Denúncia tancada o arxivada? Una denúncia per desaparició que no s'ha pogut resoldre es transforma en denúncia passiva. Aquest és el terme oficial. Arxivada no és un terme que utilitzi la policia. Mossos d'Esquadra parla de denúncia "activa" o "passiva". Denúncia "tancada" ho és només quan la persona desapareguda s'ha trobat viva o morta. Jordi Domènech, inspector, cap de l'Àrea Central d'Investigació de Persones dels Mossos d'Esquadra, explica què implica una denúncia "passiva" i com es pot tornar a posar en marxa.   Tràmits legals: problemes i costos Quan la desaparició d'una persona dura més d'un any s'ha de fer el que s'anomena "la declaració d'absència legal" que permetrà administrar els seus béns. La "declaració de defunció" s'ha de fer deu anys després de la desaparició o 5 anys si la persona desapareguda és més gran de 75 anys. Aquests tràmits tenen un cost que pot ser elevat (més de 1.000 euros) a causa de la publicació d'uns edictes al BOE i a premsa escrita. Per fer aquestes gestions no és preceptiva la intervenció d'un advocat ni d'un procurador. Però la complexitat és tal que, moltes vegades, les famílies es veuen obligades a contractar un advocat i encara que no tinguin recursos no tindran dret a la justícia gratuïta. Un maldecap més per les famílies. Josep Borrayo, fill del desaparegut Martos Borrayo; Montserrat Torruella, presidenta d'Inter-SOS; Quim Teixidor, fill de Maria Poch i l'advocada de la família Martos Nieto, i Mercè Claramunt expliquen els problemes burocràtics que han hagut d'afrontar.   Creuar les dades de persones desaparegudes i les de cadàvers sense identificar Les dades de les persones desaparegudes s'han de poder creuar amb les dels cadàvers sense identificar. Això pot permetre posar fi a la incertesa que pesa sobre les famílies. Des del 2011 funciona a tot l'estat la base de dades PDiRH (Persones Desaparegudes i Restes Humanes), al marge de les que poden tenir els diferents cossos de seguretat. El PDiRH inclou ja tots els cadàvers no identificats trobats però no totes les denuncies anteriors al 2010. És un treball manual i lent que es va fent progressivament. Els cadàvers sense identificar són normalment enterrats amb un número i poden ser exhumats si es considera necessari. José Carlos Beltrán, cap del departament de Necroidentificació de la Policia Científica del Cos de Policia Nacional; José Antonio Lorente, director del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada, i Jaime Cereceda, director del Centre Nacional de Desapareguts CNDES i tinent coronel de la Guàrdia Civil, expliquen com es recullen les dades necessàries per poder creuar totes les informacions.