"Aprendre fent"

L'educació està canviant. Alumnes d'ESO s'embarquen en un vaixell escola on aprenen conceptes de matemàtiques i física necessaris per a la navegació, com per exemple la demora. En una escola de Barcelona, els alumnes grans expliquen als petits com funcionen els semàfors intel·ligents. . I, finalment, a l'Institut-Escola Les Vinyes de Castellbisbal, els de primer d'ESO s'espremen el cervell per inaugurar a temps una exposició sobre el passat, el present i el futur de l'escola. En aquest reportatge veiem tres iniciatives diferents amb un objectiu comú: treure l'alumne de les quatre parets i acostar-lo al que passa al món, a la realitat. Ningú aprèn a anar en bicicleta llegint un llibre. N'aprenem mentre ho fem, caient i tornant-nos a aixecar. L'educació a l'aula està canviant perquè els mestres incorporen l'experiència a les classes per consolidar els aprenentatges. Un reflex d'això és el programa Grumet - èxit del Consorci El Far de Barcelona que es fa amb alumnes de quart d'ESO durant uns quants mesos del curs escolar. La reportera del programa, Georgina Pujol, s'embarca en una de les seves aules vaixell, on els mariners els ensenyen a hissar les veles, a interpretar el litoral i a investigar l'estat ambiental del mar. Són nois i noies de 16 anys que volen penjar els estudis, però que gràcies a iniciatives com aquesta se'ls obren nous horitzons professionals. L'aprenentatge natural es dóna perquè l'alumne vol aprendre, no perquè el mestre vulgui ensenyar. Hi ha escoles que ja fa temps que ho saben i que volen transformar el model educatiu actual. S'esforcen per ensenyar als nens a ser creatius resolent problemes i conflictes. I com ho fan? Fent-los treballar en equip, integrant de manera natural la tecnologia i fent que el mestre no sigui el centre d'atenció. Eliminen, durant una bona part del curs, els horaris, les classes i les assignatures. L'objectiu és que aprenguin fent. Boris Mir, cap d'estudis de l'Institut Escola Les Vinyes, ho està fent. Està cuinant noves receptes per tal de motivar i encuriosir els seus alumnes perquè tinguin ganes d'aprendre. Tres cops al trimestre no hi ha assignatures, ni horaris, ni exàmens. Tots els alumnes de l'ESO d'aquest institut escola treballen per projectes. La reportera del programa veu com un grup d'alumnes de tercer d'ESO s'han hagut d'espavilar per fer un telenotícies. Han de dissenyar i construir un plató, il·luminar el set, aprendre a gravar amb les càmeres, seleccionar i redactar les notícies i, finalment presentar-les. Boris Mir prepara els seus estudiants per al futur, un futur incert, tot i que ja es pot preveure que serà canviant, global, multicultural i tecnològic. I a l'Escola Virolai de Barcelona, nens de tercer d'ESO es converteixen en mestres d'alumnes de segon de Primària per explicar-los què és una smart city o ciutat intel·ligent. Els grans fan un taller sobre el semàfor intel·ligent amb els més petits, que poden mirar i tocar. Per poder-ho explicar, els alumnes ho han d'haver entès abans molt bé. En aquesta escola retornen el protagonisme a l'estudiant. Orientar-se al mar La demora és un concepte nàutic que serveix per orientar-se al mar. S'anomena demora l'angle format per la línia imaginària nord-sud, que prenem com a referència, i una altra línia que tracem des d'on som nosaltres fins a un punt visible, que pot ser una altra embarcació o un punt significatiu de la costa. L'aparell que es fa servir per mesurar les demores incorpora una brúixola i un visor per apuntar cap als punts de referència. Un cop fet això, l'aparell ens dirà l'angle que hi ha entre les dues línies. Semàfors intel·ligents Un sistema intel·ligent respon de manera coherent als estímuls que rep de l'exterior. Els alumnes de l'escola Virolai aprenen a controlar el comportament d'un semàfor en un pas de vianants mitjançant un llenguatge informàtic anomenat scratch. En una simulació senzilla, la barra espaiadora d'un teclat actua com a detector d'informació externa, de tal manera que, en prémer-la, el semàfor per als cotxes representat a la pantalla canvia de color i es posa vermell. En la maqueta se substitueix la barra espaiadora per una placa electrònica que té detectors al tacte. Aquesta placa es connecta a una superfície conductora: en el cas d'aquesta escola, a paper d'alumini, que és conductor de la electricitat. Tocar l'alumini seria com prémer la barra espaiadora. Cada línia del pas de vianants és conductora: envia el senyal a l'ordinador per indicar que hi ha algú que està travessant, i que , per tant, el semàfor per als cotxes s'ha de mantenir en vermell. Els experts En aquest capítol hi ha participat Daniel Cassany, professor d'Anàlisi del Discurs i Investigador en Escriptura, Llengua i Educació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; Boris Mir, que és cap d'estudis de l'Institut-escola Les Vinyes de Castellbisbal, un centre de la xarxa d'instituts innovadora de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona; Coral Regí, directora de l'Escola Virolai de Barcelona; José Luis Touron, professor de Tecnologia de l'Escola Virolai de Barcelona; l'equip educatiu del Consorci el Far de Barcelona i Sílvia Ortiz, professora de Secundària de l'Institut Enric Borràs de Badalona. Un reportatge de: Georgina Pujol i Roger Caubet