Michael Laudrup: "El pitjor dia de la meva vida va ser el del retorn al Camp Nou vestit de blanc"

Està considerat el millor jugador de futbol danès de tots els temps. Michael Laudrup va rebre l'equip de "Quan s'apaguen els llums", encapçalat per Lluís Canut, a Copenhaguen, on viu en un parèntesi del món del futbol. "Des dels 17 anys, el futbol ha manat sobre la meva vida. Cada cop més, vull que la vida mani sobre el futbol." Per exemplificar-ho, explica que no va veure néixer dos dels seus tres fills perquè la professió no li va permetre. Ara, vol tenir temps per a família o per fer el que li vingui de gust. Mira el futbol actual i l'entorn marcat per les noves tecnologies i les xarxes socials amb cert recel. "Els futbolistes i els agents, no només els dels grans clubs, cada dia manen més i l'entrenador cada dia està més sol. Amb els jugadors s'hi fa negoci, molts diners, amb els tècnics, no... no valen res". Potser per això, després d'entrenar a lAl-Rayyan del Qatar, ara mateix no ocupa cap banqueta. Michael Laudrup en un moment de l'entrevista a "Quan s'apaguen els llums" Una jove promesa Michael Laudrup, nascut a Frederiksberg el 15 de juny de 1964, ben aviat va destacar a les files del Brondby i, amb només 18 anys, va debutar amb la selecció danesa en un amistós contra l'Iraq. "Vaig rebre una oferta del Liverpool que, juntament amb la Juventus, eren els clubs més potents en aquella època," explica. Va acabar fitxant pel conjunt italià, que el va cedir dos anys al Lazio. A Itàlia, només podien jugar dos estrangers i la Juventus comptava amb Michel Platini i Zbigniew Boniek. Amb 21 anys, va aterrar a una Juve campiona d'Europa. La plantilla estava formada per la columna vertebral de la selecció italiana. "La primera temporada vam guanyar l'Scudetto i la Copa Intercontinental". Va jugar quatre temporades amb la "vechia signora", del 1985 al 1989, en les quals va disputar 102 partits i va marcar 17 gols. Laudrup, amb la samarreta de la Juve entre els dos millors jugadors dels vuitanta: Maradona i Platini L'empremta de Cruyff A través de Tonny Bruins Slot, entrenador assistent del Barça, va saber que Cruyff el volia per al Barça. "No era un club gran en aquell moment, guanyava una Lliga cada 8 anys. Sempre hi havia problemes amb l'entrenador". I, a sobre, "havien tractat molt malament a Simonsen," el seu compatriota. Però amb l'arribada de Johan Cruyff a la banqueta tot havia canviat. "Juntament amb Beckenbauer, havia sigut un dels jugadors que més m'havien agradat de petit." Michael Laudrup reconeix l'empremta que li va deixar l'holandès. "Cruyff és l'entrenador amb qui vaig aprendre més coses, perquè, amb dues frases, sabia explicar el que altres triguen deu minuts a fer-te entendre." Laudrup escoltant una xerrada de Johan Cruyff durant un entrenament del Dream Team. En els primers anysm, es va imposar la tàctica de jugar sense davanter centre, substituït per la figura del fals 9. Johan, segons Laudrup, ho tenia clar. "Tots els equips del món juguen amb defenses centrals que marquen un o dos davanters. Nosaltres tindrem un home més al mig del camp. Tenia tota la lògica del món". Amb tot, per a "Enjoy" Laudrup, "el gran mèrit de Cruyff va ser canviar la dinàmica de tot un club. El Barça no era un equip guanyador. Des de l'any 88 fins avui, només cal repassar els títols que ha guanyat per adonar-se'n". Dream team El Dream Team va ser un dels equips que van marcar una època. "Crec sincerament que el Barça de Rijkaard i Pep Guardiola van ser millors," reconeix Laudrup, "però el que no ens podrà prendre ningú és que nosaltres vam ser els primers." El danès va jugar 5 temporades amb el Barça (1989-94), va disputar 165 partits i va marcar 40 gols. "Com a futbolista van ser els meus millors anys. Després de sis anys a Itàlia no m'imaginava que podria arribar un futbol com aquell en què la base no era la defensa. Per un jugador ofensiu com jo va ser un regal". Conscient del seu talent, Cruyff li va exigir molt, fins al punt que Laudrup s'hi va enfadar. Passats els anys, entén aquells estira-i-arronses com la relació "d'un pare amb un fill". El pare pressiona i el fill es molesta recriminant-li què va fer ell quan tenia la mateixa edat. "En el fons el pare vol que no faci com ell, vol que ho faci millor". Al seu palmarès com a blaugrana, entre altres, hi ha 4 lligues, 3 de les quals guanyades a l'última jornada i 1 Copa d'Europa, la disputada a Wembley el 20 de maig de 1992. Wembley... passant per Kaiserslautern Per Laudrup, "no podem parlar de Wembley sense fer-ho, abans, del partit de Kaiserslautern. A l'anada havíem guanyat 2 a 0 amb claredat. Els alemanys, però, estaven contents d'haver perdut només de dos gols". Pensaven, rememora Laudrup, que es venjarien a la tornada. I així va ser. "1-0, 2-0, 3-0... podrien haver estat 4 o 5. Però, en el minut 90, José Mari (Bakero) d'1,70m entre dos armaris va marcar el 3-1". Un petit miracle que no treu, continua revivint el danès que "en el descompte van tenir ocasions per fer el 4-1". Onze inicial del Barça a la final de Wembley amb Zubizarreta, Nando, Julio Salinas, Koeman, Laudrup, Stòitxkov, Eusebio, Bakero, Ferrer, Guardiola i Juan Carlos. "Aquell dia vam tenir molta sort". I, això, al futbol també compta. "Pot haver-hi qualitat i entrega, però si no tens sort, no serveix per a res". La màxima serveix per a jugadors i entrenadors i Cruyff va ser, sens dubte, un tècnic afortunat. A Londres, l'any 1992, Johan Cruyf va pronunciar la frase que ara està gravada sota la seva estàtua a l'esplanada del Camp Nou i a l'estadi que porta el seu nom a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí: "salid y disfrutad". Per Michael Laudrup, el significat d'aquest ara ja emblema era un autèntic "carpe diem". Una oportunitat única per aprofitar aquell moment irrepetible. Boca de sortida a la gespa de l'Estadi Johan Cruyff a Sant Joan Despí Fitxatge per l'etern rival L'arribada de Romário al Barça, a qui Cruyff havia fitxat per pressionar als tres estrangers, "ens va canviar la manera de jugar. Va desaparèixer la idea de fals 9 amb què havíem jugat les quatre temporades anteriors." A principi de curs, el danès no va perdre protagonisme i era l'estranger que més jugava només se'n podrien alinear tres, en l'últim tram de temporada va deixar de participar en els partits importants. En aquell moment va prendre la decisió de deixar el FC Barcelona. Quan se li pregunta si el fitxatge pel Madrid va ser per despit diu que no. "Ja havia jugat a Itàlia. A Anglaterra el futbol era molt físic i ja tenia 32 anys." "Tot i que hi havia rumors que no tenia intenció de renovar i que ja ho tenia fet amb el Madrid jo no havia firmat amb ningú. Em va doldre que Cruyff donés a entendre que, com que el Michael se n'aniria, jugarien Koeman, Stòitxkov i Romário". Laudrup amb Lluís Canut durant l'entrevista enregistrada a Copenghaguen La seva tornada, vestit de blanc, al Camp Nou va ser sonada. "Com a persona, el pitjor dia de la meva vida va ser el del retorn al Camp Nou vestit de blanc". Amb els anys Laudrup ha entès la reacció de l'afició. Malgrat tot, el 10 de març de 1999, vestit amb samarreta taronja de Wembley, va tornar a trepitjar el Camp Nou en l'homenatge a Johan Cruyff. Va ser rebut entre grans aplaudiments i l'afició, a títol de reconciliació, va corejar el seu nom.