• Maleïda al·lèrgia
    Veure vídeo

    Maleïda al·lèrgia

    Els àcars es troben per tots els racons de la llar alimentant-se de les restes de pell que es perden cada dia. Quèquicom va a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona per veure'ls d' aprop. L'al.lèrgia als àcars augmenta sobretot durant l'època de pluges per l'increment d'humitat. Les al.lèrgies al pol.len, en canvi, es donen més durant la primavera i el començament de l'estiu.

  • Sàhara, el límit de la vida
    Veure vídeo

    Sàhara, el límit de la vida

    Quequicom viatja fins al desert del Sàhara per veure com s'ho fan els humans, animals i vegetals per sobreviure-hi. El reporter Pere Renom captura alguns animals propis d'aquesta zona com el gèrbol, el llangardaix i la llebre i observa com s'ho fan per adaptar-se a les condicions climàtiques en les que viuen. Quèquicom també desobreix indicis de la prehistòria del Saharà i esbrina quin era el mètode per extreure aigua tant en aquella època com en l'actualitat. Però no només els humans i els animals viuen condicionats per aquesta situació climàtica, les plantes del Sahara també tenen certes particularitats per ajustar-se al desert. Acompanyat d'un ramader de camells, el Pere coneixerà quines són aquestes plantes que sobreviuen tot i l'extrema manca d'aigua. A plató, Toni Mestres explica com és la fotosíntesi de les plantes desèrtiques comparant aquest procés amb una màquina de fer cotó de sucre. El presentador també mostra altres curiositats, com ara l'aigua fòssil que es troba sota el Sahara.

  • Mal d'artistes
    Veure vídeo

    Mal d'artistes

    Robert Schuman va deixar el piano i es va dedicar a compondre perquè la seva mà no responia a les ordres que li donava. Això pot passar a qualsevol persona que repeteixi un gest de precisió moltes vegades. A "Mal d'artistes" Quequicom explica què és la síndrome compartimental i la distonia focal, dues malalties que afecten sobretot persones i esportistes.

  • Seducció invisible
    Veure vídeo

    Seducció invisible

    És possible arribar a trobar atractiva la suor d'una altra persona? Miquel Piris aconsegueix trobar diverses voluntàries disposades a olorar la seva suor. Algunes de les noies estan ovulant i altres estan en plena menstruació. Variarà la seva percepció segons el moment del seu cicle hormonal? L'investigador en medicina sensorial Josep de Haro dirigeix aquesta experiència, a la quals'hi suma la germana del reporter.

  • Parlar sense fils
    Veure vídeo

    Parlar sense fils

    "Quèquicom" és el primer programa que experimenta la telepresència via telèfon mòbil. Samantha Vall prova un prototip i es converteix en operària a distància. Mitjançant dibuixos i instruccions que apareixen sobre la pantalla del telèfon i que li envia un expert, és capaç de muntar qualsevol aparell.

  • Tintín
    Veure vídeo

    Tintín

    En el centenari del naixement del dibuixant Hergé, Quèquicom repassa la ciència que hi ha al darrere de les aventures de l'intrèpid reporter Tintín. Quan l'home va trepitjar la lluna,Tintín ja feia 15 anys que hi havia anat. El reporter Miquel Piris entrevista Andreu Ripoll,que va treballar a la NASA com a enginyer en el programa Apol·lo, per veure si, efectivament, Hergé va anticipar correctament el viatge a la lluna.

  • Vell marí
    Veure vídeo

    Vell marí

    Anirem fins a Mauritània, per veure la darrera gran colònia de foca mediterrània, i sabrem què s'esta fent per conservar-la. Navegarem fins a les Illes Columbretes per visitar un dels últims indrets del nostre mar on va desaparèixer. Entrarem en una antiga cova de foques i ens submergirem en aigües cristal·lines per observar, de prop, el seu aliment.

  • Enfrontar-se a la por
    Veure vídeo

    Enfrontar-se a la por

    Gràcies a la por, l'espècie humana és viva. Però quan la por es transforma en pànic, la persona s'ha de posar en mans d'especialistes. Un exemple d'això ho manifesta la reportera del programa, Samantha Vall, que té por de les altures, però que decideix enfrontar-se amb la seva por, amb les càmeres com a testimoni.

  • Herència: de pares a fills
    Veure vídeo

    Herència: de pares a fills

    Diversos reportatges il·lustratius del procés de transmissió dels caràcters, sobre tot, els biològics, dels progenitors als seus fills, al llarg de les generacions.

  • Sobre rodes
    Veure vídeo

    Sobre rodes

    Molts conductors desconeixen que una de les parts més importants del seus vehicles són els pneumàtics. Ens en parlarà el pilot de ral·lis i professor de conducció de l'escola Can Padró, David Abad. En aquest programa de Quèquicom també visitarem la fàbrica que Pirelli té a Manresa per descobrir que sota l'aparença d'un bocí de goma s'amaga un acurat disseny tecnològic pensat per durar molts anys.

  • Les vides del ferro
    Veure vídeo

    Les vides del ferro

    A la natura el ferro en estat pur és molt rar i normalment es troba combinat amb sulfurs, carbonats o silicats. Però sobretot es troba combinat amb l'oxigen, és a dir, formant òxids i hidròxids. I són precisament aquests minerals les principals fonts de ferro aprofitable. Tradicionalment, la font d'on s'ha obtingut el ferro ha estat la mineria. Les mines de Rocabruna, prop de Gavà, s'han explotat en diverses ocasions des del període romà fins al segle passat.

  • La meravella de Caldes
    Veure vídeo

    La meravella de Caldes

    A Caldes de Malavella han trobat un rinoceront de 3 milions i mig d'anys, perfectament conservat. La causa és la gran quantitat de minerals que porta l'aigua termal de Caldes; una aigua que és la mateixa que aflora avui en dia i que té efectes beneficiosos per la salut. El rinoceront més ben conservat del món de 3 milions i mig d'anys es troba a Caldes de Malavella. Aquesta bèstia va caure en un llac d'aigua termal i gràcies a les propietats mineralògiques de l'aigua s'ha pogut conservar tal com va morir. Actualment, l'aigua brolla a 50 graus i els balnearis aprofiten aquesta temperatura per fer els tractaments. A "La meravella de Caldes de Malavella" es veu com l'escalfor de l'aigua ajuda a disminuir el dolor en cas d'artrosi. La periodista Samantha Vall també visita el laboratori d'anàlisis Oliver-Rodés per saber com actuen els minerals de l'aigua dins el cos i allí repta el president a fer un tast d'aigües per veure si les pot distingir només amb el gust.

  • Teixits intel·ligents
    Veure vídeo

    Teixits intel·ligents

    "Quèquicom" explica com seran el vestits del futur a través del documental "Teixits intel·ligents", en què s'analitza, a través de l'opinió de diversos experts i professionals del sector com serà la roba del futur, feina que ja ara ocupa empreses i universitats, per crear junts nous productes, que ja comencen a arribar als mercats.

  • L'olfacte, el sentit oblidat
    Veure vídeo

    L'olfacte, el sentit oblidat

    Per un refredat es pot perdre el sentit de l'olfacte, però, al contrari del que es pensa, el gust sol quedar intacte. A la UB es treballa per millorar els nassos electrònics que poden ajudar les persones que tenen anòsmia a detectar fuites de gas quan són a casa. L'Eva fa 5 anys que no sent cap olor. "Quèquicom" la porta a l'Hospital Clínic per fer-li unes proves i s'adona que és molt difícil que torni a recuperar l'olfacte. Ara ha de "viure" de la memòria olfactiva. Qui té molta memòria olfactiva són els perfumistes. La reportera Samantha Vall se'n va a Puig perquè li facin un perfum a mida. En "L'olfacte: el sentit oblidat" s'intenta despertar aquest sentit anant a sopar a les fosques. D'aquesta manera, l'olfacte i el gust cobren més importància. L'olfacte és l'únic sentit que va directament al cervell i això fa que estigui íntimament relacionat amb els sentiments.

  • A tot cor
    Veure vídeo

    A tot cor

    Viatjar per dins del cos humà ja és possible. Farem un passeig per dins de les nostres artèries sense necessitat de punxar ni obrir el cos.'També presenciarem com un equip del Sistema d'Emergències Mèdiques assisteix una persona que ha tingut un infart i descobrirem com funciona un dels aparells que més es fa servir a les pel.lícules de metges: el desfibril·lador. La tecnologia actual permet veure imatges reals i de gran detall de l'interior del nostre cos.

Anar al contingut