• Detecció precoç del càncer de còlon
    Veure vídeo

    Detecció precoç del càncer de còlon

    El càncer de còlon és el més freqüent i, en canvi, el més desconegut, tot i que a Catalunya cada any se'n diagnostiquen més de 4.500 casos nous. Diagnosticar-lo a temps és clau per poder-lo tractar.

    El càncer de còlon és el més freqüent i, en canvi, el més desconegut, tot i que a Catalunya cada any se'n diagnostiquen més de 4.500 casos nous. Diagnosticar-lo a temps és clau per poder-lo tractar.

  • Fins els totxos saben ciència
    Veure vídeo

    Fins els totxos saben ciència

    El totxo és el principal element constructiu en una bona part del món. Malgrat la seva aparent senzillesa té molta ciència, en el material, les proporcions, la fabricació i l'ús. El "QQC" ho mostra de maneres ben diverses.

    El totxo és el principal element constructiu en una bona part del món. Malgrat la seva aparent senzillesa té molta ciència, en el material, les proporcions, la fabricació i l'ús. El "QQC" ho mostra de maneres ben diverses.

  • qqc i ... Descobriments (part 2)
    Veure vídeo

    qqc i ... Descobriments (part 2)

    El taverner Brand va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l'ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l'or, sinó el fòsfor.

    El taverner Brand va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l'ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l'or, sinó el fòsfor.

  • Nutrició: buscant l'equilibri
    Veure vídeo

    Nutrició: buscant l'equilibri

    Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reportera Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat.

    Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reportera Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat.

  • El Hierro, del foc a la vida
    Veure vídeo

    El Hierro, del foc a la vida

    La lava surt a milers de graus de temperatura i és completament estèril. Com s'instal·la, la vida, en una illa volcànica acabada de formar? El Hierro és una illa en plena formació, tal com es va fer evident en l'episodi volcànic del 2011. Els seus ecosistemes variats permeten resseguir el procés de colonització de la vida des dels líquens fins a la laurisilva i de passada observar espècies úniques al món, com el llangardaix gegant.

    La lava surt a milers de graus de temperatura i és completament estèril. Com s'instal·la, la vida, en una illa volcànica acabada de formar? El Hierro és una illa en plena formació, tal com es va fer evident en l'episodi volcànic del 2011. Els seus ecosistemes variats permeten resseguir el procés de colonització de la vida des dels líquens fins a la laurisilva i de passada observar espècies úniques al món, com el llangardaix gegant.

  • Torna la tuberculosi?
    Veure vídeo

    Torna la tuberculosi?

    La tuberculosi no és una malaltia del passat. Encara avui, és una de les malalties més infeccioses del món. Cada any s'infecten 100 milions de persones de tuberculosi a tot el planeta. I al barri del Raval de Barcelona la prevalença és altíssima. A Badalona s'està desenvolupant la primera vacuna terapèutica contra aquesta malaltia. L'ha concebut el Dr. Pere-Joan Cardona.

    La tuberculosi no és una malaltia del passat. Encara avui, és una de les malalties més infeccioses del món. Cada any s'infecten 100 milions de persones de tuberculosi a tot el planeta. I al barri del Raval de Barcelona la prevalença és altíssima. A Badalona s'està desenvolupant la primera vacuna terapèutica contra aquesta malaltia. L'ha concebut el Dr. Pere-Joan Cardona.

  • qqc i ... Descobriments (1)
    Veure vídeo

  • Tres cares del carboni
    Veure vídeo

    Tres cares del carboni

    Què tenen en comú el carbó de cremar, un casc de motorista i un diamant?
    Són tres cares del carboni, un element químic amb propietats extraordi
    nàriament diferents segons com s'organitza.
    Pere Renom construeix una pila carbonera per fer carbó vegetal. Més tard assisteix a la talla d'un un diamant i entén per què és tan brillant. Finalment s'explica per què la fibra de carboni és resistent com l'acer, però es treballa com si fos cotó.

    Què tenen en comú el carbó de cremar, un casc de motorista i un diamant? Són tres cares del carboni, un element químic amb propietats extraordinàriament diferents segons com s'organitza. Pere Renom construeix una pila carbonera per fer carbó vegetal. Més tard assisteix a la talla d'un un diamant i entén per què és tan brillant. Finalment s'explica per què la fibra de carboni és resistent com l'acer, però es treballa com si fos cotó.

  • Pirena: gossos, trineus i iglús
    Veure vídeo

    Pirena: gossos, trineus i iglús

    La reportera Georgina Pujol aprèn a conduir un trineu de gossos, construeix un iglú i dorm en ell en una de les etapes de la Pirena. La nit hivernal al pla de Beret és gèlida, però a l'interior de l'iglú no baixa de zero graus.

    La reportera Georgina Pujol aprèn a conduir un trineu de gossos, construeix un iglú i dorm en ell en una de les etapes de la Pirena. La nit hivernal al pla de Beret és gèlida, però a l'interior de l'iglú no baixa de zero graus.

  • Agricultura ecològica
    Veure vídeo

    Agricultura ecològica

    L'agricultura ecològica gira la truita: alguns invertebrats poden ser els nostres aliats per lluitar contra les plagues. Ben usades, les males herbes poden convertir-se en bones herbes. El sòl no és només un suport per a les plantes: és un veritable ecosistema que els adobs orgànics contribueixen a mantenir.

    L'agricultura ecològica gira la truita: alguns invertebrats poden ser els nostres aliats per lluitar contra les plagues. Ben usades, les males herbes poden convertir-se en bones herbes. El sòl no és només un suport per a les plantes: és un veritable ecosistema que els adobs orgànics contribueixen a mantenir.

  • QQC i La Masia Part 2
    Veure vídeo

    QQC i La Masia Part 2

    Cada primer dimecres de mes els espectadors poden aprofondir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s'hagin emès en diversos episodis del programa, sota el títol genèric "Quèquicom i..."
    En aquesta segona part de "Quèquicom i la masia", Cristian Ruiz i Altaba descriu la ciència que envolta una casa de pagès. Les seqüències a l'exterior es combinen amb diferents platós on s'amplien coneixements. S'explica, per exemple, com és que les plantes saben que han de florir a la primavera; com funcionen els tres estómacs dels remugants; la domesticació d'animals fers com el toro; per què els ous són ovalats; com és què els cadells de totes les espècies desperten sentit de protecció, per a què serveixen les diferents plomes dels ocells o en què s'assemblen la fotosíntesi i una placa solar.

    Cada primer dimecres de mes els espectadors poden aprofondir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s'hagin emès en diversos episodis del programa, sota el títol genèric "Quèquicom i..." En aquesta segona part de "Quèquicom i la masia", Cristian Ruiz i Altaba descriu la ciència que envolta una casa de pagès. Les seqüències a l'exterior es combinen amb diferents platós on s'amplien coneixements. S'explica, per exemple, com és que les plantes saben que han de florir a la primavera; com funcionen els tres estómacs dels remugants; la domesticació d'animals fers com el toro; per què els ous són ovalats; com és què els cadells de totes les espècies desperten sentit de protecció, per a què serveixen les diferents plomes dels ocells o en què s'assemblen la fotosíntesi i una placa solar.

  • Plàstics a la deriva
    Veure vídeo

    Plàstics a la deriva

    Quèquicom surt a la mar amb un vaixell de pesca i torna amb tants plàstics com peixos. Cada europeu gasta uns 30 kg de plàstic a l'any només per a envasos que tenen un ús efímer. El plàstic és un material que millora la nostra qualitat de vida, però és tan resistent que pot durar gairebé una eternitat. En canvi, si es recicla pot tornar a fer servei ¿se'n fan teixits i moltes més coses¿, però si no, queda a la deriva. Com que no és soluble en aigua ni en greixos els microbis no el poden degradar.

    El mar és un dels llocs on van a parar part dels residus que es consumeixen a terra. Samantha Vall puja a bord del vaixell d'arrossegament Basibina, de Palamós. Quan fan la tria apareixen pilotes de golf, compreses, ampolles, bosses... Al final, resulta que s'han pescat més plàstics que peixos. Mercè Masó, biòloga marina de l'Institut de Ciències del Mar, qualifica de "drama" que els plàstics estiguin canviant l'ecosistema marí: com que el plàstic es desplaça fàcilment, van a parar a llocs on abans només hi havia sorra. Els animals el confonen, pensant-se que són roques, i inicien un vida en un ecosistema que no els pertoca.

    Quèquicom surt a la mar amb un vaixell de pesca i torna amb tants plàstics com peixos. Cada europeu gasta uns 30 kg de plàstic a l'any només per a envasos que tenen un ús efímer. El plàstic és un material que millora la nostra qualitat de vida, però és tan resistent que pot durar gairebé una eternitat. En canvi, si es recicla pot tornar a fer servei ¿se'n fan teixits i moltes més coses¿, però si no, queda a la deriva. Com que no és soluble en aigua ni en greixos els microbis no el poden degradar. El mar és un dels llocs on van a parar part dels residus que es consumeixen a terra. Samantha Vall puja a bord del vaixell d'arrossegament Basibina, de Palamós. Quan fan la tria apareixen pilotes de golf, compreses, ampolles, bosses... Al final, resulta que s'han pescat més plàstics que peixos. Mercè Masó, biòloga marina de l'Institut de Ciències del Mar, qualifica de "drama" que els plàstics estiguin canviant l'ecosistema marí: com que el plàstic es desplaça fàcilment, van a parar a llocs on abans només hi havia sorra. Els animals el confonen, pensant-se que són roques, i inicien un vida en un ecosistema que no els pertoca.

  • El suro, un plàstic natural
    Veure vídeo

    El suro, un plàstic natural

    Hi ha pocs materials naturals tan extraordinaris com el suro. És un gran aïllant tèrmic i acústic, flota, resisteix el fregament i és, a més, un dels secrets per fer un bon vi. Vist al microscopi és una escuma de polièster, un plàstic. Samantha Vall participa en la pela de l'alzina surera en un bosc del Baix Empordà i recorre la indústria del suro.

    Hi ha pocs materials naturals tan extraordinaris com el suro. És un gran aïllant tèrmic i acústic, flota, resisteix el fregament i és, a més, un dels secrets per fer un bon vi. Vist al microscopi és una escuma de polièster, un plàstic. Samantha Vall participa en la pela de l'alzina surera en un bosc del Baix Empordà i recorre la indústria del suro.

  • La primavera urbana
    Veure vídeo

    La primavera urbana

    La primavera és una explosió de vida al camp. Però sota una mirada atenta, també és una explosió de vida a la ciutat. El reporter Pere Renom es passeja per la ciutat de Barcelona, i hi descobreix una primavera espectacular. Explica la meteorologia, la vegetació i la fauna urbana a la primavera. A plató, el presentador Jaume Vilalta mostra com es mesura la pluja, i quins senyals desencadenen la floració.

    La primavera és una explosió de vida al camp. Però sota una mirada atenta, també és una explosió de vida a la ciutat. El reporter Pere Renom es passeja per la ciutat de Barcelona, i hi descobreix una primavera espectacular. Explica la meteorologia, la vegetació i la fauna urbana a la primavera. A plató, el presentador Jaume Vilalta mostra com es mesura la pluja, i quins senyals desencadenen la floració.

  • QQC i la masia part 1
    Veure vídeo

    QQC i la masia part 1

    Cada primer dimecres de mes els espectadors poden aprofondir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s'hagin emès en diversos episodis del programa, sota el títol genèric "Quèquicom i..."
    En els dos primers capítols, titulats "Quèquicom i la masia", s'explica que amb la domesticació l'home ha creat un ecosistema únic que permet conviure espècies antagòniques com el gat, el gos i les gallines, per exemple.

    Cada primer dimecres de mes els espectadors poden aprofondir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s'hagin emès en diversos episodis del programa, sota el títol genèric "Quèquicom i..." En els dos primers capítols, titulats "Quèquicom i la masia", s'explica que amb la domesticació l'home ha creat un ecosistema únic que permet conviure espècies antagòniques com el gat, el gos i les gallines, per exemple.

Anar al contingut