La primera vegada que em van dir des de l'equip de continguts de Pròxima estació que pujaríem a Montserrat amb 1.200 persones cegues vaig pensar: "Però ells no veuran Montserrat!"

Aquest any l'ONCE ha celebrat que pujaven per 25a vegada a la muntanya i això va fer que 1.200 persones entre afiliats amic i familiars pugessin a passar un dia tots junts. Tothom pujava en cremallera i jo vaig acompanyar-los. Al llarg del trajecte vaig conèixer el Guille, un tio encantador, invident total, que pujava amb els seus amics i la seva xicota. D'ells, només un tenia un tant per cent molt petit de visió. La resta eren cecs totals. Em van acollir a la seva colla com si fos un més i vam anar a esmorzar junts la botifarra que repartia l'organització. Allà vam mantenir una conversa que va canviar la meva primera afirmació: "Però ells no veuran Montserrat!"

Estava equivocat. El Guille em va explicar i em va fer entendre que, tot i no tenir el sentit de la vista, ells són capaços de viure la muntanya d'una altra manera. Sentir la "muntanya màgica" va molt més ellà de la vista i fins i tot més enllà de les olors. Al programa, podeu gaudir d'un tros de la conversa amb el Guille, que va ser molt més llarga i apassionant.

Vam passar la resta del dia junts i vam acabar formant part de la pinya dels castells.

Sempre he estat un enamorat de la muntanya i el monestir de Montserrat. Fins i tot he passat dies amb la congregació fent la vida que fan ells, però estic absolutament convençut que, si em tapeu els ulls i m'hi porteu d'amagat amb el Guille un dia qualsevol, no sabré mai on soc. En canvi, el Guille, capaç de "viure" la muntanya d'una altra manera, acabarà encertant que ens heu portat a Montserrat.