Minguella: "Núñez em va pagar 100 milions de pessetes de comissió per aconseguir el fitxatge de Rivaldo"

La cita de "Quan s'apaguen els llums" és a Guimerà (Urgell), un indret amb paisatge de pessebre que resseguim a vista d'ocell fins a arribar a Can Belleta, la casa familiar de Josep Maria Minguella. Blaugrana fins al moll de l'os, però capaç de negociar amb qualsevol club, és intermediari de futbolistes des d'una època en què aquesta figura no existia legalment. Ell és la persona que va tancar amb el club contractes de jugadors com Maradona, Stóitxkov, Guardiola o Messi. Envoltat de vinyes, "això sembla Falcon Crest" -exclama en Canut-, comença l'entrevista a un home de negocis que coneix molt bé els budells del Barça. Va desfilar amb la samarreta del Foment Martinenc a la inauguració del Camp Nou el 24 de setembre del 1957, ha jugat amb el juvenil -"d'interior esquerre, com en Messi, però bastant dolent"- , ha exercit d'ajudant de l'entrenador i durant 15 anys va lluir un bigoti vinculat amb l'arribada de Maradona al Barça i la marxa de Cruyff en l'etapa d'entrenador. "Diuen que vals més pel que calles que pel que expliques", li diu el Canut, i ell, sorneguer, promet dir tota la veritat. Som conscients que es guarda moltes coses, però ha estat generós amb els seus records. -Canut: Quan va guanyar les eleccions Núñez, et converteixes en representant de cambra del Barça? -Minguella: No, no tant així. -Canut: Home, la majoria de fitxatges passaven per les teves mans... -Minguella: Però amb molta batalla, jo m'entossudeixo a portar Maradona l'any 77 quan amb 17 anys el veig jugar amb l'Argentino Junior i fins al 82 batallo amb les forces armades del Videla, que no el deixaven sortir del país, i el porto al Barça. Lamenta com va acabar la carrera de Maradona a Barcelona, i el que li va passar en "un Nàpols dominat per la Camorra". També com va mediar per ajudar-lo a tornar al futbol, amb la samarreta del Sevilla, després de la sanció de la FIFA pel dopatge al Mundial del 94 als Estats Units. L'etapa Núñez Per al president Josep Lluís Núñez, Minguella té bones paraules: "Va defensar la pesseta com defensava les de casa seva i això és el que jo li demano a un president d'un club, i no parlo dels que hi ha ara i dels que han estat... El problema que té el Barça i també el Madrid és que els diners no són de ningú. Quan es un fa un fitxatge, ningú paga de la seva butxaca, la butxaca de cada directiu segueix exactament igual". Entre els que sí que van topar amb el president Núñez, dues de les figures més estimades per l'afició: Johan Cruyff, l'artífex del "dream team", i un dels seus deixebles més avantatjats, Pep Guardiola. "A Cruyff no li importava enfrontar-se a Núñez i va fer la culminació d'aquella frase, 'els diners al camp i no al banc'", recorda, alhora que el defineix com un líder nat, tant en la seva primera etapa de jugador com en la de míster. Critica com es va gestionar la seva sortida del club, després d'aconseguir, entre altres títols, quatre Lligues i la primera Copa d'Europa de l'entitat. "Va ser un desastre. El que no pots fer és anar a negociar amb un altre entrenador quan encara en tens un aquí o, almenys, ser molt hàbil i no fer com ho ha fet sempre el Barça, que abans que surti l'avió per anar a negociar ja se n'ha assabentat tothom". La negociació de Guardiola amb el Parma I amb la marxa de Cruyff el 1996 i la primera temporada de Bobby Robson, una altra crisi, la de Guardiola, que va estar a punt de marxar del club perquè Núñez no volia actualitzar-li la fitxa. "Amb Robson s'havien fet molts fitxatges per tapar la marxa de Cruyff", rememora, "però Guardiola era el capità, el volien l'Inter de Milà, el Parma, l'Atlètic de Madrid... El que més va insistir va ser el Parma, van venir a casa, es va fer el contracte i vaig trucar a Núñez abans de posar la firma. Van parlar ells una hora, van acabar els dos plorant, i va firmar pel Parma". 100 milions de pessetes per convèncer Rivaldo Diu que encara no s'ho creu, tenint en compte que Núñez regatejava fins a l'últim cèntim, però, en la intermediació per portar Rivaldo al Barça, Minguella va cobrar una bona picossada. L'estiu del traspàs del brasiler "el Barça no s'havia classificat directament per jugar la Copa d'Europa. Havia de jugar una prèvia contra l'Skonto de Riga i va estar a punt de no classificar-se," recorda Minguella. L'equip necessitava un revulsiu. Llorenç Serra Ferrer va recomanar el fitxatge i el club va posar-se en contacte amb Minguella. S'havia de parlar amb el jugador i poder trucar a la porta del Deportivo de la Corunya, que presidia Augusto César Lendoiro. Des de la casa de Joan Gaspart a Llavaneres, el vicepresident blaugrana i Minguella acabaven de lligar les condicions de l'acord amb l'astre brasiler. "Li oferien un contracte de cinc anys." L'anècdota va ser que el jugador va passar-li el seu company Mauro Silva, "que em va dir que també volia venir a Barcelona". Mentre es produïen les converses, Núñez, desesperat, va trucar a casa de Gaspart i va demanar que l'agent es posés al telèfon: "Li va sortir de l'ànima: si em portes el Rivaldo, et pagaré 100 milions de pessetes". Els "incentius" de les finals I què en sap dels incentius? És hora de parlar d'una de les nits més negres del barcelonisme: la final contra l'Steaua de Bucarest del 86 a Sevilla, perduda als penals contra tot pronòstic i desencadenant d'una gran crisi institucional al club. - Canut: És veritat que al Barça li van oferir comprar la final de Sevilla contra l'Steaua de Bucarest? - Minguella: Tant com comprar... era incentivar la gent de Romania, que no cobraven res. Hi havia un romanès a Madrid, que fins i tot va ser candidat a la presidència del Reial Madrid, que em va dir "això jo t'ho arreglo". El fitxatge de Stóitxkov i els seus viatges a l'Argentina per veure un Messi de 12 anys de qui li havia parlat Juan Mateo Walter, un advocat argentí amant del futbol establert a Barcelona, són altres dels moments per a la història del club que Minguella va compartir durant l'entrevista. Ara, el seu negoci d'intermediari l'hereta el seu fill, partícip, per exemple, en el traspàs d'Umtiti. De totes maneres, comenta, el mercat ha canviat molt des de l'aterratge al futbol dels grans grups econòmics.

Minguella: "Núñez em va pagar 100 milions de pessetes de comissió per aconseguir el fitxatge de Rivaldo"

Té un to afable, però sobretot és un gran negociador. Josep Maria Minguella, representant de futbolistes, ha pactat contractes amb alguns dels homes més poderosos del món de l'esport. Lluís Canut ha parlat amb ell a "Quan s'apaguen els llums".