Les recomanacions de "Quan arribin els marcians"

L'agenda cultural per a la setmana del 18 al 24 de maig

És igual la fase de desescalada en què us trobeu. Aquí teniu un grapat de propostes que us acompanyaran l'estona que hàgiu de ser a casa
Redacció "Quan arribin els marcians"
TEMA:
Cultura
4 propostes per consumir cultura des del sofà
4 propostes per consumir cultura des del sofà

1. Documentals a dojo: DOCS Barcelona

Quan: fins al 31 de maig

Si alguna cosa hem après aquests dies és que viatjar a qualsevol lloc del món de forma virtual està permès dins del confinament. Així que ara s'obre una gran oportunitat per conèixer històries de tot el món en la nova edició de DOCS Barcelona, que comença dimarts 19 de maig i que, aquesta vegada, oferirà els visionats en línia a Filmin.

Entre els plats forts destaca "Vivos", un treball signat per l'activista mediàtic Ai Weiwei, que s'endinsa en la corrupció del poder a Mèxic i que, com tot el que fa aquest artista, suscita interès i curiositat. "Forman vs. Forman", de la directora Helena Trestiková, ens acosta la figura de Milos Forman, el director oscaritzat d'"Amadeus" i d'"Algú va volar sobre el niu del cucut", i ens relata com va viure la infantesa, marcat per la mort dels seus pares durant l'ocupació nazi. I de l'artista francesa nascuda a Corea Sung-A Yoon, coneixerem la història de milers de dones filipines que passen per escoles de formació per aprendre a ser empleades de la llar en el primer món, una mena d'acadèmies d'esclaves. 36 documentals de 22 països conformen aquest any la programació del festival.

El festival s'inaugura excepcionalment a través de l'espai "Sense ficció" de TV3 amb l'estrena del documental "Carta des de Masànjia" a les 22.00. Estarà disponible a la web del "Sense Ficció" durant 30 dies (amb geolocalització a Espanya). 

 

2. Els beneficis de la música per a qui la treballa: Caixa de ressonància

Streaming, streaming i més streaming. Amb el confinament es dispara el consum de música online. Però on van a parar els beneficis de tot aquest consum? La plataforma Caixa de Ressonància proposa una alternativa a les grans plataformes que controlen la música a les xarxes. El projecte, impulsat pel Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC!), ofereix continguts musicals sota demanda i de pagament, i garanteix que les aportacions econòmiques dels fans arribaran íntegrament als i a les artistes. Concerts privats, classes particulars, podcasts, trobades virtuals amb els artistes… Potser hi ha vida per als músics més enllà de Youtube i Spotify.

 

3. El camí de l'èxit és curt: els curtmetratges de la directora Belén Funes

La Filmoteca de Catalunya obre els arxius i els comparteix a la xarxa. Aquesta setmana ens proposa descobrir els primers passos darrere de la càmera de Belén Funes. En podrem veure els dos curtmetratges que va dirigir, on ja detectem la seguretat que l'ha portada a ser la flamant guanyadora dels últims Premis Gaudí a la millor direcció, millor guió i millor pel·lícula en llengua no catalana, per "La hija de un ladrón" (2019), el seu primer llargmetratge. De fet, la llavor d'aquesta pel·lícula la trobem a "Sara a la fuga" (2015). Aquí, Sara és adolescent i no té el rostre de Greta Fernández, sinó el de la debutant Dunia Mourad, però el seu pare és Eduard Fernández i ja demostra que té la mala virtut de fer miques les il·lusions de la seva filla. L'altre treball de Belén Funes que estarà disponible fins al 27 de maig és l'excel·lent "La inútil" (2017). Nausicaa Bonnín hi està immensa en el paper de Merche, una dona tan aspra com fascinant, tan guerrera com desemparada. Si mai heu sentit que no encaixàveu en una feina, en una reunió d'amics, en una societat que sempre posa bona cara als problemes, entendreu la Merche. I, segurament, no sereu tan durs amb ella com ho és ella mateixa.

 

4. Les ungles llargues no són un invent de la Rosalía: "Ca la Wenling", de Gemma Ruiz Palà

Quines feines són essencials? N'hi ha d'heroiques? I què fa que una vida es consideri èpica? Aquestes preguntes que últimament planen sobre nosaltres ja les plantejava Gemma Ruiz Palà en el seu debut literari "Argelagues" (Proa, 2018). I ara hi insisteix a "Ca la Wenling" (Proa, 2020), la seva última novel·la. En aquest cas, les planteja a través d'una manicurista xinesa -la Wenling del títol- que es planta a Barcelona, aixeca tota sola una perruqueria i porta aquí la seva família per emprendre una vida que valgui la pena viure. Un periple com el de tantes altres dones que ho deixen tot i migren a l'altra punta del món: històries invisibles, però fetes d'un coratge ferri. Ruiz els ret homenatge.

Entre esmalts, permanents i una colla ben nodrida de clientes, la novel·la ens confronta amb els prejudicis racistes que, ens agradi o no, la majoria tenim. I desmenteix a cop d'assecador allò que Catalunya és terra d'acollida. Els Estats Units també reben de valent: la novel·la repassa el racisme durant la Febre d'Or i en la construcció del primer ferrocarril transcontinental nord-americà. La Llei d'Exclusió dels Xinesos va ser vigent en aquell país fins al 1965. I també hi ha espai per a la història de la manicura. Sabíeu que l'actriu Tippi Hedren va ser una de les propulsores dels nail salons als anys 70 amb dones vietnamites refugiades? Les ungles llargues no les va inventar la Rosalía.

 

 

ARXIVAT A:
Cultura

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut