Insectes que ens donen ales

Els insectes s'associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van fer posar de genolls els faraons d'Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa al segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, se li pot preguntar a l'Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se'ls posa la pell de gallina.

Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria de vegetals es moririen i no hi hauria menjar ni per a l'ésser humà ni per a molts animals, ni fibres naturals ni ocells ni vida als rius; el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar. I la vida seria impossible.

Els insectes estan protegits per un exosquelet semblant a una armadura medieval, però en lloc de ser d'acer està fet de quitina. Aquest sistema ha resultat evolutivament molt útil, però té un parell d'inconvenients. D'una banda, com que és una estructura rígida, no els permet créixer de manera contínua i han de mudar periòdicament l'esquelet i créixer mentre s'endureix el nou, i de l'altra, per moure's han de tenir les extremitats dividides, segmentades, en unes peces petites anomenades artells, que és precisament la part que els dona nom, perquè en llatí "in sectum", o en grec "en tomos" vol dir el mateix: tallat per l'interior.