• Quèquicom i... la geologia, 1a part
    Veure vídeo

    Quèquicom i... la geologia, 1a part

    El capítol "Geologia, 1a part" tracta de roques sedimentàries, formacions rocoses que han quedat després d'haver estat milions d'anys sota l'aigua, tant dolça com salada. Hi apareixen les mines de sal de Súria i Cardona; els diferents tipus de sal que es troben, quin gust té aquesta sal... També s'hi explica com són les galeries d'una mina; que a Catalunya hi ha un diapir únic al món (un diapir és una muntanya de sal en creixement); com es produeix la cristal·lització; què són els ninots de Caldes de Malavella i com s'han format...
    "Quèquicom i..." reuneix tot el coneixement acumulat pel programa sobre una matèria en concret. Cada primer dimecres de mes els espectadors podran aprofundir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s'hagin emès en diversos episodis del programa.

    El capítol "Geologia, 1a part" tracta de roques sedimentàries, formacions rocoses que han quedat després d'haver estat milions d'anys sota l'aigua, tant dolça com salada. Hi apareixen les mines de sal de Súria i Cardona; els diferents tipus de sal que es troben, quin gust té aquesta sal... També s'hi explica com són les galeries d'una mina; que a Catalunya hi ha un diapir únic al món (un diapir és una muntanya de sal en creixement); com es produeix la cristal·lització; què són els ninots de Caldes de Malavella i com s'han format... "Quèquicom i..." reuneix tot el coneixement acumulat pel programa sobre una matèria en concret. Cada primer dimecres de mes els espectadors podran aprofundir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s'hagin emès en diversos episodis del programa.

  • Carregar les piles
    Veure vídeo

    Carregar les piles

    Què tenen en comú una pila elèctrica, una patata i el greix corporal? Són maneres d'emmagatzemar energia. Una travessa pels Pirineus és una situació ideal per entendre com i per què s'emmagatzema l'energia.

    Què tenen en comú una pila elèctrica, una patata i el greix corporal? Són maneres d'emmagatzemar energia. Una travessa pels Pirineus és una situació ideal per entendre com i per què s'emmagatzema l'energia.

  • Cervell i realitat virtual
    Veure vídeo

    Cervell i realitat virtual

    Coneixerem la història de Ferran Esteban, de 18 anys, el saltador de trampolí que apareix en un capítol de "Polseres vermelles", que era un dels millors saltadors júnior d'Europa.

    Coneixerem la història de Ferran Esteban, de 18 anys, el saltador de trampolí que apareix en un capítol de "Polseres vermelles", que era un dels millors saltadors júnior d'Europa.

  • Loteria, l'atzar en joc
    Veure vídeo

    Loteria, l'atzar en joc

    Hi ha administracions de loteria que tenen més sort que d'altres? Un capicua té més probabilitats que un "número lleig"? Pot sortir un mateix número cinc anys consecutius?

    Hi ha administracions de loteria que tenen més sort que d'altres? Un capicua té més probabilitats que un "número lleig"? Pot sortir un mateix número cinc anys consecutius?

  • qqc i ... El vent
    Veure vídeo

    qqc i ... El vent

    Monogràfic dedicat al vent a partir de diferents fragments que han aparegut al llarg de sis anys ens diferents reportatges del "Quèquicom".

    Monogràfic dedicat al vent a partir de diferents fragments que han aparegut al llarg de sis anys ens diferents reportatges del "Quèquicom".

  • Ibers: no hi ha qui els entengui
    Veure vídeo

    Ibers: no hi ha qui els entengui

    Els ibers eren un conjunt de pobles que van viure al llarg del litoral mediterrani durant l'edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època.

    Els ibers eren un conjunt de pobles que van viure al llarg del litoral mediterrani durant l'edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època.

  • El motor de bat a bat
    Veure vídeo

  • Quèquicom i... l'espai
    Veure vídeo

    Quèquicom i... l'espai

    Les aventures de Tintín i de Joshua Tristancho, professor de la UPC que fa coets amb material reciclat, permeten comprendre què és l'òrbita, la gravetat, com afecta la radiació còsmica, com es pot enviar un cos a l'espai...

    Les aventures de Tintín i de Joshua Tristancho, professor de la UPC que fa coets amb material reciclat, permeten comprendre què és l'òrbita, la gravetat, com afecta la radiació còsmica, com es pot enviar un cos a l'espai...

  • Objectiu amfibis
    Veure vídeo

    Objectiu amfibis

    "Objectiu: amfibis"
    Un reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo

    En un lloc secret del Montseny hi viu l'única espècie de vertebrat
    exclusivament catalana. És una criatura estranya, esquiva i nocturna: el tritó del Montseny, un amfibi petit, negrós, que està en perill d'extinció. La reportera Georgina Pujol en busca un durant la nit amb un biòleg del Parc Natural del Montseny. Albert Masó, assessor del National Geographic, explica com capturar amfibis, fotografiar-los i alliberar-los sense alterar l'equilibri natural.
    A més, Jaume Vilalta explica que en realitat tenim mà de granota. Un amfibi amb cinc dits va ser el primer animal d' abandonar l'aigua, i d'ell provenen tots els vertebrats.

    L'any 2005 es va descobrir el tritó del Montseny. Que visquin en llibertat només n'hi ha 1.500 exemplars. És un dels dos amfibis més amenaçats de tot Europa. Com que viu només dins l'aigua, li és molt difícil conquerir altres rieres. I com que viu en un espai geogràfic molt petit, mai no se'n revela el lloc per protegir-lo.
    Com que no se'n sap gran cosa, al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa el crien en captivitat per assegurar-ne la supervivència. Quan arriben a l'edat adulta, els alliberen en petits torrents del Montseny. Però com que és un animal tan esquiu i també s'escola per corrents subterranis, és difícil fer-ne el seguiment. La reportera Georgina Pujol acompanya, de nit, Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, per veure l'animal de prop.
    Fins fa uns anys, els científics pensaven que el tritó del Pirineu i el del Montseny eren la mateixa espècie, fins que es va publicar un estudi científic en una revista de zoologia anglesa en què es descrivia aquesta nova espècie d'urodel endèmica del Montseny. Els descobridors i estudiosos del tritó del Montseny són dos herpetòlegs catalans: Salvador Carranza i Fèlix Amat.


    "Objectiu: amfibis" Un reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo En un lloc secret del Montseny hi viu l'única espècie de vertebrat exclusivament catalana. És una criatura estranya, esquiva i nocturna: el tritó del Montseny, un amfibi petit, negrós, que està en perill d'extinció. La reportera Georgina Pujol en busca un durant la nit amb un biòleg del Parc Natural del Montseny. Albert Masó, assessor del National Geographic, explica com capturar amfibis, fotografiar-los i alliberar-los sense alterar l'equilibri natural. A més, Jaume Vilalta explica que en realitat tenim mà de granota. Un amfibi amb cinc dits va ser el primer animal d' abandonar l'aigua, i d'ell provenen tots els vertebrats. L'any 2005 es va descobrir el tritó del Montseny. Que visquin en llibertat només n'hi ha 1.500 exemplars. És un dels dos amfibis més amenaçats de tot Europa. Com que viu només dins l'aigua, li és molt difícil conquerir altres rieres. I com que viu en un espai geogràfic molt petit, mai no se'n revela el lloc per protegir-lo. Com que no se'n sap gran cosa, al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa el crien en captivitat per assegurar-ne la supervivència. Quan arriben a l'edat adulta, els alliberen en petits torrents del Montseny. Però com que és un animal tan esquiu i també s'escola per corrents subterranis, és difícil fer-ne el seguiment. La reportera Georgina Pujol acompanya, de nit, Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, per veure l'animal de prop. Fins fa uns anys, els científics pensaven que el tritó del Pirineu i el del Montseny eren la mateixa espècie, fins que es va publicar un estudi científic en una revista de zoologia anglesa en què es descrivia aquesta nova espècie d'urodel endèmica del Montseny. Els descobridors i estudiosos del tritó del Montseny són dos herpetòlegs catalans: Salvador Carranza i Fèlix Amat.

  • Robots, millorant la natura
    Veure vídeo

    Robots, millorant la natura

    Un bisturí robotitzat de la UPC que s'adapta al batec del cor, un robot submarí i un petit esclau que neteja el terra de casa. Com funcionen els robots? Com saben on son? Quins mecanismes els fan tan precisos? Arriben a millorar la natura?

    Un bisturí robotitzat de la UPC que s'adapta al batec del cor, un robot submarí i un petit esclau que neteja el terra de casa. Com funcionen els robots? Com saben on son? Quins mecanismes els fan tan precisos? Arriben a millorar la natura?

  • El calendari de la fi del món
    Veure vídeo

    El calendari de la fi del món

    És cert que el 21 de desembre del 2012, segons el calendari maia, arribarà la fi del món? Però, i si els càlculs estan equivocats i no som a l'any que creiem?

    És cert que el 21 de desembre del 2012, segons el calendari maia, arribarà la fi del món? Però, i si els càlculs estan equivocats i no som a l'any que creiem?

  • qqc i.... l'aigua
    Veure vídeo

    qqc i.... l'aigua

    En què gastem la immensa majoria de l'aigua dolça disponible a Catalunya? Per a ús domèstic, per a la indústria o per a l'agricultura? Aquesta és una de les qüestions que resol "Quèquicom i l'aigua".

    En què gastem la immensa majoria de l'aigua dolça disponible a Catalunya? Per a ús domèstic, per a la indústria o per a l'agricultura? Aquesta és una de les qüestions que resol "Quèquicom i l'aigua".

  • Qui sóc jo?
    Veure vídeo

    Qui sóc jo?

    La família Renom es reuneix a Ripollet per compartir històries familiars i enllaçar les seves genealogies. Amb molt d'ajut i sort, el reporter Pere Renom aprofita per fer recerques genealògiques i anàlisis facials i genètiques.

    La família Renom es reuneix a Ripollet per compartir històries familiars i enllaçar les seves genealogies. Amb molt d'ajut i sort, el reporter Pere Renom aprofita per fer recerques genealògiques i anàlisis facials i genètiques.

  • Abelles: Un negoci a mitges en perill
    Veure vídeo

    Abelles: Un negoci a mitges en perill

    Els humans tenim un negoci a mitges amb les abelles. Nosaltres en tenim cura, i elles, a canvi, produeixen mel, cera, pròpolis i gelea reial. A més, pol·linitzen les flors dels nostres conreus i permeten que n'obtinguem els fruits.

    Els humans tenim un negoci a mitges amb les abelles. Nosaltres en tenim cura, i elles, a canvi, produeixen mel, cera, pròpolis i gelea reial. A més, pol·linitzen les flors dels nostres conreus i permeten que n'obtinguem els fruits.

  • Suor, salut i llàgrimes, la solució?
    Veure vídeo

    Suor, salut i llàgrimes, la solució?

    La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que en tenenen excés: és el que s'anomena hiperhidrosi.

    La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que en tenenen excés: és el que s'anomena hiperhidrosi.

Anar al contingut