla. L'Institut d'Alta Tecnologia de Barcelona, a través d'una ressonància magnètica funcional, obté imatges de l'interior del cervell.

    Per primera vegada, podrem veure com es forma l'àrea del llenguatge en el cervell d'un nen gràcies a imatges preses amb la ressonància magnètica. A més a més, "Quèquicom" presencia una operació de cervell que identifica l'àrea de la parla. L'Institut d'Alta Tecnologia de Barcelona, a través d'una ressonància magnètica funcional, obté imatges de l'interior del cervell.

  • Atapuerca: un viatge de més d'un milió d'anys
    Veure vídeo

    Atapuerca: un viatge de més d'un milió d'anys

    L'arqueòleg Eudald Carbonell mostra en el programa les excavacions d'Atapuerca i explica com eren i com vivien els primers habitants humans de la península. "Quèquicom" viatja fins a Atapuerca, Burgos, per retrocedir un milió d'anys en la història. En aquesta població hi ha el conjunt de jaciments prehistòrics més important d'Europa.

    L'arqueòleg Eudald Carbonell mostra en el programa les excavacions d'Atapuerca i explica com eren i com vivien els primers habitants humans de la península. "Quèquicom" viatja fins a Atapuerca, Burgos, per retrocedir un milió d'anys en la història. En aquesta població hi ha el conjunt de jaciments prehistòrics més important d'Europa.

  • La fusta i el Pallars
    Veure vídeo

    La fusta i el Pallars

    El reporter Pere Renom baixa dalt d'un rai pel Noguera Pallaresa, visita un dels boscos més vells de Catalunya i té la sort de poder gravar la parada nupcial del gall fer. El reporter i biòleg Pere Renom navega en un rai pels ràpids del Noguera Pallaresa. Aquest tipus d'embarcació es feia servir per transportar la fusta.

    El reporter Pere Renom baixa dalt d'un rai pel Noguera Pallaresa, visita un dels boscos més vells de Catalunya i té la sort de poder gravar la parada nupcial del gall fer. El reporter i biòleg Pere Renom navega en un rai pels ràpids del Noguera Pallaresa. Aquest tipus d'embarcació es feia servir per transportar la fusta.

  • Sistema mètric
    Veure vídeo

    Sistema mètric

    Quina relació tenen el Paral·lel de Barcelona, la Meridiana i la platja d'Ocata? Doncs que estan vinculades al sistema mètric decimal. Quèquicom explica la història del metre i la seva relació amb Catalunya, ja que just després de la revolució francesa, es va decidir que la nova mesura de longitud es basaria en una fracció del meridià que passa per París i Barcelona. El reporter Miquel Piris, de la mà dels tècnics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, aprèn a mesurar distàncies per triangulació.

    Quina relació tenen el Paral·lel de Barcelona, la Meridiana i la platja d'Ocata? Doncs que estan vinculades al sistema mètric decimal. Quèquicom explica la història del metre i la seva relació amb Catalunya, ja que just després de la revolució francesa, es va decidir que la nova mesura de longitud es basaria en una fracció del meridià que passa per París i Barcelona. El reporter Miquel Piris, de la mà dels tècnics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, aprèn a mesurar distàncies per triangulació.

  • Formigues: petites grans invasores
    Veure vídeo

    Formigues: petites grans invasores

    Les formigues autòctones catalanes, els "cuallevats", han de suportar la pressió d'una espècie originària d'Argentina que forma immenses colònies fins i tot en les ciutats. Quèquicom visita la casa de famílies afectades. El biòleg Xavier Espadaler, de la UAB, ensenya a la reportera Samantha Vall a reconèixer-les i a trobar formiguers amagats.

    Les formigues autòctones catalanes, els "cuallevats", han de suportar la pressió d'una espècie originària d'Argentina que forma immenses colònies fins i tot en les ciutats. Quèquicom visita la casa de famílies afectades. El biòleg Xavier Espadaler, de la UAB, ensenya a la reportera Samantha Vall a reconèixer-les i a trobar formiguers amagats.

  • Resistir la tramuntana
    Veure vídeo

    Resistir la tramuntana

    El programa de divulgació científica del 33 explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire. Si es deixen anar alhora una fulla de paper i una bola d'acer, quina arribarà abans al terra? Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat i plantejar hipòtesis, Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud.
    Quan en lloc de moure's la persona qui es mou és l'aire apareix el vent. Com s'ho fan la natura i els pagesos per resistir la tramuntana? Això es veu perfectament als aiguamolls de l'Empordà, una autèntica estació de servei per als ocells abans de remuntar els Pirineus. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales té a veure amb la massa corporal de les aus i la seva forma de vida. Però, a més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del Cap de Creus s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones.

    El programa de divulgació científica del 33 explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire. Si es deixen anar alhora una fulla de paper i una bola d'acer, quina arribarà abans al terra? Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat i plantejar hipòtesis, Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud. Quan en lloc de moure's la persona qui es mou és l'aire apareix el vent. Com s'ho fan la natura i els pagesos per resistir la tramuntana? Això es veu perfectament als aiguamolls de l'Empordà, una autèntica estació de servei per als ocells abans de remuntar els Pirineus. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales té a veure amb la massa corporal de les aus i la seva forma de vida. Però, a més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del Cap de Creus s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones.

Anar al contingut