Accidents infantils

Una casa està plena de paranys per a una criatura. Com podem convertir-la en un lloc segur? Fem un curset de primers auxilis, aprenem a reanimar nens i a tractar cremades, cops i ennuegaments. I la cadireta? Ha d'anar en el sentit de la marxa? La reportera Georgina Pujol té un nen d'un any força entremaliat. Intenta tocar els endolls, enfilar-se a les baranes, llepar tot el que troba... Els accidents són la primera causa de mort en criatures de fins a 14 anys. A l'hospital St. Joan de Déu assisteix a un curset de primers auxilis. Se n'adona que aliments com la fruita seca, les salsitxes de frankfurt o la pastanaga crua poden taponar les vies respiratòries dels infants i provocar ennuegaments. S'ha de saber com es fa la maniobra de Hemlich pot salvar la vida d'una persona. El dia a dia està ple de paranys per a un infant. Accidents de cotxe, ofegaments, cops i cremades són la primera causa de mort en les criatures. La Georgina posa casa seva a prova de nens i es pregunta com podem fer del nostre entorn un lloc més segur. Què s'ha de fer si un infant queda inconscient per una aturada cardiorespiratòria? Tot i que és poc freqüent en infants, és molt greu. El doctor Jordi Pou, especialista en lesions infantils, ensenya com s'ha de practicar la reanimació cardiopulmonar en un nadó, que es fa de manera lleugerament diferent que en els adults. I quan un nen es fa una cremada? En contra de la creença popular, no hem d'aplicar pomades, pasta dentífrica ni cremes hidratants. S'ha d'aplicar aigua freda una bona estona. Si la cremada és extensa o profunda cal anar a un centre. Si l'infant es dona un cop al cap és normal que vomiti a causa de l'ensurt, però si ho fa diverses vegades pot ser conseqüència del traumatisme. En aquest cas, cal portar-lo immediatament a urgències. L'especialista Carles Luaces, cap d'Urgències de l'Hospital de Sant Joan de Deu, explica la importància de deixar el nen en observació i en cas que presenti una manifestació clínica, pot ser necessari fer una TAC per veure si hi ha lesió interna. La majoria d'accidents de trànsit passen després de l'escola, en trajectes urbans. El caporal Quique Escuder, especialista en accidents dels Mossos d'Esquadra, mostra l'ús correcte de la cadireta de seguretat, que redueix fins a un 90% el risc de lesions si la col·loquem en sentit contrari a la marxa. A partir de 136 cm d'alçada, el nen passa a ser considerat un adult i li és permès anar davant, però en un impacte amb l'airbag connectat, la força del coixí de seguretat podria arribar a lesionar-lo o ofegar-lo per aixafament. En tot quadre elèctric domèstic hi ha el diferencial, que controla les fugues de corrent. Fer un test un cop al mes de com funciona és una cosa ben necessària. I pels més petits? El més segur és posar obstacles mecànics als endolls. Com hem de col·locar la cadireta de cotxe Xocar a només 40 km/h és com caure d'un tercer pis, però xocar a 80 km/h, al doble, no seria com caure des d'un 6è pis, equival a caure d'un 9è pis. L'energia augmenta potencialment. I si ens tirem del pis 14, l'impacte serà el mateix que si xoquéssim contra un mur a 100 km/h. Es pot pensar que no és el mateix perquè el passatger va dins d'una cuirassa que és el cotxe. La deformació del vehicle absorbirà una part d'aquesta energia i amortirà el cop. Sí, però això depèn de si es va o no lligat solidàriament a l'estructura del cotxe. Si un nen no va lligat a la cadireta i el cotxe té un impacte frontal, en dècimes de segon la seva cara haurà impactat contra el que tingui al davant. Anar lligat és bàsic, però ¿què li passa al nen que va en cadireta convenientment lligat? El seu tronc es desaccelera al mateix ritme que el cotxe, però hi ha una cosa que no va prou fixada a la cadireta: el cap. El cap que continua a la mateixa velocitat fins que el coll el pari. El coll és poc elàstic, així que la retenció serà molt brusca, i això pot multiplicar el pes aparent del cap. En un xoc a 50 km/h el coll pot patir una estrebada de 1.800 N. 1.800 newtons és molt o és poc? Seria com posar la criatura de cap per vall i penjar-li al cap 36 garrafes de 5 litres. 180 quilos. Una situació que, per breu que sigui, pot produir una lesió medul·lar encara que no es trenqui la columna. A contramarxa Una solució per reduir aquest risc és fer viatjar el nen a contramarxa. En aquest cas que el cap no surt disparat endavant com quan va en el mateix sentit que el cotxe. És ben cert que amb la violència del xoc la cadireta s'inclinarà i el coll patirà també un esforç, però en proves de xoc fetes en els laboratoris de l'empresa Jané es mesura pràcticament la meitat, 900 i escaig Newtons, "només" 18 garrafes, una força igualment extraordinària. Però, sorprenentment, el coll d'una criatura de 3 anys o més pot ser capaç de resistir una estrebada d'aquesta magnitud sense lesions greus. Però, és clar, viatjar a contramarxa no agrada a les criatures ni és còmode per als pares, així que el consell dels experts és que viatgi a contramarxa com més anys millor. Quan ja no sigui factible, que viatgi mirant endavant. Per això s'han inventat cadiretes que poden tenir aquesta doble funció. El diferencial elèctric El diferencial elèctric ha d'estar en tot quadre elèctric domèstic segur. La seva funció és controlar que no hi hagi fugues de corrent. Una fuga de corrent pot ser un electrodomèstic avariat, una deriva per humitat o una persona enrampant-se. Per controlar que no hi ha fugues de corrent, el diferencial compara el corrent que surt i el que entra. Ha de ser el mateix. Si no, és que hi ha un problema i desconnecta el circuit. Els diferencials es construeixen amb diferents sensibilitats, mesurades en ampers o en miliampers. Pensem que un corrent de tan sols 14 mA (?) provoca paràlisis motora i no ens podrem separar del cable o endoll. Els diferencials tampoc solucionen tots els problemes de seguretat elèctrica, si el nen toca els dos pols, part del corrent passarà per la bombeta i part pel nen, però tornarà el mateix corrent que ha sortit i el diferencial no ho detectarà. El diferencial porta, a més de la palanca d'activació, un polsador de test. Cal verificar-ne un cop al mes el funcionament prement el polsador de test. Podria passar que els contactes s'hagin enganxat amb una sobrecàrrega anterior i a l'hora de tallar el corrent no ho pugui fer. Encara així, per molts diferencials d'alta sensibilitat que tinguem si no es toquen els endolls, millor. Per als nens petits és molt aconsellable posar obstacles mecànics. La maniobra de Heimlich Els pulmons no tenen musculatura. Estan en una cavitat estanca i s'inflen i es desinflen segon com es mou el diafragma. El diafragma és un teixit musculat en forma de cúpula, quan es contreu baixa i queda pla, això amplia la caixa toràcica i fa que s'inflin els pulmons. Quan es relaxa, s'elonga i els pulmons es buiden. Podem veure que el diafragma fa "força" per aspirar però no per espirar, per treure l'aire. Quan algú s'ennuega i té aire als pulmons, pot tossir i treure l'obstrucció, però tot canvia quan els pulmons estan gairebé buits. En aquest cas, el diafragma no pot empentar als pulmons perquè treguin el poc aire que els hi queda. L'ennuegat vol aspirar aire, però l'obstacle tanca el pas a l'aire. Quan deixi d'arribar aire el cervell, perdrà el coneixement i pot morir. La maniobra de Heimlich consisteix precisament a empènyer el diafragma més amunt de la seva posició de repòs per forçar els pulmons a treure de cop l'aire que els quedi i d'aquesta manera desembussar la tràquea. Per fer-ho, la víctima pot estar dreta o asseguda. Es pot fer de les dues maneres, no cal moure-la. El socorrista es posa al darrere, tanca un puny fermament i el col·loca uns 4 dits per damunt del melic, per sota de les costelles. Es tracta de prémer l'estómac sense manies cap amunt, a impulsos violents. Una pressió cap enrere, cap al socorrista, pausa, i una altra cap a munt, fins que provoqui un estossec que expulsi l'objecte que ens Hi intervenen: Carles Luaces, cap d'Urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu