Luis Suárez: "Molts jugadors boníssims no tenen la Pilota d'Or; Iniesta i Xavi l'haurien d'haver guanyat"

La conversa de "Quan s'apaguen els llums" amb Luis Suárez transcorre des dels inicis a la Corunya -on va compartir vestidor amb Adolfo Suárez, que va ser president del govern espanyol- fins a Itàlia, on va penjar les botes. Integrant d'un Barça de llegenda, capaç de plantar cara al Madrid del seu ídol, Alfredo Di Stéfano, viu a Milà des de l'any 61, quan Helenio Herrera se'l va emportar a l'Inter. L'home que l'havia fet una estrella a les Corts el recuperaria per al calcio en un dels traspassos més cars de l'època. Amb el Barça, Luís Suárez va aconseguir l'única Pilota d'Or que ha recollit un jugador espanyol (1960) i va guanyar dues Lligues (1959 i 1960), dues Copes (1957 i 1959) i dues Copes de Fires (1958 i 1960). A Milà, Súarez va ampliar el seu palmarès amb dues Copes d'Europa (1964 i 1965) i tres scudettos (1963, 1965 i 1966). Té la memòria fresca i vesteix elegant, com dicta el cànon de la capital de la moda i del futbol, i com ja ho feia en aquells primers anys al Barça, quan compaginava el futbol amb una empresa tèxtil on Ramallets es comprava jerseis a mida. De la seva Pilota d'Or, que el 2014 va cedir al Museu del Barça, opina que hi ha molts jugadors que com ell han fet un gran futbol i no l'han rebut mai. "L'any del Mundial, Iniesta o Xavi l'haurien d'haver guanyat, sobretot Iniesta, que va fer el gol definitiu", i comenta que a la seva època el guardó es resolia amb una portada a "France Football" i una encaixada de mans. "Ni un sopar em van organitzar, encara me'l deuen". La relació amb Kubala i amb Helenio Herrera La seva trajectòria al Barça va estar marcada per una rivalitat amb Kubala decidida pels socis que encara avui dia Suárez no entén. "Kubala era el mite quan jo vaig arribar, però s'havia lesionat a Bilbao i ja no era el dels millors temps... i jo, que començava a pujar, semblava que havia vingut a molestar. L'únic camp on m'han xiulat més que al del Barça és al del Madrid." D'Helenio Herrera, el mag, opina que era un avançat a l'època, tant pel treball físic com per la tasca de mentalització dels jugadors. Suárez: "Helenio Herrera exagerava tant que podia semblar un bocamoll, però no ho era. Era un avançat, et feia treballar molt i tot en velocitat i amb la pilota. No feies xorradetes." Canut: Frases seves es van fer il·lustres, com aquell "Guanyarem sense baixar de l'autocar". Suárez: Sí, a vegades exagerava. Sense baixar de l'autocar i després pagàvem nosaltres, com aquell dia del Betis. Lluís Canut ha recordat també amb Suárez la Copa d'Europa contra el Benfica, la primera que va perdre el Barça, un partit que va jugar quan feia cinc dies que ja estava traspassat a l'Inter. "Si n'hi havia alguna que havia de guanyar, era la del Barça. Quatre pals i vam jugar fantàsticament." El seu traspàs a l'Inter l'any 61 va ser per 25 milions de pessetes, una xifra astronòmica per a l'època. "El que va insistir més perquè marxés va ser Helenio Herrera i vaig pensar 'Hi vaig, a veure si m'allibero de les xiulades'. I també va influir que el Barça havia fet el Camp Nou i havien de pagar aquell monstre que és fenomenal. Sempre dic que la tribuna o l'anell haurien de dur el meu nom." Els tretze anys de sequera de títols al Barça que vindrien després de la seva marxa a Milà, coincidint amb els triomfs del Reial Madrid, i la seva vida a Itàlia -on ell sí que va aconseguir triomfar- han consumit els últims minuts de la conversa, abans de compartir el que més els agrada, un bon partit de futbol. Luis Súarez segueix actiu, com a comentarista de la Cadena SER. Als 80 anys, el futbol es viu millor des del sofà.

Luis Suárez: "Molts jugadors boníssims no tenen la Pilota d'Or; Iniesta i Xavi l'haurien d'haver guanyat"

Lluís Canut conversa amb un jugador d'un Barça llegendari. Luisito Suárez, ja octogenari, va guanyar el 1960 l'única Pilota d'Or aconseguida per un futbolista espanyol i va ser titular absolut de l'alineació històrica de Kubala i Helenio Herrera, abans de triomfar amb l'Inter de Milà