"Sororitat", la paraula que canvia el món
Fins al 2018, "sororitat" no era ni al nostre diccionari, però està canviant el món. Moviments com Me Too i "Germana, jo sí que et crec" han sigut claus per posar les violències masclistes al centre del debat públic, com explica l'advocada Júlia Humet Ribas. I la sororitat també impregna la cultura. Un equip de dones, liderat per l'actriu i directora Clara Segura i per Bet Orfila, gerent de La Perla 29, ha convertit la novel·la "La trena", de Laetitia Colombani, en un dels èxits teatrals de la temporada. La periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà publica la novel·la "Les nostres mares", una reivindicació de la generació de dones nascudes durant el franquisme que li ha valgut el Premi Sant Jordi, el primer que guanya una dona des del 2003. L'artista visual i DJ Isamit Morales dirigeix Sin Sync, una escola de DJ on ensenya a punxar música electrònica des d'una perspectiva feminista i anticolonial. Al llibre "Cent dues artistes", la historiadora de l'art Elina Norandi ha recuperat el llegat de les dones que des de mitjans del segle XIX s'han dedicat a l'art a Catalunya, sovint en condicions adverses. I Salima Jirari, assessora en diversitat i membre de l'associació Dones Visuals, posa sobre la taula la necessitat que la sororitat, per ser realment transformadora, faci seves les lluites de tots els col·lectius discriminats.
Fins al 2018, "sororitat" no era ni al nostre diccionari, però està canviant el món. Moviments com Me Too i "Germana, jo sí que et crec" han sigut claus per posar les violències masclistes al centre del debat públic, com explica l'advocada Júlia Humet Ribas. I la sororitat també impregna la cultura. Un equip de dones, liderat per l'actriu i directora Clara Segura i per Bet Orfila, gerent de La Perla 29, ha convertit la novel·la "La trena", de Laetitia Colombani, en un dels èxits teatrals de la temporada. La periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà publica la novel·la "Les nostres mares", una reivindicació de la generació de dones nascudes durant el franquisme que li ha valgut el Premi Sant Jordi, el primer que guanya una dona des del 2003. L'artista visual i DJ Isamit Morales dirigeix Sin Sync, una escola de DJ on ensenya a punxar música electrònica des d'una perspectiva feminista i anticolonial. Al llibre "Cent dues artistes", la historiadora de l'art Elina Norandi ha recuperat el llegat de les dones que des de mitjans del segle XIX s'han dedicat a l'art a Catalunya, sovint en condicions adverses. I Salima Jirari, assessora en diversitat i membre de l'associació Dones Visuals, posa sobre la taula la necessitat que la sororitat, per ser realment transformadora, faci seves les lluites de tots els col·lectius discriminats.
Plantant cara a l'Alzheimer
L'Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa, de moment incurable, que roba als humans la seva personalitat i els condemna a l'oblit i a la dependència més extrema. És la malaltia que més preocupa la gent gran, fins i tot per sobre del càncer o l'infart, ja que, més enllà de qualsevol altre factor, fer-se gran és el principal factor de risc per tenir Alzheimer. L'absència de tractaments efectius i l'augment de l'esperança de vida, diuen els experts, la poden convertir en l'epidèmia del nostre segle.
En parlem en format conversa, amb quatre persones que hi tenen relació directa:
Albert Solé, periodista i cineasta, que des de la mort del seu pare, Jordi Solé Tura, s'ha convertit en impulsor de la difusió de la malaltia. Des de fa 6 anys és al capdavant dels Premis de Cinema Solé Tura i del Brain Film Festival, que se celebra a Barcelona del 15 al 19 de març.
Josep Maria Pou, director i actor, s'ha posat a la pell d'Anthony, el malalt d'Alzheimer de 83 anys de l'obra teatral i també de la pel·lícula "El pare", de Florian Zeller. Pou explica que la temàtica, lluny d'allunyar el públic del teatre, ha ajudat a donar visibilitat a la cruesa de la malaltia i reconeixement a les persones cuidadores. Aquests dies "El pare" està de gira per Catalunya.
Pol Batlle, músic, ens acosta a la realitat d'haver de cuidar la mare, a qui de molt jove van diagnosticar d'un Alzheimer precoç.
El Pol destaca la necessitat d'humor i de la música a l'hora de conviure amb aquesta malaltia, i ha dedicat la cançó "Ojos de papel" a la seva mare.
El tema forma part del seu primer disc en solitari, "Salt mortal", que aquests dies està presentant en concert al costat de Rita Payés.
Karine Fauria és la directora de l'Oficina de Coordinació Científica del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), que és al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. La investigació es troba en un moment clau i esperançador.L'Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa, de moment incurable, que roba als humans la seva personalitat i els condemna a l'oblit i a la dependència més extrema. És la malaltia que més preocupa la gent gran, fins i tot per sobre del càncer o l'infart, ja que, més enllà de qualsevol altre factor, fer-se gran és el principal factor de risc per tenir Alzheimer. L'absència de tractaments efectius i l'augment de l'esperança de vida, diuen els experts, la poden convertir en l'epidèmia del nostre segle. En parlem en format conversa, amb quatre persones que hi tenen relació directa: Albert Solé, periodista i cineasta, que des de la mort del seu pare, Jordi Solé Tura, s'ha convertit en impulsor de la difusió de la malaltia. Des de fa 6 anys és al capdavant dels Premis de Cinema Solé Tura i del Brain Film Festival, que se celebra a Barcelona del 15 al 19 de març. Josep Maria Pou, director i actor, s'ha posat a la pell d'Anthony, el malalt d'Alzheimer de 83 anys de l'obra teatral i també de la pel·lícula "El pare", de Florian Zeller. Pou explica que la temàtica, lluny d'allunyar el públic del teatre, ha ajudat a donar visibilitat a la cruesa de la malaltia i reconeixement a les persones cuidadores. Aquests dies "El pare" està de gira per Catalunya. Pol Batlle, músic, ens acosta a la realitat d'haver de cuidar la mare, a qui de molt jove van diagnosticar d'un Alzheimer precoç. El Pol destaca la necessitat d'humor i de la música a l'hora de conviure amb aquesta malaltia, i ha dedicat la cançó "Ojos de papel" a la seva mare. El tema forma part del seu primer disc en solitari, "Salt mortal", que aquests dies està presentant en concert al costat de Rita Payés. Karine Fauria és la directora de l'Oficina de Coordinació Científica del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), que és al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. La investigació es troba en un moment clau i esperançador.
Cinc dones d'Oscar
Cate Blanchett, Ana de Armas, Andrea Riseborough, Michelle Williams i Michelle Yeoh són les cinc nominades a l'Oscar a millor actriu protagonista. Busquem equivalents dels personatges que interpreten en el món real i trobem l'actriu Eva Santolaria, l'arquitecta Teresa Gimeno, la directora d'orquestra Rebecca Tong, la professora de mandarí i traductora Qu Xianghong i l'escriptora Natalia Carrero #SomDones
Cate Blanchett, Ana de Armas, Andrea Riseborough, Michelle Williams i Michelle Yeoh són les cinc nominades a l'Oscar a millor actriu protagonista. Busquem equivalents dels personatges que interpreten en el món real i trobem l'actriu Eva Santolaria, l'arquitecta Teresa Gimeno, la directora d'orquestra Rebecca Tong, la professora de mandarí i traductora Qu Xianghong i l'escriptora Natalia Carrero #SomDones
El revers del paisatge
Si ens refiéssim del tòpic, pensaríem que en un paisatge bucòlic només hi poden passar històries ben belles, però en aquest reportatge hem anat a recórrer territoris ben pintorescos com el Delta, les Guilleries i la Ribera del riu Sió, on tres novel·listes hi han situat un relat de violència, un western i un thriller, respectivament. Foscors narratives que no tenen res a veure amb la lluminositat dels paratges naturals que han escollit.
I per contra, hem acompanyat a un pintor que planta el seu cavallet enmig de l'extraradi industrial, on hi ha paisatges allunyats dels clixés pintorescos i els retrata en els seus llenços.
Ferran Garcia, amb "Guilleries" (Ed. Males Herbes, 2022), trenca el tòpic que tots els westerns han de passar als llocs més inhòspits dels Estats Units. A les Guilleries també es pot explicar una història de venjança farcida d'elements propis del gènere.
També Joan Roca, amb "Sota el fang" (La Magrana, 2023), aconsegueix que el delta de l'Ebre es transformi en un escenari fosc ple d'elements fantàstics on la maresma agafa un protagonisme angoixant.
I Jordi Corbera se serveix del paisatge de la Noguera per escriure un thriller rural ple de venjança, odis i mort. El situa a Butsènit d'Urgell, un poble que també dona títol a la novel·la. "Butsènit d'Urgell (Un thriller rural)" està editat per Calambur Xandri, 2022.
L'altre revers del paisatge el trobem en els quadres de Bernat Barris, que es fixa en les xemeneies de les fàbriques, en la roba estesa, el riu o les vies del tren de Granollers. Pinta les zones on mai no passa res, els no llocs. Ara, però, formen part de l'exposició "Granollers, en el centre de la perifèria", que es pot veure fins al 9 d'abril al Museu de Granollers.Si ens refiéssim del tòpic, pensaríem que en un paisatge bucòlic només hi poden passar històries ben belles, però en aquest reportatge hem anat a recórrer territoris ben pintorescos com el Delta, les Guilleries i la Ribera del riu Sió, on tres novel·listes hi han situat un relat de violència, un western i un thriller, respectivament. Foscors narratives que no tenen res a veure amb la lluminositat dels paratges naturals que han escollit. I per contra, hem acompanyat a un pintor que planta el seu cavallet enmig de l'extraradi industrial, on hi ha paisatges allunyats dels clixés pintorescos i els retrata en els seus llenços. Ferran Garcia, amb "Guilleries" (Ed. Males Herbes, 2022), trenca el tòpic que tots els westerns han de passar als llocs més inhòspits dels Estats Units. A les Guilleries també es pot explicar una història de venjança farcida d'elements propis del gènere. També Joan Roca, amb "Sota el fang" (La Magrana, 2023), aconsegueix que el delta de l'Ebre es transformi en un escenari fosc ple d'elements fantàstics on la maresma agafa un protagonisme angoixant. I Jordi Corbera se serveix del paisatge de la Noguera per escriure un thriller rural ple de venjança, odis i mort. El situa a Butsènit d'Urgell, un poble que també dona títol a la novel·la. "Butsènit d'Urgell (Un thriller rural)" està editat per Calambur Xandri, 2022. L'altre revers del paisatge el trobem en els quadres de Bernat Barris, que es fixa en les xemeneies de les fàbriques, en la roba estesa, el riu o les vies del tren de Granollers. Pinta les zones on mai no passa res, els no llocs. Ara, però, formen part de l'exposició "Granollers, en el centre de la perifèria", que es pot veure fins al 9 d'abril al Museu de Granollers.
Jo m'ho faig tot. Autogestió cultural
En una societat totalment globalitzada, els nous models de finançament, com els micromecenatges, i les noves tecnologies permeten practicar l'autogestió cultural.
D'aquesta manera, algunes creadores decideixen competir amb grans editorials, discogràfiques o mitjans de comunicació tradicionals amb un producte fet per elles mateixes i des de casa seva.
L'autogestió cultural té perfils molt diversos. Fanzins, microeditorials, autoproducció musical i audiovisual que es gestionen fins a l'últim aspecte els seus propis creadors.
Això els porta a assumir tasques d'allò més variades, des de màrqueting fins a la distribució, passant per la gestió de comunitats a les xarxes socials i els usuaris de les seves obres.
Descobrim alguns exemples de com cultivar amb èxit una bona comunitat de mecenes, com fa la banda de folk El Pony Pisador; Laura Huerga, editora de l'editorial literària independent Raig Verd, o Jacint Casademont, creador de continguts en català a Twitch, YouTube i altres plataformes.
I també ens endinsem en un dels primers sectors que va inaugurar aquesta manera de gestionar-se, el del fanzín i el còmic d'avantguarda amb la dibuixant i il·lustradora Nadia Hafid, que exposa al CCCB dins de la "Constel·lació gràfica" i que és una habitual del festival GRAF dedicat, precisament, al còmic independent i l'autoedició.En una societat totalment globalitzada, els nous models de finançament, com els micromecenatges, i les noves tecnologies permeten practicar l'autogestió cultural. D'aquesta manera, algunes creadores decideixen competir amb grans editorials, discogràfiques o mitjans de comunicació tradicionals amb un producte fet per elles mateixes i des de casa seva. L'autogestió cultural té perfils molt diversos. Fanzins, microeditorials, autoproducció musical i audiovisual que es gestionen fins a l'últim aspecte els seus propis creadors. Això els porta a assumir tasques d'allò més variades, des de màrqueting fins a la distribució, passant per la gestió de comunitats a les xarxes socials i els usuaris de les seves obres. Descobrim alguns exemples de com cultivar amb èxit una bona comunitat de mecenes, com fa la banda de folk El Pony Pisador; Laura Huerga, editora de l'editorial literària independent Raig Verd, o Jacint Casademont, creador de continguts en català a Twitch, YouTube i altres plataformes. I també ens endinsem en un dels primers sectors que va inaugurar aquesta manera de gestionar-se, el del fanzín i el còmic d'avantguarda amb la dibuixant i il·lustradora Nadia Hafid, que exposa al CCCB dins de la "Constel·lació gràfica" i que és una habitual del festival GRAF dedicat, precisament, al còmic independent i l'autoedició.
Salut mental
La salut mental és un problema individual i també col·lectiu. En parlem cada vegada més. Però estem realment disposats a mirar-lo cara a cara? Els marcians ho pregunten a artistes que en parlen en primera persona.
Amb el monòleg autobiogràfic "Boja" (fins al 26 de febrer al Teatre Eòlia de Barcelona) Mariona Esplugues explica amb humor una realitat que ha viscut en secret des que era petita. Un altre monòleg, "El peix daurat" (del 9 al 19 de març a la Sala Atrium de Barcelona), és el debut d'Anna Agulló Prieto com a autora i intèrpret: un "viatge a la bogeria" que passa pel trastorn maníac i la depressió, però també una reflexió sobre com els trastorns tenen molt a veure amb altres problemàtiques socials.
L'escriptor Eloy Fernández Porta va patir una crisi d'ansietat severa que ha convertit en "Los brotes negros", un assaig colpidor que narra la seva crisi i apunta a la pressió laboral, la precarietat o el patriarcat com a factors clau en la salut mental dels nostres temps.
Les arts escèniques poden ser una eina molt potent per ajudar persones amb trastorn mental. L'Altre Festival, que se celebra al juny a la Fabra i Coats de Barcelona, és un punt de trobada de companyies que treballen la salut mental, però també una eina per apropar aquesta realitat al públic i combatre l'estigma. Els marcians en parlen amb el seu director, Manel Anoro.La salut mental és un problema individual i també col·lectiu. En parlem cada vegada més. Però estem realment disposats a mirar-lo cara a cara? Els marcians ho pregunten a artistes que en parlen en primera persona. Amb el monòleg autobiogràfic "Boja" (fins al 26 de febrer al Teatre Eòlia de Barcelona) Mariona Esplugues explica amb humor una realitat que ha viscut en secret des que era petita. Un altre monòleg, "El peix daurat" (del 9 al 19 de març a la Sala Atrium de Barcelona), és el debut d'Anna Agulló Prieto com a autora i intèrpret: un "viatge a la bogeria" que passa pel trastorn maníac i la depressió, però també una reflexió sobre com els trastorns tenen molt a veure amb altres problemàtiques socials. L'escriptor Eloy Fernández Porta va patir una crisi d'ansietat severa que ha convertit en "Los brotes negros", un assaig colpidor que narra la seva crisi i apunta a la pressió laboral, la precarietat o el patriarcat com a factors clau en la salut mental dels nostres temps. Les arts escèniques poden ser una eina molt potent per ajudar persones amb trastorn mental. L'Altre Festival, que se celebra al juny a la Fabra i Coats de Barcelona, és un punt de trobada de companyies que treballen la salut mental, però també una eina per apropar aquesta realitat al públic i combatre l'estigma. Els marcians en parlen amb el seu director, Manel Anoro.
True crime: Més foscos que mai
A casa nostra el fenomen del true crime es diu "Crims", l'exitós programa de TV3 nascut a Catalunya Ràdio de la mà de Carles Porta i que ara acaba de convertir-se en una exposició al Palau Robert.
La criminologia sembla que esquitxa cada vegada més produccions no estrictament del gènere, com la nova adaptació que aquests dies s'està representant de "Terra baixa", de Guimerà, al TNC.
Estem vivint una nova fal·lera per les narracions de successos? Quins són els elements que les fan més bones? Hi ha algun suport millor per explicar-les? I a les noves generacions, per què els agraden? Hi ha més novel·la negra a les prestatgeries de les llibreries?
Ens ho preguntem al voltant d'un dels seus certàmens més destacats, el BCNegra.
Analitzem el fenomen del true crime i en repassem referents imprescindibles amb:
Tura Soler, periodista de successos d'El Punt Avui, que ha seguit importants casos de la crònica negra. Un dels últims, el doble assassinat de Susqueda, que cinc anys després encara està per resoldre.
Reunim el periodista i escriptor Rafael Vallbona, que acaba de publicar "La musa de la plaça Reial", amb Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció de novel·la negra "Crims.cat" i estudiós del gènere.
De la nova febrada de seguidors de les diferents produccions del gènere en parlem amb les membres del podcast "Malandrí criminal" i amb una altra aficionada i experta, Sílvia Comet, periodista de Catalunya Ràdio, redactora del programa "Crims" i codirectora del programa "SerieSelektor", d'iCat.
Finalment, el periodista i professor de teatre Pablo Ley ens explicarà com és que "Terra baixa", d'Àngel Guimerà, s'ha convertit en una mena de true crime gràcies a la seva dramatúrgia per al TNC.A casa nostra el fenomen del true crime es diu "Crims", l'exitós programa de TV3 nascut a Catalunya Ràdio de la mà de Carles Porta i que ara acaba de convertir-se en una exposició al Palau Robert. La criminologia sembla que esquitxa cada vegada més produccions no estrictament del gènere, com la nova adaptació que aquests dies s'està representant de "Terra baixa", de Guimerà, al TNC. Estem vivint una nova fal·lera per les narracions de successos? Quins són els elements que les fan més bones? Hi ha algun suport millor per explicar-les? I a les noves generacions, per què els agraden? Hi ha més novel·la negra a les prestatgeries de les llibreries? Ens ho preguntem al voltant d'un dels seus certàmens més destacats, el BCNegra. Analitzem el fenomen del true crime i en repassem referents imprescindibles amb: Tura Soler, periodista de successos d'El Punt Avui, que ha seguit importants casos de la crònica negra. Un dels últims, el doble assassinat de Susqueda, que cinc anys després encara està per resoldre. Reunim el periodista i escriptor Rafael Vallbona, que acaba de publicar "La musa de la plaça Reial", amb Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció de novel·la negra "Crims.cat" i estudiós del gènere. De la nova febrada de seguidors de les diferents produccions del gènere en parlem amb les membres del podcast "Malandrí criminal" i amb una altra aficionada i experta, Sílvia Comet, periodista de Catalunya Ràdio, redactora del programa "Crims" i codirectora del programa "SerieSelektor", d'iCat. Finalment, el periodista i professor de teatre Pablo Ley ens explicarà com és que "Terra baixa", d'Àngel Guimerà, s'ha convertit en una mena de true crime gràcies a la seva dramatúrgia per al TNC.
Menjar pels ulls
En tots els mitjans de comunicació, i molt especialment a internet, es parla més de menjar que mai, però a casa cada cop cuinem menys. Per què?
En parlem amb en Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, que ens fa notar que si bé abans compartíem plegats l'escudella al voltant d'una taula, ara compartim el ramen a Instagram.
En Philippe Regol, observador gastronòmic, diu que aquesta obsessió per la imatge dels plats ens ha fet perdre el focus sobre altres aspectes més importants, com la tècnica o la sostenibilitat del plat.
La Martina Puigvert Puigdevall, cap de cuina al restaurant Les Cols d'Olot, ens explica d'on treuen la inspiració per als seus menús, una combinació de tradició i innovació, i influències externes a la cuina, com la natura o l'arquitectura.
La sostenibilitat també és el repte més important al qual s'enfronta la gastronomia. Fa uns anys, l'objectiu de molts cuiners era enlluernar el comensal amb ingredients estranys i desconeguts, però cada cop més haurem de tenir en compte el cost d'aquesta dèria pel que és nou. L'Elsa Yranzo és "food designer" i ha posat el focus sobre aquest equilibri a l'hora de cuinar.
Els cuiners són artesans, però si aquesta artesania es porta als nivells més excel·lents, es pot considerar art? En Jordi Vilà, cuiner dels restaurants Alkimia i Al Kostat, no es considera artista.
Repassarem les manifestacions artístiques i culturals que darrerament s'han publicat al voltant del menjar, des de la nova pel·lícula protagonitzada per Ralph Phiennes, "The menu", passant per la novíssima sèrie de Hirozaku Koreeda, "The Makanai", fins al recull d'articles de la Nora Ephron, "No me'n recordo de res".En tots els mitjans de comunicació, i molt especialment a internet, es parla més de menjar que mai, però a casa cada cop cuinem menys. Per què? En parlem amb en Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, que ens fa notar que si bé abans compartíem plegats l'escudella al voltant d'una taula, ara compartim el ramen a Instagram. En Philippe Regol, observador gastronòmic, diu que aquesta obsessió per la imatge dels plats ens ha fet perdre el focus sobre altres aspectes més importants, com la tècnica o la sostenibilitat del plat. La Martina Puigvert Puigdevall, cap de cuina al restaurant Les Cols d'Olot, ens explica d'on treuen la inspiració per als seus menús, una combinació de tradició i innovació, i influències externes a la cuina, com la natura o l'arquitectura. La sostenibilitat també és el repte més important al qual s'enfronta la gastronomia. Fa uns anys, l'objectiu de molts cuiners era enlluernar el comensal amb ingredients estranys i desconeguts, però cada cop més haurem de tenir en compte el cost d'aquesta dèria pel que és nou. L'Elsa Yranzo és "food designer" i ha posat el focus sobre aquest equilibri a l'hora de cuinar. Els cuiners són artesans, però si aquesta artesania es porta als nivells més excel·lents, es pot considerar art? En Jordi Vilà, cuiner dels restaurants Alkimia i Al Kostat, no es considera artista. Repassarem les manifestacions artístiques i culturals que darrerament s'han publicat al voltant del menjar, des de la nova pel·lícula protagonitzada per Ralph Phiennes, "The menu", passant per la novíssima sèrie de Hirozaku Koreeda, "The Makanai", fins al recull d'articles de la Nora Ephron, "No me'n recordo de res".
Petites coses importants
Hi cap, un gran missatge, en un format petit?
Els protagonistes del reportatge demostren que la mida del continent no és directament proporcional a la importància del contingut.
Per exemple, el Museu Més Petit del Món, que està situat dins les antigues portes de la connexió de servei d'aigua i que, impulsat per la maquetista Noemí Batllori, s'ha convertit en un al·licient per a petits i grans al barri de Gràcia de Barcelona. Les petites obres d'art que es poden veure dins d'aquests espais capturen moments de felicitat dels petits artistes que se les han inventat.
Els personatges petits també són els protagonistes dels curts d'animació en stop-motion que han fet els coneguts Marc Riba i Anna Solanas dins del sector. Ara treballen amb una pel·lícula infantil sobre el dol, "Tots els meus colors", que estrenaran aquest any, i que demostra que un gran tema es pot tractar en format de curtmetratge.
Un tema que també defensen Carles Porta i Toni Tomàs des de la Caravana Puck, el cinema més petit del món. Amb cinc metres quadrats i set seients, viatgen des de Bellpuig per tot arreu per promoure el visionat de curts internacionals d'animació d'autor. Actualment, la programació que tenen en cartell és "Nobody is normal", en què destaquen el valor que té que cada persona sigui diferent.
La fotògrafa Mercè Ribera fa servir elements petits per reflexionar sobre el món, la humanitat i els fets que ens envolten. Les seves fotografies en blanc i negre i fetes de forma artesanal tenen un punt mig poètic, mig irònic, que no ens deixa indiferents. Actualment, exposa "Rapsòdia" a la Galeria Ilmondo de Barcelona fins al 20 de gener.
També exposa, en aquest cas, a Nova York, a la galeria Ruttkowski;68, l'artista Guim Tió. Un dels trets de la seva pintura és que minimitza la presència humana i l'envolta d'una natura que fagocita el cos humà. Aquest autor posa en relleu la incomunicació entre persones, el pes del paisatge i el lloc tan petit que ocupen els humans a la Terra.Hi cap, un gran missatge, en un format petit? Els protagonistes del reportatge demostren que la mida del continent no és directament proporcional a la importància del contingut. Per exemple, el Museu Més Petit del Món, que està situat dins les antigues portes de la connexió de servei d'aigua i que, impulsat per la maquetista Noemí Batllori, s'ha convertit en un al·licient per a petits i grans al barri de Gràcia de Barcelona. Les petites obres d'art que es poden veure dins d'aquests espais capturen moments de felicitat dels petits artistes que se les han inventat. Els personatges petits també són els protagonistes dels curts d'animació en stop-motion que han fet els coneguts Marc Riba i Anna Solanas dins del sector. Ara treballen amb una pel·lícula infantil sobre el dol, "Tots els meus colors", que estrenaran aquest any, i que demostra que un gran tema es pot tractar en format de curtmetratge. Un tema que també defensen Carles Porta i Toni Tomàs des de la Caravana Puck, el cinema més petit del món. Amb cinc metres quadrats i set seients, viatgen des de Bellpuig per tot arreu per promoure el visionat de curts internacionals d'animació d'autor. Actualment, la programació que tenen en cartell és "Nobody is normal", en què destaquen el valor que té que cada persona sigui diferent. La fotògrafa Mercè Ribera fa servir elements petits per reflexionar sobre el món, la humanitat i els fets que ens envolten. Les seves fotografies en blanc i negre i fetes de forma artesanal tenen un punt mig poètic, mig irònic, que no ens deixa indiferents. Actualment, exposa "Rapsòdia" a la Galeria Ilmondo de Barcelona fins al 20 de gener. També exposa, en aquest cas, a Nova York, a la galeria Ruttkowski;68, l'artista Guim Tió. Un dels trets de la seva pintura és que minimitza la presència humana i l'envolta d'una natura que fagocita el cos humà. Aquest autor posa en relleu la incomunicació entre persones, el pes del paisatge i el lloc tan petit que ocupen els humans a la Terra.
Viure en català a internet
A internet ho fem gairebé tot. Però podem fer-ho en la nostra llengua? El futur del català es juga, també, a internet. Els marcians busquen la fórmula per fer del català una llengua viva al món digital i en parlen amb creadores de continguts, lingüistes i activistes digitals.
Albert Lloreta és fundador de La Fera, una nova fàbrica de creació de continguts digitals. La Fera vol donar suport als joves creadors de continguts que fan servir el català a les xarxes, una comunitat petita però que ha crescut molt des de la pandèmia.
Laura Zurriaga, coneguda a TikTok com a @croquetadexocolata, és la pastissera més popular de l'internet en català. Amb l'ajut de La Fera treballa per fer que el seu projecte sigui econòmicament sostenible.
Carla Junyent és una de les impulsores de Tindercat, un espai per trobar parella per a usuaris catalanoparlants que va néixer a internet de manera improvisada durant la pandèmia. L'èxit va ser tan gran que es va convertir en un esdeveniment presencial amb festes que el 2022 han aplegat més de mil persones.
L'activisme lingüístic a xarxes també creix. Comptes de Twitter com Doblatge en Català, que en Miquel va posar en marxa el 2019, fan campanya perquè les grans plataformes de vídeo incloguin el català a la seva oferta.
Però el gran fenomen lingüístic dels últims mesos a internet ha sigut el joc Paraulògic, que ha fet el salt al paper amb "El llibre del Paraulògic" i "El quadern del Paraulògic". Els marcians parlen amb el filòleg Pau Vidal, coautor del llibre, i amb la lingüista Míriam Martín Lloreta, autora del manual "Teràpia lingüística" per saber quina salut té el català que es parla a les xarxes.A internet ho fem gairebé tot. Però podem fer-ho en la nostra llengua? El futur del català es juga, també, a internet. Els marcians busquen la fórmula per fer del català una llengua viva al món digital i en parlen amb creadores de continguts, lingüistes i activistes digitals. Albert Lloreta és fundador de La Fera, una nova fàbrica de creació de continguts digitals. La Fera vol donar suport als joves creadors de continguts que fan servir el català a les xarxes, una comunitat petita però que ha crescut molt des de la pandèmia. Laura Zurriaga, coneguda a TikTok com a @croquetadexocolata, és la pastissera més popular de l'internet en català. Amb l'ajut de La Fera treballa per fer que el seu projecte sigui econòmicament sostenible. Carla Junyent és una de les impulsores de Tindercat, un espai per trobar parella per a usuaris catalanoparlants que va néixer a internet de manera improvisada durant la pandèmia. L'èxit va ser tan gran que es va convertir en un esdeveniment presencial amb festes que el 2022 han aplegat més de mil persones. L'activisme lingüístic a xarxes també creix. Comptes de Twitter com Doblatge en Català, que en Miquel va posar en marxa el 2019, fan campanya perquè les grans plataformes de vídeo incloguin el català a la seva oferta. Però el gran fenomen lingüístic dels últims mesos a internet ha sigut el joc Paraulògic, que ha fet el salt al paper amb "El llibre del Paraulògic" i "El quadern del Paraulògic". Els marcians parlen amb el filòleg Pau Vidal, coautor del llibre, i amb la lingüista Míriam Martín Lloreta, autora del manual "Teràpia lingüística" per saber quina salut té el català que es parla a les xarxes.
Petar-se de riure
El programa es fixarà en una de les activitats que més agraden als humans, riure. És un mecanisme psicològic, una emoció bàsica de l'ésser humà provocada per un estímul cognitiu, l'humor. És universal i alhora heterogènia, perquè té tants matisos com cultures i individus.
I es riurà amb Agnès Busquets i Alba Florejachs, còmiques i actrius amb qui habitualment es riu al "Polònia" de TV3 i que acaben d'estrenar l'obra "La salsa". Explicaran que això de fer riure es porta a la sang i que de petites feien paròdies per a la família i els companys de l'escola.
Amb Berta Prieto i Belén Barenys, guionistes i actrius de la sèrie "Autodefensa", acabada d'estrenar a Filmin, el programa s'endinsarà en el jardí de si l'humor és generacional.
El món del circ també hi és present, amb els Escarlata, és a dir, Jordi Aspa i Bet Miralta, que donen a conèixer "Grutesca", un espectacle sobre el fet de riure.
Roger Julià, actor, pallasso i codirector de "Golfus de Roma", comparteix amb nosaltres com han arribat els nassos vermells en aquest musical clàssic que es pot veure al Teatre Condal de Barcelona.
I del món de la música, Pau Vallvé es treu la màscara de músic reflexiu i tristoi per donar a conèixer el seu vessant més alegre amb el seu nou disc, que ha batejat amb la icona del riure, ": )".
Del riure com a teràpia en parla la terapeuta María Rodríguez Sandía, amb qui hem fet una sessió de risoteràpia.El programa es fixarà en una de les activitats que més agraden als humans, riure. És un mecanisme psicològic, una emoció bàsica de l'ésser humà provocada per un estímul cognitiu, l'humor. És universal i alhora heterogènia, perquè té tants matisos com cultures i individus. I es riurà amb Agnès Busquets i Alba Florejachs, còmiques i actrius amb qui habitualment es riu al "Polònia" de TV3 i que acaben d'estrenar l'obra "La salsa". Explicaran que això de fer riure es porta a la sang i que de petites feien paròdies per a la família i els companys de l'escola. Amb Berta Prieto i Belén Barenys, guionistes i actrius de la sèrie "Autodefensa", acabada d'estrenar a Filmin, el programa s'endinsarà en el jardí de si l'humor és generacional. El món del circ també hi és present, amb els Escarlata, és a dir, Jordi Aspa i Bet Miralta, que donen a conèixer "Grutesca", un espectacle sobre el fet de riure. Roger Julià, actor, pallasso i codirector de "Golfus de Roma", comparteix amb nosaltres com han arribat els nassos vermells en aquest musical clàssic que es pot veure al Teatre Condal de Barcelona. I del món de la música, Pau Vallvé es treu la màscara de músic reflexiu i tristoi per donar a conèixer el seu vessant més alegre amb el seu nou disc, que ha batejat amb la icona del riure, ": )". Del riure com a teràpia en parla la terapeuta María Rodríguez Sandía, amb qui hem fet una sessió de risoteràpia.
Consumits per les plataformes
Quan s'acosta Nadal és quan se'ns fa més evident que l'escalada consumista no sembla tenir aturador i que les plataformes l'agilitzen.
Aquesta situació comporta diferents contradiccions:
L'impuls per adquirir el que sigui es compleix cada vegada de manera més ràpida, però la satisfacció per les noves adquisicions també és més efímera.
Alhora, mentre que la nostra capacitat per comprar, gràcies a la tecnologia, s'amplia sense fre, veiem com el petit comerç es va extingint.
El periodista d'investigació nord-americà Alec MacGillis coneix molt bé una de les plataformes models de l'economia del clic i explica tot el que suposa al seu país en un reportatge literari titulat "A l'ombra d'Amazon".
Un altre estudiós de les plataformes, especialment les mediàtiques, és el professor de la Universitat Pompeu Fabra Carlos A. Scolari. A elles hi ha dedicat el seu nou assaig, "La guerra de las plataformas".
Aquestes corporacions immenses també marquen les tendències de les noves condicions laborals. Això és el que estudia la professora d'Esade Anna Ginès i ho ha traslladat al seu últim llibre, "El trabajo en plataformas digitales. Nuevas formas de precariedad laboral".
L'acumulació absurda de productes i les seves conseqüències inspiren les obres de dos artistes, Enric Maurí i Nathalie Rey, amb qui també analitzem fins a quin punt estem consumits per les plataformes.Quan s'acosta Nadal és quan se'ns fa més evident que l'escalada consumista no sembla tenir aturador i que les plataformes l'agilitzen. Aquesta situació comporta diferents contradiccions: L'impuls per adquirir el que sigui es compleix cada vegada de manera més ràpida, però la satisfacció per les noves adquisicions també és més efímera. Alhora, mentre que la nostra capacitat per comprar, gràcies a la tecnologia, s'amplia sense fre, veiem com el petit comerç es va extingint. El periodista d'investigació nord-americà Alec MacGillis coneix molt bé una de les plataformes models de l'economia del clic i explica tot el que suposa al seu país en un reportatge literari titulat "A l'ombra d'Amazon". Un altre estudiós de les plataformes, especialment les mediàtiques, és el professor de la Universitat Pompeu Fabra Carlos A. Scolari. A elles hi ha dedicat el seu nou assaig, "La guerra de las plataformas". Aquestes corporacions immenses també marquen les tendències de les noves condicions laborals. Això és el que estudia la professora d'Esade Anna Ginès i ho ha traslladat al seu últim llibre, "El trabajo en plataformas digitales. Nuevas formas de precariedad laboral". L'acumulació absurda de productes i les seves conseqüències inspiren les obres de dos artistes, Enric Maurí i Nathalie Rey, amb qui també analitzem fins a quin punt estem consumits per les plataformes.
Soc gran, no invisible
L'edatisme, la discriminació per edat, és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i del masclisme. És precisament d'aquesta discriminació que parla el reportatge de "QUAN ARRIBIN ELS MARCIANS" "Soc gran, no invisible".
Diverses propostes de l'actualitat cultural posen el tema damunt la taula per obrir debat i fer-nos conscients de com d'edatista és la societat en conjunt. Nosaltres en parlem amb:
- Joan Arqué, director de "Moriu-vos", el projecte teatral i fotogràfic impulsat pel col·lectiu Cultura i Conflicte que ens confronta amb la vellesa i la mort.
- Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i autora del llibre "Generació sènior. Envellir en la societat de la joventut" (Pagès editors, 2022).
- Francesca Llopis, artista plàstica i protagonista de "Francesca i l'amor" (Alba Sotorra, 2022), un cant a viure la vida lliurement a qualsevol edat.
- Mont Plans i Oriol Genís, actors protagonistes de l'obra "Cadires", dirigida per Albert Arribas, una reflexió sobre la vida, la interpretació i el pas del temps.
- Nina Solà, codirectora de l'obra "Iaia", un projecte de teatre documental de la companyia Mambo Project que vol trencar barreres entre les diferents generacions.
- I Xavier Hurtado, videoartista director d'"El núvol és a l'atmosfera", que inclou entrevistes a persones d'entre 80 i 100 anys que parlen de la seva relació amb la tecnologia.L'edatisme, la discriminació per edat, és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i del masclisme. És precisament d'aquesta discriminació que parla el reportatge de "QUAN ARRIBIN ELS MARCIANS" "Soc gran, no invisible". Diverses propostes de l'actualitat cultural posen el tema damunt la taula per obrir debat i fer-nos conscients de com d'edatista és la societat en conjunt. Nosaltres en parlem amb: - Joan Arqué, director de "Moriu-vos", el projecte teatral i fotogràfic impulsat pel col·lectiu Cultura i Conflicte que ens confronta amb la vellesa i la mort. - Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i autora del llibre "Generació sènior. Envellir en la societat de la joventut" (Pagès editors, 2022). - Francesca Llopis, artista plàstica i protagonista de "Francesca i l'amor" (Alba Sotorra, 2022), un cant a viure la vida lliurement a qualsevol edat. - Mont Plans i Oriol Genís, actors protagonistes de l'obra "Cadires", dirigida per Albert Arribas, una reflexió sobre la vida, la interpretació i el pas del temps. - Nina Solà, codirectora de l'obra "Iaia", un projecte de teatre documental de la companyia Mambo Project que vol trencar barreres entre les diferents generacions. - I Xavier Hurtado, videoartista director d'"El núvol és a l'atmosfera", que inclou entrevistes a persones d'entre 80 i 100 anys que parlen de la seva relació amb la tecnologia.
Mundial de Qatar: pilotes fora
Coincidint amb el Mundial, ens qüestionem un dels grans fenòmens a escala planetària: el futbol, des de la seva relació amb la cultura, la política o l'homosexualitat i fins a la designació de Qatar com a seu d'aquesta edició del Mundial.
Des del principi s'han sentit veus crítiques pel que fa a l'elecció del país amfitrió, i Aitor Lagunas, editor de la revista Panenka, ens explicarà per què considera que aquest Mundial pot passar a la història com el Mundial de la vergonya.
Sabem que el futbol ha estat tradicionalment territori masclista, però gràcies a la irrupció del futbol femení s'estan insinuant petits canvis. Gemma Herrero és periodista esportiva i feminista. Ella és conscient que el boom del futbol femení està provocant noves maneres d'actuar a les grades, tot i que encara queda molt per fer.
Anna Ballbona, escriptora, ha publicat "Elles competeixen". Explica els canvis que s'estan produint a l'esport gràcies a les dones que han lluitat per poder dedicar-se al que més els agrada.
Toni Padilla, historiador, periodista esportiu del diari Ara, ens explica la relació entre art i futbol. Especialment la música, un binomi que comença a les grades però que també serveix per fer negoci.
I és que malgrat el que puguin dir alguns, política i futbol sempre han estat relacionats. Ramon Usall és vocal de la comissió de control i transparència del Barça, també és historiador i acaba de publicar "Futbolítica", en què explica la història de 60 clubs que han tingut una relació estreta amb la política.
Amb tots ells també repassem diverses obres que a través del futbol expliquen la seva realitat, des de la sèrie "Ted Lasso", fins als còmics d'Eric Castel, mangues com "Inazuma Eleven", "Hijos del fútbol" o "El fútbol no te dará de comer".Coincidint amb el Mundial, ens qüestionem un dels grans fenòmens a escala planetària: el futbol, des de la seva relació amb la cultura, la política o l'homosexualitat i fins a la designació de Qatar com a seu d'aquesta edició del Mundial. Des del principi s'han sentit veus crítiques pel que fa a l'elecció del país amfitrió, i Aitor Lagunas, editor de la revista Panenka, ens explicarà per què considera que aquest Mundial pot passar a la història com el Mundial de la vergonya. Sabem que el futbol ha estat tradicionalment territori masclista, però gràcies a la irrupció del futbol femení s'estan insinuant petits canvis. Gemma Herrero és periodista esportiva i feminista. Ella és conscient que el boom del futbol femení està provocant noves maneres d'actuar a les grades, tot i que encara queda molt per fer. Anna Ballbona, escriptora, ha publicat "Elles competeixen". Explica els canvis que s'estan produint a l'esport gràcies a les dones que han lluitat per poder dedicar-se al que més els agrada. Toni Padilla, historiador, periodista esportiu del diari Ara, ens explica la relació entre art i futbol. Especialment la música, un binomi que comença a les grades però que també serveix per fer negoci. I és que malgrat el que puguin dir alguns, política i futbol sempre han estat relacionats. Ramon Usall és vocal de la comissió de control i transparència del Barça, també és historiador i acaba de publicar "Futbolítica", en què explica la història de 60 clubs que han tingut una relació estreta amb la política. Amb tots ells també repassem diverses obres que a través del futbol expliquen la seva realitat, des de la sèrie "Ted Lasso", fins als còmics d'Eric Castel, mangues com "Inazuma Eleven", "Hijos del fútbol" o "El fútbol no te dará de comer".
Humans, però animals
Què diu sobre els humans la manera com tractem la resta d'espècies animals? Si les tractem millor, també ens tractarem millor entre nosaltres? Els marcians en parlen amb la investigadora Marta Segarra. És l'autora d'"Humanimales", un assaig on qüestiona on posem la frontera entre humans i animals. Una frontera que, per Segarra, es desdibuixa cada vegada més gràcies a un canvi de consciència col·lectiva.
Les preguntes sobre la nostra relació amb el món animal són el motor del manga "El incidente Darwin", que es presenta al desembre al Manga Barcelona. Oriol Estrada, responsable d'activitats del festival i divulgador de cultura japonesa, proposa exemples de l'anime i el manga que desafien les convencions sobre el binomi humà-animal.
Max Besora ha escrit "La veu del seu amo", una història explicada per un gos abandonat i maltractat que es pregunta si realment val la pena tenir amo. És una una novel·la d'aventures i una sàtira sobre com tractem la resta d'animals. Una inquietud compartida pels documentals "Vaca" i "Just Animals", disponibles a Filmin, i la pel·lícula "Eo" de Jerzy Skolimowski, que arriba als cinemes al desembre després de rebre un premi al festival de Canes.
I la humorista Raquel Hervás, enamorada dels mems i els vídeos de gatets, explica per què els animals són els reis de les xarxes socials, i també com l'experiència de tenir un gat i un gos et pot canviar la vida.Què diu sobre els humans la manera com tractem la resta d'espècies animals? Si les tractem millor, també ens tractarem millor entre nosaltres? Els marcians en parlen amb la investigadora Marta Segarra. És l'autora d'"Humanimales", un assaig on qüestiona on posem la frontera entre humans i animals. Una frontera que, per Segarra, es desdibuixa cada vegada més gràcies a un canvi de consciència col·lectiva. Les preguntes sobre la nostra relació amb el món animal són el motor del manga "El incidente Darwin", que es presenta al desembre al Manga Barcelona. Oriol Estrada, responsable d'activitats del festival i divulgador de cultura japonesa, proposa exemples de l'anime i el manga que desafien les convencions sobre el binomi humà-animal. Max Besora ha escrit "La veu del seu amo", una història explicada per un gos abandonat i maltractat que es pregunta si realment val la pena tenir amo. És una una novel·la d'aventures i una sàtira sobre com tractem la resta d'animals. Una inquietud compartida pels documentals "Vaca" i "Just Animals", disponibles a Filmin, i la pel·lícula "Eo" de Jerzy Skolimowski, que arriba als cinemes al desembre després de rebre un premi al festival de Canes. I la humorista Raquel Hervás, enamorada dels mems i els vídeos de gatets, explica per què els animals són els reis de les xarxes socials, i també com l'experiència de tenir un gat i un gos et pot canviar la vida.
