A veure quina una n'han fet, ara, els Manel?
Això és el primer que em va passar pel cap quan vaig rebre el disc nou de Manel per preparar l'entrevista per "Quan arribin els marcians"
A veure quina una n'han fet, ara, els Manel?
El nou disc dels barcelonins, desgranat a "Quan arribin els marcians"

A veure quina una n'han fet, ara, els Manel?

Això és el primer que em va passar pel cap quan vaig rebre el disc nou de Manel per preparar l'entrevista per "Quan arribin els marcians"

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto28

Redactor i presentador, a "Quan arribin els marcians"

https://twitter.com/JofreFont
TEMA:
Manel
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El quartet Manel fa temps que ens ha deixat clar que no són dels qui els agrada repetir fórmules i mètodes.

Això que, al nostre parer, és una virtut, no sempre és ben rebut per allò que en diem el "gran públic".

El "mainstream" massa sovint gaudeix de la repetició. Mirem, si no, a les llistes d'èxits comercials, quantes segones, terceres, quartes parts hi ha, quantes seqüeles, remakes o sagues, tant literàries com cinematogràfiques o televisives, les ocupen.

Els Manel queden al marge d'això i no sembla que per aquest motiu perdin seguidors, a qui suposem que ja els està bé el joc que ens proposen disc rere disc.

L'última trobada amb la banda per fer un reportatge, a l'abril del 2016, ja va venir precedida per la sorpresa d'escoltar l'anterior disc, "Jo competeixo". Davant de la nova cara que mostraven amb cançons com "Sabotatge", "Les cosines" o la que el tancava i hi donava títol, els vam proposar d'entrevistar-los a tots quatre per separat, per així conèixer amb calma i un per un els "nous" Manel.

Ara ens han tornat a sorprendre, com si haguessin utilitzat el "Jo competeixo" com una mena de trampolí per agafar embranzida i continuar-se-la jugant, i arribar al nou "Per la bona gent".

El cinquè àlbum torna a ser molt ric, a tenir molt de "tall" per assaborir.

Per això, ens hem volgut fixar només en un dels molts aspectes que se'n poden analitzar.

Concretament, ens centrem en l'ús de "samples" (petits fragments de discos d'altres artistes anteriors).

Això que tenim assimilat en el hip-hop o les músiques urbanes i en cultures com la nord-americana, aquí ja vam comprovar, de seguida, que cridava l'atenció quan van presentar el primer senzill d'aquest cinquè disc.

"Per la bona gent" estava "construïda" amb un "sample" de la cançó del 1977 "Alenar" de Maria del Mar Bonet.

L'estupefacció que va produir en molts oients és el que ens ha inspirat aquesta vegada per dividir els Manel en dos, i així en Guillem i en Martí ens expliquen d'on ha sortit la idea, la teoria que hi ha darrere d'aquest exercici, i l'Arnau i en Roger ens la traslladen la pràctica dins de l'estudi.

Però si els Manel són uns inconformistes, els Marcians, també. Per això hem volgut analitzar aquest gest amb un musicòleg, Rubén López Cano, i un divulgador de la història de l'art, Miquel del Pozo Puig. Així hem comprovat com utilitzar "samples", siguin com siguin, reconèixer les creacions que et precedeixen, ve de lluny, ho fan totes les arts i poden ser una gran font de creativitat.

En aquest reportatge ens hem centrat en això, com podíem haver parlat de moltes altres coses com, per exemple, la seqüència de tres cançons que tanquen el disc, "Boy band", "Les estrelles" i "El vell músic", i de com des de la ironia fins a l'emoció, donen voltes a un mateix tema que coneixen bé.

ARXIVAT A:
Manel

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut