L'entrevista de Lluís Canut a "Quan s'apaguen els llums"

Louis van Gaal: "Mantenir l'estil i un model de club és importantíssim"

Lligat a la darrera etapa del nuñisme, va dirigir el primer equip del Barça en dues etapes en què va aconseguir títols importants. Malgrat les controvèrsies i les tensions amb l'oposició al president, va ser l'artífex del debut al primer equip de futurs estendards del club com Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Víctor Valdés
Carles Claret
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Lluís Canut, conjuntament amb l'equip de "Quan s'apaguen els llums", i Louis van Gaal es retroben en la ciutat on va néixer l'holandès, Amsterdam, el 8 d'agost de 1951. "És la ciutat de la meva joventut," diu l'exentrenador, que ara viu a la costa holandesa retirat del futbol.

"Em dedico a ajudar la Truus a envellir," confessa, tal com l'hi havia promès a la seva dona. Ara mateix, gaudir d'una bona vellesa és prioritari, ja que tant el seu pare com els seus germans van morir poc després de fer 50 anys.

Reconeix que el traspàs de la mare de les seves filles quan era molt jove el va colpir. Va canviar-li la perspectiva de la vida des del punt vista espiritual: "Vaig deixar de creure en Déu quan va morir jove la meva primera dona, la Fernanda."  La Truus, a qui va conèixer l'any 1994, li va donar una segona oportunitat per ser feliç.

 

Louis van Gaal i Lluís Canut passejant per Amsterdam abans d'enregistrar l'entrevista a l'Hotel Hilton

 

Filosofia Ajax, estil Barça

Louis van Gaal es va criar futbolísticament a l'Ajax, la filosofia del qual s'ha transportat històricament al Barça en diferents etapes. El pioner va ser Rinus Michels, als anys setanta, i va continuar amb Johan Cruyff, a finals del vuitanta. Van Gaal va recollir-ne el testimoni al tombant de segle.

El principi bàsic de l'Ajax, conclou l'holandès, és "jugar a l'atac i entretenir el públic". I, precisament, subratlla, aquesta "no és pas la manera més fàcil de guanyar els partits".

"El mateix sistema de 4-3-3 ha tingut diferents interpretacions en funció de l'entrenador."

De fet, la tradició neerlandesa en clau blaugrana no va acabar amb ell. Frank Rijkaard, influït també per l'escola holandesa i exjugador de l'Ajax, també va fer servir els mateixos conceptes en el primer mandat postnuñista i amb Ronaldinho com a motor i somriure sobre la gespa.

 

Model de futbol

Tot i el canvi de cicle marcat per l'arribada a la presidència de Joan Laporta, Van Gaal afirma que mantenir l'estil i un model en un club és importantíssim.

Cada entrenador hi pot aportar matisos, però "els hàbits i les rutines no els pot instaurar un únic tècnic," han de venir de la base. Un aspecte que també condiciona les incorporacions de jugadors al club.

"Quan es fitxen jugadors de fora necessiten un any per adaptar-se al sistema i la cultura del club."

 

L'entrenador, amb la seva famosa llibreta, davant de la banqueta del Camp Nou

 

Entrenador vocacional

El Louis van Gaal futbolista –com reconeix ell mateix– va ser un jugador de perfil baix que combinava la semiprofessionalitat defensant la samarreta de l'Sparta de Rotterdam amb estudis d'educació física.

Als 15 anys, ja observava els entrenaments de Rinus Michels a l'Ajax i, com a colofó a la formació, va fer de mestre d'escola per preparar-se "per a una futura carrera com a entrenador".

La gran oportunitat li va arribar l'any 1992 quan va passar de segon a la banqueta de l'Ajax a tècnic de la primera plantilla en substitució de Leo Beenhakker, que havia fitxat pel Reial Madrid.

L'inici "no va ser fàcil, vam perdre els tres primers partits. Beenhakker i jo teníem filosofies de futbol diferents." Els triomfs, però, van acabar arribant amb aquell planter ple de jugadors joves i talentosos.

El clímax va ser la Copa d'Europa de 1995 guanyada a Viena davant del Milan (1-0). A les files d'aquell equip hi havia, entre altres futurs cracs mundials, els futurs blaugranes Patrick Kluivert (autor del gol), Michael Reiziger, els germans Frank de Boer i Ronald de Boer, Winston Bogarde, Marc Overmars o Edgar Davids.

 

Primera etapa blaugrana

L'èxit amb l'Ajax li va obrir les portes del Barça. Encara que inicialment no era el tracte, va aterrar al club desplaçant Bobby Robson i el seu jove assistent, José Mourinho, amb qui va tenir una discussió acalorada. "Però va ser honest," admet Van Gaal, "per això va quedar-se com a observador d'equips rivals".

 

Amb Josep Lluís Núñez, el seu gran avalador, amb qui va establir una gran amistat

 

El fet de ser un fitxatge directe del president va posicionar-li en contra Johan Cruyff que s'havia alineat amb la plataforma Elefant Blau, que encapçalava, entre altres, el futur president Laporta.

La temporada del debut (97-98), l'equip va guanyar la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d'Europa. Per al tècnic, però, no va ser una campanya senzilla.

"Els meus sistemes no eren exactament els de Cruyff i tant els jugadors com el públic van trigar a assimilar-los."

Amb els èxits, l'alegria del sempre seriós tècnic holandès es va desfermar a la plaça de Sant Jaume, en un any en què s'havia fet famosa la seva llibreta i els mètodes innovadors d'entrenament.

 

A la balconada de la plaça de Sant Jaume de Barcelona celebrant els títols de la primera temporada com a blaugrana

 

La Champions, l'assignatura pendent

En la segona temporada, van aparèixer els primers mocadors a la grada del Camp Nou pel mal inici de campionat i l'holandès va salvar el cap gràcies a un gol d'un jove Xavi Hernández a Valladolid que, al cap i a la fi, va catapultar l'equip cap a la consecució de segona lliga.

A la Lliga de Campions, però, l'equip no va tenir èxit. "Va ser una gran decepció." A la tercera temporada, l'equip es va plantar a quarts de final, "però el València ens va vèncer jugant a la contra," amb un "Piojo" López letal en la punta.

Van Gaal diu que és una persona temperamental i emotiva que diu les coses tal com les sent. Mai, matisa, ha tingut la intenció de fer mal als jugadors. Així explica els episodis viscuts als entrenaments –la més recordada amb Òscar Garcia– que podrien haver exposat menys els futbolistes si, segons l'holandès, l'haguessin deixat treballar a porta tancada.

 

Adeu de la mà de Núñez

Les desavinences amb el brasiler Rivaldo, que, després de guanyar la Pilota d'or, va reivindicar que volia jugar al centre de la davantera i deixar la banda com sempre li havia suggerit l'entrenador, van acabar tirant la tercera temporada blaugrana de l'holandès per la borda.

Josep Lluís Núñez, amb qui Louis van Gaal sopava cada setmana i a qui defineix com "un segon pare", va demanar-li que, com ell, dimitís al final de la temporada. Per l'estima i respecte que li professava va deixar de ser entrenador del Barça i va renunciar a cobrar els dos anys de contracte que tenia firmats.

 

En una conversa amb Rivaldo. El brasiler va fer-lo enfadar fins al punt que va acabar castigant-lo sense jugar

 

Segona etapa breu

Van Gaal va fitxar altre cop pel Barça el juliol de 2002, quan Joan Gaspart n'era el president, però ni tan sols va acabar la temporada. El gener del 2003, fruit de la mala trajectòria de l'equip a la lliga espanyola, el tècnic holandès i la junta van rescindir amistosament el contracte del tècnic.

En qualsevol cas, i encara que sovint no hagi estat prou reconegut, Van Gaal està orgullós d'haver donat l'oportunitat a Xavi, Víctor Valdés, Iniesta o Puyol, jugadors que representaven la cultura del club. Pel que fa a Carles Puyol, a més, té clar que "no hi hauria hagut ningú millor per ser capità del Barça. Per un entrenador és tan important fer pujar jugadors joves com guanyar títols".

 

L'holandès parlant amb un joveníssim Andrés Iniesta durant un entrenament del Barça

 

Van Gaal amb Carles Puyol, a qui va recuperar per al Barça quan el club estava a punt de traspassar-lo

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS