Santi Carrillo, de Rockdelux: "És el final d'una era"

La llarga crisi dels mitjans en paper i la incertesa de quan i com es podria reconduir la situació després de la Covid-19 han empès la revista Rockdelux a dir adeu. "És el final d'una era. Tard o d'hora havia d'acabar passant això", diu el director, Santi Carrillo, que ha parlat amb Roger Roca, redactor de "Quan arribin els marcians" i antic col·laborador de la revista.

Després de 36 anys, la degana de la premsa musical del país s'acomiada per sempre dels quioscos aquest mes de maig, amb un número especial que reflecteix l'esperit de la capçalera: una cinquantena de col·laboradors proposen una àmplia selecció de discos, llibres, pel·lícules o sèries de televisió pensades per passar aquest temps de confinament. Sense restriccions estilístiques, sense distincions entre novetats o clàssics, i tot defensat amb la passió de qui hi posa una part de si mateix.

Rockdelux ha sigut una revista única per la seva amplitud de mires, per la cerca del rigor -"si ho llegies a Rockdelux, segurament era veritat", diu Carrillo- i per l'ambició de ser la màxima autoritat en matèria de gust sobre música popular, que no vol dir majoritària: les seves llistes amb el millor de l'any, de la dècada o del segle XX (a Rockdelux mai no s'hi posaven per poc) es fruïen, es criticaven i es llegien amb avidesa. Va establir amb lectors i lectores una relació molt intensa. Tant, que una part de la seva parròquia de fidels es va enfadar perquè Rockdelux va dedicar la portada del número de desembre del 2018 a l'estrella de la música llatina J Balvin. Resultat: les pitjors vendes en tota la història de la capçalera. "Que un article els semblés una traïció és una prova del vincle emocional que tenien els lectors amb la revista." Mai va arribar a ser un mitjà de masses, però la seva influència anava més enllà de les xifres de vendes: Carrillo explica que Enrique Morente li trucava per preguntar-li si actuar en determinat festival indie era aconsellable o no, o que Loquillo li va enviar una corona mortuòria per una crítica que no li va agradar. "Ens han acusat de pedants", diu Carrillo, que accepta la crítica si s'entén la pedanteria "com una manera de diferenciar-se del to mitjà i gris de moltes coses que es consumeixen d'una manera ritual i sense gaire entitat". No s'imagina que cap altre mitjà pugui prendre el relleu de Rockdelux, perquè no creu que un mitjà com Rockdelux sigui viable mentre el públic no vulgui o no pugui pagar per aquesta mena de continguts. Ell, diu, continuarà atent a la música que ve: "L'esperit de gaudir de la vida amb curiositat no caduca."