• La tòfona: el secret del bosc
    Veure vídeo

    La tòfona: el secret del bosc

    L'Àngel i la Fina són dos tofonaires de Centelles que fa quaranta anys que es dediquen a buscar els fruits d'aquest fong. Tenen una arma secreta: la seva gossa Nica, ensinistrada perquè trobi tòfones negres, els diamants del bosc. Al mercat es paga entre els 500 i els 1.200 euros el quilo. Tot i que els tofonaires són esquius i mai no revelen els seus trucs, a la Georgina Pujol li ensenyen a trobar-ne i collir-la quan està madura. Per extreure-la de sota terra, cal vigilar de prop la gossa que no se la mengi abans d'arribar-hi, i usar un estri punxegut: el cercatòfones.

    Des d'un punt de vista biològic, les tòfones s'inclouen en el gènere Tuber, un fong de la classe dels ascomicets. Entre les diferents espècies del gènere, unes 40, només quatre tenen sortida comercial. La "Tuber melanosporum", la tòfona negra o del Perigord, n'és una. A Catalunya també es conrea i viu associada a les arrels d'alzines, roures i avellaners. En Marcos Morcillo és biòleg i té una empresa que investiga nous mètodes per sembrar tòfona. Amb ell veiem com i on es planten, i els avantatges que té el seu cultiu. Al nostre país, les plantacions són joves, però ja hi ha conreades unes 500 hectàrees.

    Per reproduir-se, la tòfona té una eina potent: una olor intensa i salvatge que atrau diversos animals. Les bèsties, com el porc senglar, se les mengen i quan les excreten, dispersen les espores. A Lucta, una empresa que fabrica fragàncies i additius per a l'alimentació animal, han aïllat uns components volàtils de la tòfona negra. Allà posen a prova la capacitat olfactiva de la Georgina, que prova d'identificar-los a cegues. I el resultat és que no tots els seus components són tan seductors, quan s'oloren per separat...

    I amb en Nando Jubany, xef de Can Jubany, buscarem un altre tipus de tòfones molt gustoses. I veurem si realment hi ha diferències entre les silvestres i les conreades.

    L'Àngel i la Fina són dos tofonaires de Centelles que fa quaranta anys que es dediquen a buscar els fruits d'aquest fong. Tenen una arma secreta: la seva gossa Nica, ensinistrada perquè trobi tòfones negres, els diamants del bosc. Al mercat es paga entre els 500 i els 1.200 euros el quilo. Tot i que els tofonaires són esquius i mai no revelen els seus trucs, a la Georgina Pujol li ensenyen a trobar-ne i collir-la quan està madura. Per extreure-la de sota terra, cal vigilar de prop la gossa que no se la mengi abans d'arribar-hi, i usar un estri punxegut: el cercatòfones. Des d'un punt de vista biològic, les tòfones s'inclouen en el gènere Tuber, un fong de la classe dels ascomicets. Entre les diferents espècies del gènere, unes 40, només quatre tenen sortida comercial. La "Tuber melanosporum", la tòfona negra o del Perigord, n'és una. A Catalunya també es conrea i viu associada a les arrels d'alzines, roures i avellaners. En Marcos Morcillo és biòleg i té una empresa que investiga nous mètodes per sembrar tòfona. Amb ell veiem com i on es planten, i els avantatges que té el seu cultiu. Al nostre país, les plantacions són joves, però ja hi ha conreades unes 500 hectàrees. Per reproduir-se, la tòfona té una eina potent: una olor intensa i salvatge que atrau diversos animals. Les bèsties, com el porc senglar, se les mengen i quan les excreten, dispersen les espores. A Lucta, una empresa que fabrica fragàncies i additius per a l'alimentació animal, han aïllat uns components volàtils de la tòfona negra. Allà posen a prova la capacitat olfactiva de la Georgina, que prova d'identificar-los a cegues. I el resultat és que no tots els seus components són tan seductors, quan s'oloren per separat... I amb en Nando Jubany, xef de Can Jubany, buscarem un altre tipus de tòfones molt gustoses. I veurem si realment hi ha diferències entre les silvestres i les conreades.

  • 1714 Ciència en guerra
    Veure vídeo

    1714 Ciència en guerra

    Per què la roba militar del segle XVIII era de colors ben vistosos en lloc de ser de camuflatge com avui? Com funcionaven les armes de foc? Quins factors decidien la victòria a camp obert? Com es plantejava un setge a una ciutat?

    Per què la roba militar del segle XVIII era de colors ben vistosos en lloc de ser de camuflatge com avui? Com funcionaven les armes de foc? Quins factors decidien la victòria a camp obert? Com es plantejava un setge a una ciutat?

  • Incendis forestals, adaptar-s'hi o morir
    Veure vídeo

  • Som els bacteris que mengem
    Veure vídeo

    Som els bacteris que mengem

    Els aliments probiòtics, com el iogurt, poblen els intestins de bacteris que possibiliten la digestió i estimulen el sistema immunitari. Visitem els laboratoris on els seleccionen com a aliments funcionals i com a factors terapèutics.

    Els aliments probiòtics, com el iogurt, poblen els intestins de bacteris que possibiliten la digestió i estimulen el sistema immunitari. Visitem els laboratoris on els seleccionen com a aliments funcionals i com a factors terapèutics.

  • Sang a les venes
    Veure vídeo

    Sang a les venes

    A Catalunya cada dia es necessiten entre 900 i 1.000 bosses de sang. El reporter Pere Renom en dóna i segueix la seva bossa fins al Banc de Sang i Teixits.

    A Catalunya cada dia es necessiten entre 900 i 1.000 bosses de sang. El reporter Pere Renom en dóna i segueix la seva bossa fins al Banc de Sang i Teixits.

  • El miracle de sentir-hi
    Veure vídeo

    El miracle de sentir-hi

    L'orella és un òrgan molt fi. Té un marge dinàmic d'un bilió (un 1 seguit de dotze zeros). Això vol dir que té una sensibilitat extraordinaria, però al mateix temps és un òrgan molt delicat.

    L'orella és un òrgan molt fi. Té un marge dinàmic d'un bilió (un 1 seguit de dotze zeros). Això vol dir que té una sensibilitat extraordinaria, però al mateix temps és un òrgan molt delicat.

  • Aprenentatge i memòria
    Veure vídeo

    Aprenentatge i memòria

    Els bits d'intel·ligència, l'estimulació precoç de la memòria, l'ús de la música per aprendre matemàtiques. Hi ha diverses estratègies que serveixen per estudiar millor. Però n'hi ha una d'inesperada: fer esport. Ho demostra un estudi de la UAB.
    Què és el que fa que recordem algunes coses i altres no? Se sap que el cervell enregistra molt bé les coses lligades a les emocions, però hi ha més tècniques. La reportera Georgina Pujol va a una escola de Mataró per gravar un videoclip. Però el tema no és ni de Paulina Rubio ni de Shakira. És un hip hop de la taula del vuit. Visita també un parvulari que fa l'estimulació primerenca i a la UAB descobreix el BDNF, una proteïna que és un factor de creixement neuronal que es genera fent esport.
    Hi participen la pedagoga M. Del Pozo, directora del Col·legi Montserrat de Barcelona; David Costa, de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

    Els bits d'intel·ligència, l'estimulació precoç de la memòria, l'ús de la música per aprendre matemàtiques. Hi ha diverses estratègies que serveixen per estudiar millor. Però n'hi ha una d'inesperada: fer esport. Ho demostra un estudi de la UAB. Què és el que fa que recordem algunes coses i altres no? Se sap que el cervell enregistra molt bé les coses lligades a les emocions, però hi ha més tècniques. La reportera Georgina Pujol va a una escola de Mataró per gravar un videoclip. Però el tema no és ni de Paulina Rubio ni de Shakira. És un hip hop de la taula del vuit. Visita també un parvulari que fa l'estimulació primerenca i a la UAB descobreix el BDNF, una proteïna que és un factor de creixement neuronal que es genera fent esport. Hi participen la pedagoga M. Del Pozo, directora del Col·legi Montserrat de Barcelona; David Costa, de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

  • Dones en forma
    Veure vídeo

    Dones en forma

    Com tantes altres dones amb fills, la reportera Georgina Pujol es mata a treballar a casa i a la feina i al final del dia se sent desfeta, sense ganes de res. No es veu amb cor de trobar temps per fer gimnàstica. Finalment accepta posar-se en mans d'un preparador físic i va al metge i a una nutricionista. Al principi li costa molt molt, però aviat nota que el seu estat d'ànim millora, en quatre mesos perd cinc quilos, estilitza la figura i guanya força física i mental.

    Com tantes altres dones amb fills, la reportera Georgina Pujol es mata a treballar a casa i a la feina i al final del dia se sent desfeta, sense ganes de res. No es veu amb cor de trobar temps per fer gimnàstica. Finalment accepta posar-se en mans d'un preparador físic i va al metge i a una nutricionista. Al principi li costa molt molt, però aviat nota que el seu estat d'ànim millora, en quatre mesos perd cinc quilos, estilitza la figura i guanya força física i mental.

  • QQC i... La visió
    Veure vídeo

    QQC i... La visió

    "La visió" és un capítol dedicat a l'anatomia i la funcionalitat de l'ull humà.

    "La visió" és un capítol dedicat a l'anatomia i la funcionalitat de l'ull humà.

  • Tenir ploma
    Veure vídeo

    Tenir ploma

    Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però, què diuen?

    Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però, què diuen?

  • Que diuen els ocells
    Veure vídeo

    Que diuen els ocells

    Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però què diuen? Paraules d'amor. I aquestes paraules sedueixen tant les femelles com els jurats dels concursos de cant. El baríton Ramon Gener, d'"Òpera en texans", assisteix al plató de "Quèquicom" i compara amb Jaume Vilalta els ocells cantaires amb els cantants d'òpera. El reporter Pere Renom captura guatlles amb l'especialista Francesc Sardà per estudiar-ne la migració i alimenta polls de falcó amb el falconer Alfons Arisó.
    Els cants s'adapten a les característiques físiques del medi on viuen els ocells. L'especialista en sons de la natura Eloïsa Matheu enregistra diferents cants i n'explica l'origen i la forma, i el biòleg britànic Robert Lachlan explica la relació entre els cants i la capacitat reproductiva. Tot i que els humans no cantem com els ocells, ens hi podem comunicar. Tradicionalment ho hem fet per caçar-los, ara els capturem per estudiar-los o per criar-los en captivitat. El canaricultor Gabriel de la Paz explica com es crien i seleccionen per als concursos.

    Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però què diuen? Paraules d'amor. I aquestes paraules sedueixen tant les femelles com els jurats dels concursos de cant. El baríton Ramon Gener, d'"Òpera en texans", assisteix al plató de "Quèquicom" i compara amb Jaume Vilalta els ocells cantaires amb els cantants d'òpera. El reporter Pere Renom captura guatlles amb l'especialista Francesc Sardà per estudiar-ne la migració i alimenta polls de falcó amb el falconer Alfons Arisó. Els cants s'adapten a les característiques físiques del medi on viuen els ocells. L'especialista en sons de la natura Eloïsa Matheu enregistra diferents cants i n'explica l'origen i la forma, i el biòleg britànic Robert Lachlan explica la relació entre els cants i la capacitat reproductiva. Tot i que els humans no cantem com els ocells, ens hi podem comunicar. Tradicionalment ho hem fet per caçar-los, ara els capturem per estudiar-los o per criar-los en captivitat. El canaricultor Gabriel de la Paz explica com es crien i seleccionen per als concursos.

  • Detectius de les paraules
    Veure vídeo

    Detectius de les paraules

    La lletra que fem és personal i difícil d'imitar. Els pèrits cal·lígrafs són capaços d'autentificar-la. Encara que no escriguem a mà, es poden seguir les pistes dels nostres textos gràcies a la seva estructura lingüística. Parlem i escrivim d'una manera singular. Per això les falsificacions i els plagis es poden descobrir. En els textos antics, copiats repetides vegades, s'hi han fet moltes modificacions al llarg dels segles. L'edició crítica permet reconstruir què van escriure originalment autors com Ramon Llull.
    Hi intervindran la pèrita en cal·ligrafia Pilar Guerra, les lingüistes M. Teresa Turell i Núria Gavaldà, del Laboratori de Lingüística Forense de la UPF, i el filòleg de la UB Albert Soler.

    La lletra que fem és personal i difícil d'imitar. Els pèrits cal·lígrafs són capaços d'autentificar-la. Encara que no escriguem a mà, es poden seguir les pistes dels nostres textos gràcies a la seva estructura lingüística. Parlem i escrivim d'una manera singular. Per això les falsificacions i els plagis es poden descobrir. En els textos antics, copiats repetides vegades, s'hi han fet moltes modificacions al llarg dels segles. L'edició crítica permet reconstruir què van escriure originalment autors com Ramon Llull. Hi intervindran la pèrita en cal·ligrafia Pilar Guerra, les lingüistes M. Teresa Turell i Núria Gavaldà, del Laboratori de Lingüística Forense de la UPF, i el filòleg de la UB Albert Soler.

  • QQC i ... . la geologia (2a part)
    Veure vídeo

    QQC i ... . la geologia (2a part)

    "Quèquicom" ha recorregut el territori amb ulls de geòleg. En aquest segon capítol de Geologia es veurem com les muntanyes, com la sardana, es fan i es desfan. Montserrat era un gran roc sedimentari als peus de la desembocadura d'un cabalós riu desaparegut. L'erosió la desfà i per això té aquesta forma singular. En canvi, Menorca està formada, en realitat, per dues menorques, una amb un subsòl a base de petxines i l'altra de silici. A més, visitem el congost més profund de Catalunya, Mont-rebei.

    "Quèquicom" ha recorregut el territori amb ulls de geòleg. En aquest segon capítol de Geologia es veurem com les muntanyes, com la sardana, es fan i es desfan. Montserrat era un gran roc sedimentari als peus de la desembocadura d'un cabalós riu desaparegut. L'erosió la desfà i per això té aquesta forma singular. En canvi, Menorca està formada, en realitat, per dues menorques, una amb un subsòl a base de petxines i l'altra de silici. A més, visitem el congost més profund de Catalunya, Mont-rebei.

  • Anem a les urnes
    Veure vídeo

    Anem a les urnes

    Abstenció, vot nul, vot en blanc, vot útil... Quins efectes tenen aquestes opcions en els resultats d'unes eleccions? Què és la llei d'Hondt? Per què acostumen a fallar els sondejos electorals? El vot d'un ciutadà de Lleida val més que el dels altres catalans? Per què? El sistema electoral de Catalunya es podria millorar molt. Hi ha diverses propostes. Votem?

    El reportatge mostra l'elecció de delegat en una classe de 6è de primària de l'escola Andreu Castells de Sabadell. Com en una petita tribu, les relacions que tenen els tres candidats amb els seus companys decideix el guanyador. El més popular és el més votat.
    En el món dels adults les coses no són tan senzilles. Per començar, els milions de ciutadans no tenen cap relació amb els candidats. En conseqüència, cal muntar costoses campanyes electorals. Les enquestes electorals publicades als diaris són un element clau en l'estratègia.
    El reporter Pere Renom consulta l'analista d'ESADE Xavier Fernández, perquè li expliqui el disseny de les enquestes.
    Jaume Vilalta explica amb detall la llei d'Hondt i la influència del tipus de circumscripcions en el repartiment d'escons que fa que actualment a Catalunya no es compleixi el principi "un ciutadà, un vot".
    El matemàtic de la UAB Xavier Mora i el professor de Ciències Polítiques de la UPF Jaume López proposen que s'adoptin sistemes electorals més equilibrats i els expliquen.

    Abstenció, vot nul, vot en blanc, vot útil... Quins efectes tenen aquestes opcions en els resultats d'unes eleccions? Què és la llei d'Hondt? Per què acostumen a fallar els sondejos electorals? El vot d'un ciutadà de Lleida val més que el dels altres catalans? Per què? El sistema electoral de Catalunya es podria millorar molt. Hi ha diverses propostes. Votem? El reportatge mostra l'elecció de delegat en una classe de 6è de primària de l'escola Andreu Castells de Sabadell. Com en una petita tribu, les relacions que tenen els tres candidats amb els seus companys decideix el guanyador. El més popular és el més votat. En el món dels adults les coses no són tan senzilles. Per començar, els milions de ciutadans no tenen cap relació amb els candidats. En conseqüència, cal muntar costoses campanyes electorals. Les enquestes electorals publicades als diaris són un element clau en l'estratègia. El reporter Pere Renom consulta l'analista d'ESADE Xavier Fernández, perquè li expliqui el disseny de les enquestes. Jaume Vilalta explica amb detall la llei d'Hondt i la influència del tipus de circumscripcions en el repartiment d'escons que fa que actualment a Catalunya no es compleixi el principi "un ciutadà, un vot". El matemàtic de la UAB Xavier Mora i el professor de Ciències Polítiques de la UPF Jaume López proposen que s'adoptin sistemes electorals més equilibrats i els expliquen.

  • Fem memòria
    Veure vídeo

    Fem memòria

    Ramon Campayo, campió mundial de memorització ràpida, ensenya els seus trucs per no oblidar mai més ni números ni noms. Diu que qualsevol pot millorar molt la seva memòria entrenant tres hores a la setmana.

    Ramon Campayo, campió mundial de memorització ràpida, ensenya els seus trucs per no oblidar mai més ni números ni noms. Diu que qualsevol pot millorar molt la seva memòria entrenant tres hores a la setmana.

Anar al contingut