El 2021 del "Quan arribin els marcians"

Els 10 moments marcians més estel·lars de l'any

El 2022 truca a la porta i des de TV3 fem un recull dels deu reportatges marcians més estel·lars del 2021 per enviar a l'espai

TEMA:
Cultura

Enguany, la pandèmia ha continuat marcant les nostres agendes, així com les de la cultura, però això no ha impedit que, setmana rere setmana, l'equip del programa cultural "Quan arribin els marcians" busqués nous punts de vista per parlar de l'emergència climàtica, les plataformes digitals, la salut de la llengua o el poder transformador de la música per a quan arribin els marcians. Abans que s'aixequi el teló del nou any, us deixem una selecció de deu reportatges indispensables de visionar per posar punt final al 2021. Amb quin et quedes?

 

1. L'emergència no té espera, la climàtica tampoc 

La pandèmia s'ha posat al centre de les nostres vides i ens ha fet oblidar com fem i hem fet patir el planeta i el perill de l'extinció humana. La preocupació pel futur climàtic és palpable, i companyies com La Calòrica o el ballarí i coreògraf Miquel Barcelona la posen sobre la taula amb les seves creacions artístiques.
 

 

2. No tornaran a passar, l'antifeixisme

Davant de diferents agressions tenyides d'ideologia ultradretana i una extrema dreta que amenaça els drets democràtics de diferents països europeus, l'antifeixisme torna a invocar l'eslògan "No passaran". Així en parla Pol Andiñach (Cuellilargo) en aquest reportatge, on també tenen cabuda les veus de Proyecto Una.

 

 

3. Tres històries de migració forçada

A través dels ulls de Juan Tomás Ávila, un escriptor guineanoequatorià, la senegalesa Yacine Diop i Ahmad Alhamsho, descobrim les històries de tres vides que van haver de deixar casa seva, la família, els coneguts i el lloc d'origen per la guerra, la fam i l'opressió i instal·lar-se en una Europa que no era com la que s'havien imaginat.

 

 

4. Una història de reeducació

Encara que a vegades no ho pugui semblar, les teràpies de reconversió sexual i els camps de reeducació cultural existeixen. El cineasta Jayro Bustamante, el violinista Aaron Lee i el periodista Ben Mauk ens en parlen des del seu camp d'actuació.
 

 

5. La finestra indiscreta, plataformes online

La pandèmia ha accentuat la dependència de les grans plataformes online de manera abismal d'ençà del confinament. Les plataformes de streaming de vídeo, les xarxes socials i grans empreses de comerç com Amazon s'han apoderat de les nostres vides. L'escriptora Elena Neira, la periodista Karma Peiró, el músic Edi Pou i l'escriptor Jorge Carrión ens ho expliquen.
 

 

6. Cuidem prou les llengües? 

Parlem amb María Sánchez i Ikram Boulum perquè ens donin el seu punt de vista sobre aquesta qüestió que ha anat a l'alça en els darrers temps. La veterinària de camp, poeta i escriptora María Sánchez ha recollit en un glossari il·lustrat les paraules de l'àmbit rural que ha recopilat al llarg dels anys perquè no desapareguin. Boulum, per la seva banda, ha publicat un EP de cançons en català i amazic.
 

 

7. La capacitat d'atenció humana ha estat raptada

Internet, el mòbil i les xarxes socials absorbeixen grans quantitats de l'atenció dels humans i diferents autors volen fer prendre consciència del temps que els estem regalant. Na Pai, artista, activista i escriptor, assenyala que "la vida són les coses a les quals prestem atenció" i ho desenvolupa en un assaig el nom del qual conforma el títol del reportatge marcià.
 

 

8. Què en sabem dels pares i mares? 

Les figures dels pares i mares solen acompanyar-nos al llarg de la nostra infantesa i també durant la vida i acostumen a conformar la primera relació emocional que establim. Tot i això, les relacions entre fills i progenitors acostumen a tenir alguns secrets. Hi ha un coneixement mutu igual per les dues bandes o poden arribar a ser uns grans desconeguts? En parlem.
 

 

9. És l'hora de les mestresses 

És l'hora que les nostres àvies, mares o tietes puguin decidir quina vida volen viure. Les mestresses de casa són els fonaments que han sostingut i sostenen la família i la llar.  Molts artistes reivindiquen aquestes figures i els cedeixen el protagonisme que es mereixen al teatre, als audiovisuals i en accions a peu de carrer. Analitzem l'evolució de les mestresses i quin paper han adquirit les dones durant el confinament.
 

 

10. El poder transformador de la música a la presó

Presos i expresos expliquen com la música ha esdevingut clau en la seva salvació en el temps que han sigut i són a la presó. És el cas del músic nordamericà Keith Lamarr, condemnat a mort als EEUU, o el d'un grup d'internes de la presó de Brians 1. Elles participen en un dels tallers de l'Escola de Rock impartit per la banda Gambardella i els marcians les acompanyen al concert de presentació que fan a la presó.
 

Esperem que ja hagis escollit quin és el teu millor moment marcià. Ens veiem l'any que ve! Bon any nou!

ARXIVAT A:
Cultura
Anar al contingut