• Plàstics a la deriva
    Veure vídeo

    Plàstics a la deriva

    Quèquicom surt a la mar amb un vaixell de pesca i torna amb tants plàstics com peixos. Cada europeu gasta uns 30 kg de plàstic a l'any només per a envasos que tenen un ús efímer. El plàstic és un material que millora la nostra qualitat de vida, però és tan resistent que pot durar gairebé una eternitat. En canvi, si es recicla pot tornar a fer servei ¿se'n fan teixits i moltes més coses¿, però si no, queda a la deriva. Com que no és soluble en aigua ni en greixos els microbis no el poden degradar.

    El mar és un dels llocs on van a parar part dels residus que es consumeixen a terra. Samantha Vall puja a bord del vaixell d'arrossegament Basibina, de Palamós. Quan fan la tria apareixen pilotes de golf, compreses, ampolles, bosses... Al final, resulta que s'han pescat més plàstics que peixos. Mercè Masó, biòloga marina de l'Institut de Ciències del Mar, qualifica de "drama" que els plàstics estiguin canviant l'ecosistema marí: com que el plàstic es desplaça fàcilment, van a parar a llocs on abans només hi havia sorra. Els animals el confonen, pensant-se que són roques, i inicien un vida en un ecosistema que no els pertoca.

    Quèquicom surt a la mar amb un vaixell de pesca i torna amb tants plàstics com peixos. Cada europeu gasta uns 30 kg de plàstic a l'any només per a envasos que tenen un ús efímer. El plàstic és un material que millora la nostra qualitat de vida, però és tan resistent que pot durar gairebé una eternitat. En canvi, si es recicla pot tornar a fer servei ¿se'n fan teixits i moltes més coses¿, però si no, queda a la deriva. Com que no és soluble en aigua ni en greixos els microbis no el poden degradar. El mar és un dels llocs on van a parar part dels residus que es consumeixen a terra. Samantha Vall puja a bord del vaixell d'arrossegament Basibina, de Palamós. Quan fan la tria apareixen pilotes de golf, compreses, ampolles, bosses... Al final, resulta que s'han pescat més plàstics que peixos. Mercè Masó, biòloga marina de l'Institut de Ciències del Mar, qualifica de "drama" que els plàstics estiguin canviant l'ecosistema marí: com que el plàstic es desplaça fàcilment, van a parar a llocs on abans només hi havia sorra. Els animals el confonen, pensant-se que són roques, i inicien un vida en un ecosistema que no els pertoca.

  • El cor: recuperar el batec
    Veure vídeo

    El cor: recuperar el batec

    Un desfibril·lador val mil euros i pot salvar la vida de qui ha tingut un atac de cor. El pot fer anar una persona inexperta, però només hi ha un marge de pocs minuts per actuar. Una prova d'esforç pot ajudar a prevenir els atacs de cor? El Dr. Ramon Brugada té prestigi mundial en aquest camp.

    Un desfibril·lador val mil euros i pot salvar la vida de qui ha tingut un atac de cor. El pot fer anar una persona inexperta, però només hi ha un marge de pocs minuts per actuar. Una prova d'esforç pot ajudar a prevenir els atacs de cor? El Dr. Ramon Brugada té prestigi mundial en aquest camp.

  • La primavera urbana
    Veure vídeo

    La primavera urbana

    La primavera és una explosió de vida al camp. Però sota una mirada atenta, també és una explosió de vida a la ciutat. El reporter Pere Renom es passeja per la ciutat de Barcelona, i hi descobreix una primavera espectacular. Explica la meteorologia, la vegetació i la fauna urbana a la primavera. A plató, el presentador Jaume Vilalta mostra com es mesura la pluja, i quins senyals desencadenen la floració.

    La primavera és una explosió de vida al camp. Però sota una mirada atenta, també és una explosió de vida a la ciutat. El reporter Pere Renom es passeja per la ciutat de Barcelona, i hi descobreix una primavera espectacular. Explica la meteorologia, la vegetació i la fauna urbana a la primavera. A plató, el presentador Jaume Vilalta mostra com es mesura la pluja, i quins senyals desencadenen la floració.

  • La història de l'"E. coli" i d'altres bacteris
    Veure vídeo

    La història de l'"E. coli" i d'altres bacteris

    "Escherichia coli" és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament innocu. Hi ha altres soques d'aquest bacteri pròpies d'alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart.

    "Escherichia coli" és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament innocu. Hi ha altres soques d'aquest bacteri pròpies d'alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart.

  • Satèl·lits "low cost"
    Veure vídeo

    Satèl·lits "low cost"

    "Quèquicom" mostrarà dimecres, el projecte en què es treballa a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per enviar un satèl·lit a l'espai per menys de 1.200 euros, en un sector, com la indústria aeroespacial, que requereix inversions tan astronòmiques que només les grans agències com la NASA o l'ESA, o companyies multinacionals, les poden costejar.

    "Quèquicom" mostrarà dimecres, el projecte en què es treballa a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per enviar un satèl·lit a l'espai per menys de 1.200 euros, en un sector, com la indústria aeroespacial, que requereix inversions tan astronòmiques que només les grans agències com la NASA o l'ESA, o companyies multinacionals, les poden costejar.

  • La llana, un aïllant que va molt beeee!!!
    Veure vídeo

    La llana, un aïllant que va molt beeee!!!

    La llana és una material aïllant ideal. Per això a les ovelles les han d'esquilar a l'estiu; si no, passarien tanta calor que fins i tot podrien no quedar prenyades. Actualment s'ha descobert que la llana també té uns altres lípids, que són les ceramides, molt semblants a les que nosaltres tenim a la pell. La llana també és molt bona per "abrigar" les cases. "Quèquicom" visita a Lleida una casa de fusta amb les parets farcides de llana xisqueta, de les ovelles autòctones del Pallars.

    La llana és una material aïllant ideal. Per això a les ovelles les han d'esquilar a l'estiu; si no, passarien tanta calor que fins i tot podrien no quedar prenyades. Actualment s'ha descobert que la llana també té uns altres lípids, que són les ceramides, molt semblants a les que nosaltres tenim a la pell. La llana també és molt bona per "abrigar" les cases. "Quèquicom" visita a Lleida una casa de fusta amb les parets farcides de llana xisqueta, de les ovelles autòctones del Pallars.

  • QQC respon 2
    Veure vídeo

    QQC respon 2

    En aquest capítol, diversos científics responen algunes preguntes curioses fetes pels espectadors al llarg del temps, des de l'eficiència de les polseres amb "poder equilibrant" fins als efectes del picant. I també: per què el caputxó dels bolígrafs està foradat? Quina llet aporta més calci? Per què em xiulen les orelles després d'un concert? D'on ve l'expressió "marejar la perdiu"? Quant pesa el cap d'una persona? Com és que fan pudor els peus? Respirar els gasos de la gasolina és dolent?

    En aquest capítol, diversos científics responen algunes preguntes curioses fetes pels espectadors al llarg del temps, des de l'eficiència de les polseres amb "poder equilibrant" fins als efectes del picant. I també: per què el caputxó dels bolígrafs està foradat? Quina llet aporta més calci? Per què em xiulen les orelles després d'un concert? D'on ve l'expressió "marejar la perdiu"? Quant pesa el cap d'una persona? Com és que fan pudor els peus? Respirar els gasos de la gasolina és dolent?

  • "QQC" respon a preguntes quotidianes
    Veure vídeo

    "QQC" respon a preguntes quotidianes

    Primer dels dos programes dedicat a respondre preguntes quotidianes com quina és la raça de gos més intel·ligent, què és un ull de poll, per què exploten les crispetes o si la pasta de dents és una bona solució per a les cremades, entre d'altres.

    Primer dels dos programes dedicat a respondre preguntes quotidianes com quina és la raça de gos més intel·ligent, què és un ull de poll, per què exploten les crispetes o si la pasta de dents és una bona solució per a les cremades, entre d'altres.

  • Piscines, clor i salut
    Veure vídeo

    Piscines, clor i salut

    Les piscines són saludables tant per practicar la natació com per fer rehabilitació, però convé respectar les normes d'higiene per evitar reaccions adverses amb el clor. El clor de desinfecció, combinat amb matèria orgànica, com el pèl o l'orina, genera uns gasos que podrien afectar l'ADN de les cèl·lules. Per aquest motiu les piscines han d'estar ben ventilades.

    Les piscines són saludables tant per practicar la natació com per fer rehabilitació, però convé respectar les normes d'higiene per evitar reaccions adverses amb el clor. El clor de desinfecció, combinat amb matèria orgànica, com el pèl o l'orina, genera uns gasos que podrien afectar l'ADN de les cèl·lules. Per aquest motiu les piscines han d'estar ben ventilades.

  • Aprendre a escriure
    Veure vídeo

    Aprendre a escriure

    La Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

    La Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

  • Juguem?
    Veure vídeo

    Juguem?

    Jugar estimula la creativitat, la intel·ligència i les capacitats socials. Els espectadors podran comprovar-ho des de casa resolent alguns jocs d'enginy que se'ls proposarà durant el programa. El reporter Pere Renom analitza les diferències entre nens i nenes quan juguen al pati. L'expert Oriol Ripoll proposa variants de jocs com el parxís o el pedra-paper-estisores per estimular el pensament creatiu a partir de les solucions múltiples, el canvi de normes i l'exploració per assaig i error. Els videojocs han introduït noves possibilitats que ben aprofitades també resulten estimulants. En aquest capítol, jugant, l'espectador aprendrà com s'aprèn.

    Jugar estimula la creativitat, la intel·ligència i les capacitats socials. Els espectadors podran comprovar-ho des de casa resolent alguns jocs d'enginy que se'ls proposarà durant el programa. El reporter Pere Renom analitza les diferències entre nens i nenes quan juguen al pati. L'expert Oriol Ripoll proposa variants de jocs com el parxís o el pedra-paper-estisores per estimular el pensament creatiu a partir de les solucions múltiples, el canvi de normes i l'exploració per assaig i error. Els videojocs han introduït noves possibilitats que ben aprofitades també resulten estimulants. En aquest capítol, jugant, l'espectador aprendrà com s'aprèn.

  • L'or del Segre
    Veure vídeo

    L'or del Segre

    "Quèquicom" troba or al riu Segre al seu pas per Balaguer. Són unes palletes que viatgen aigua avall provinents dels Pirineus. Amb aquests pocs grams, la Samantha Vall se'n va a una foneria per conèixer les diferències entre l'or groc i el blanc i també es fa unes proves de l'al·lèrgia de la pell per saber si és al·lèrgica a aquest metall noble.

    "Quèquicom" troba or al riu Segre al seu pas per Balaguer. Són unes palletes que viatgen aigua avall provinents dels Pirineus. Amb aquests pocs grams, la Samantha Vall se'n va a una foneria per conèixer les diferències entre l'or groc i el blanc i també es fa unes proves de l'al·lèrgia de la pell per saber si és al·lèrgica a aquest metall noble.

  • Homeopatia: creença o evidència
    Veure vídeo

    Homeopatia: creença o evidència

    La majoria de les farmàcies venen productes homeopàtics. Aquests productes tenen molts admiradors, però també detractors. Per uns són medicaments i per altres, una pseudociència. Per comprovar què hi ha a l'interior dels grànuls, la reportera Samantha Vall repta el doctor Ricardo Casaroli, que ha fet un estudi sobre homeopatia, a analitzar de manera objectiva dos grànuls: un amb principi actiu i l'altre, sense.

    La majoria de les farmàcies venen productes homeopàtics. Aquests productes tenen molts admiradors, però també detractors. Per uns són medicaments i per altres, una pseudociència. Per comprovar què hi ha a l'interior dels grànuls, la reportera Samantha Vall repta el doctor Ricardo Casaroli, que ha fet un estudi sobre homeopatia, a analitzar de manera objectiva dos grànuls: un amb principi actiu i l'altre, sense.

  • L'oli, l'or líquid
    Veure vídeo

    L'oli, l'or líquid

    L'oli d'oliva és l'or líquid pel color, però sobretot perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. Un equip de la UAB ha demostrat que ajuda a frenar el càncer de mama, a més de prevenir les malalties cardiovasculars. Ara bé, per obtenir el màxim profit de l'oli d'oliva, cal consumir-ne poca quantitat, però de molta qualitat i durant tota la vida. "Quèquicom" tasta a la Universitat de Lleida un oli reforçat amb antioxidants, especialment indicat per a persones hipertenses. Pere Renom va a collir olives, en fa oli en un molí de Riudoms i visita l'IRTA on han clonat l'olivera més famosa del món, la i-18, de la qual s'han produït 14 milions de plantes.

    L'oli d'oliva és l'or líquid pel color, però sobretot perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. Un equip de la UAB ha demostrat que ajuda a frenar el càncer de mama, a més de prevenir les malalties cardiovasculars. Ara bé, per obtenir el màxim profit de l'oli d'oliva, cal consumir-ne poca quantitat, però de molta qualitat i durant tota la vida. "Quèquicom" tasta a la Universitat de Lleida un oli reforçat amb antioxidants, especialment indicat per a persones hipertenses. Pere Renom va a collir olives, en fa oli en un molí de Riudoms i visita l'IRTA on han clonat l'olivera més famosa del món, la i-18, de la qual s'han produït 14 milions de plantes.

  • Història d'una llonganissa
    Veure vídeo

    Història d'una llonganissa

    La llonganissa és un producte carni de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. Reconstruïm la història complerta d'una llonganissa gràcies a la traçabilitat continguda en les etiquetes. Tot plegat un viatge d'uns quants centenars de quilòmetres al voltant de diferents comarques catalanes i que acaba dins d'un entrepà.

    La llonganissa és un producte carni de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. Reconstruïm la història complerta d'una llonganissa gràcies a la traçabilitat continguda en les etiquetes. Tot plegat un viatge d'uns quants centenars de quilòmetres al voltant de diferents comarques catalanes i que acaba dins d'un entrepà.

Anar al contingut