No em vaig poder veure la cara, que segur que van veure els meus pares quan vaig veure el paquet. Van ser uns grans reis, aquells. Les vies del tren, muntades, ocupaven tot el menjador de casa. Dues màquines, una amb vagons i l'altra amb cotxes. És una de les  primeres coses que he après a "Pròxima estació" amb els Ferrocarrils de la Generalitat: els trens de passatgers no tenen vagons, tenen cotxes. Així que jo tenia un tren de passatgers (amb cotxes) i un tren de mercaderies (amb vagons) que s'entrecreuaven sota la pota de la taula del menjador que estava més a prop de la cuina per dibuixar un vuit. És de les poques joguines amb què recordo que el meu pare disfrutava més que jo. Per frenar els trens, com que anaven amb piles, havies de col·locar a la via una peça vermella que el frenava. 

Aquell va ser el meu primer tren de joguina. Després n'hi ha hagut més, i ara el meu petit de tres anys juga amb un tren de fusta que haurà estat el seu primer tren ara ja per sempre.

A "Pròxima estació" he tornat a jugar com quan era petit. Les màquines ara són gegants, els cotxes van plens de gent de veritat i no s'aturen col·locant una peça vermella a la via. Però he gaudit tant com quan era petit i el meu pare em muntava el vuit gegant al menjador de casa. He viatjat en cabina, he vist canviar un tros de via en temps rècord i fins i tot m'han deixat fer sonar el xiulet del cremallera de Núria (gràcies, Xavier!).

Els meus avis van ser tots dos ferroviaris, el meu pare em va muntar el meu primer tren i ara, a "Pròxima estació", tinc la sensació que torno a un món que sempre ha estat present a la família. Espero que aquesta passió pels trens arribi a tots els que mirin el programa. Ah! I jo, per si de cas, la propera nit de reis aniré a dormir d'hora, no fos que aquest any em portessin un altre tren.