Anar a la navegació principal

Anar a la navegació secundària
  • Sentir el Cremallera, viure Montserrat

    He pujat a Montserrat acompanyant un grup de 1.200 persones cegues i he après que viure la muntanya va molt més enllà de la vista i fins i tot més enllà de les olors

  • Els trens sota la música i les estacions darrere el vidre

    Era capvespre, érem al Casino de la Floresta mentre vèiem com els trens ens passaven per sota i els Pearson tocaven una cançó. Va ser un d'aquells moments en què penses: que bé, ser aquí ara i no a qualsevol altra banda

  • La vida a les fosques

    El nou dia torna a ser un dia normal on tot flueix perquè un seguit de persones ha decidit no dormir quan tots ho fem

  • Els petons perduts

    Els petons que no fem no els recuperem; en canvi, els trens, diguin el que diguin les frases fetes, sempre passen més d'una vegada

  • Tots els meus trens

    Un any, no recordo ben bé quin i tampoc la meva edat, els reis em van dur el meu primer tren elèctric. Encara el conservo. Bé, d'elèctric en tenia poc: les màquines que transportaven els vagons anaven amb piles i, de fet, una crec que encara funciona

Cerca vídeos del programa